23
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:21h
El jutjat de primera instància 3 de Barcelona ha celebrat aquest dilluns el judici entre Junts per Catalunya i el PDECat per l'ús de la marca, una de les qüestions cabdals per entendre el divorci protagonitzat entre Carles Puigdemont i la formació postconvergent, a la qual va militar des de la seva fundació fins l'agost del 2020. El primer episodi als tribunals es va dirimir fa més d'un any, quan el jutge va descartar les mesures cautelars demanades pel PDECat per tal que els de Puigdemont no fossin autoritzats a utilitzar la marca Junts fins que es decidís el fons de la qüestió. El partit de l'expresident va concórrer amb aquestes sigles a les eleccions del 14-F i va obtenir 32 diputats, mentre que els postconvergents van quedar fora del Parlament.
La defensa del PDECat ha denunciat que Junts es va saltar les normes per quedar-se la marca. "S'infringeixen com a mínim dues normes imperatives", ha dit l'advocada del partit postconvergent. Un fet que tant la defensa de Junts com la defensa de Laia Canet han relativitzat i han explicat que la reunió es va fer de manera telemàtica perquè Junts constava de tres membres i hi havia restriccions per la pandèmia. En tot cas, la defensa del PDECat ha assegurat que Junts no s'hauria pogut crear com a "partit amb militants" si l'assemblea de 27 de juny s'hagués fet "com marquen les normes". "No es va garantir el sufragi ni es van convocar eleccions. Van ser trucades de dos advocats per darrere", ha denunciat la lletrada.
La defensa de Junts ha dit que en l'assemblea de 27 de juny es van vulnerar "normes estatutàries" perquè hi havia restriccions vigents arran de la pandèmia. "No es podien reunir perquè hi havia restriccions", ha remarcat l'advocat, i ha recordat que ningú va presentar impugnació i tot ja ha quedat convalidat. En aquest sentit, ha assenyalat que la marca de Junts la va registrar el CDC i la web la va registrar el PDECat, però que l'any 2019 Junts va quedar-se tant la marca com la web "i no hi va haver cap queixa. Ha negat també que Junts s'hagi quedat el capital polític del PDECat, perquè el capital polític "era dels dos membres de la coalició" i ha denunciat "temeritat i mala fe" per part del partit postconvergent. A més, ha apuntat que qüestionat que la demanda es pugui executar, perquè demana que es retrotregui tot fins a 2020.
Pel que fa a l'advocat de Laia Canet, peça clau en tot plegat, ha denunciat que va patir pressions perquè el PDECat ja sabia que no estava legitimat activament per presentar demanada. També ha apuntat que les assemblees prèvies a 27 de juny es feien igual "i ningú va dir res". Junts, aleshores, tenia només tres afiliats. "Al PDECat no li molestava, aleshores, i li molesta ara perquè el partit té milers d'afiliats i prop d'un milió de vots", ha assenyalat l'advocat. En aquest sentit, ha denunciat un "intent d'atac" del PDECat a Junts utilitzant els tribunals i ha assegurat que la demanda vulnera drets de fonamentals.
Qui va ser la persona del PDECat encarregada de liderar administrativament les noves sigles i peça clau per al canvi de nom, Laia Canet, ha dit davant la jutgessa que va rebre "pressions" del PDECat per tal que es fes una nova assemblea, posterior a la de 27 de juny de 2020, per intentar fer marxa enrere en la decisió presa aquell dia. En l'assemblea de 27 de juny el PDECat va alinear-se amb l'estratègia de Puigdemont i va trencar amarres amb els postconvergents. Després de la reunió, membres del PDECat van instar Canet a celebrar una altra trobada, segons ha detallat Canet a preguntes del seu advocat. A dia d'avui, Canet ha explicat que és militant del PDEcat i de Junts.
El centre del conflicte: l'assemblea de 27 de juny
En nucli del conflicte és aquesta assemblea de Junts -partit instrumental registrat per afins a la direcció del PDECat, en aquell moment liderada per Marta Pascal, la primavera del 2018- de 27 de juny. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Montserrat Morante, que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont, la mateixa Canet i Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts en funcions.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suportlogístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F. Sigui com sigui, el jutge haurà de prendre una decisió mentre Junts fa temps que utilitza la marca sense cap problema i preveu continuar-ho fent de cara a les municipals.
La defensa del PDECat ha denunciat que Junts es va saltar les normes per quedar-se la marca. "S'infringeixen com a mínim dues normes imperatives", ha dit l'advocada del partit postconvergent. Un fet que tant la defensa de Junts com la defensa de Laia Canet han relativitzat i han explicat que la reunió es va fer de manera telemàtica perquè Junts constava de tres membres i hi havia restriccions per la pandèmia. En tot cas, la defensa del PDECat ha assegurat que Junts no s'hauria pogut crear com a "partit amb militants" si l'assemblea de 27 de juny s'hagués fet "com marquen les normes". "No es va garantir el sufragi ni es van convocar eleccions. Van ser trucades de dos advocats per darrere", ha denunciat la lletrada.
La defensa de Junts ha dit que en l'assemblea de 27 de juny es van vulnerar "normes estatutàries" perquè hi havia restriccions vigents arran de la pandèmia. "No es podien reunir perquè hi havia restriccions", ha remarcat l'advocat, i ha recordat que ningú va presentar impugnació i tot ja ha quedat convalidat. En aquest sentit, ha assenyalat que la marca de Junts la va registrar el CDC i la web la va registrar el PDECat, però que l'any 2019 Junts va quedar-se tant la marca com la web "i no hi va haver cap queixa. Ha negat també que Junts s'hagi quedat el capital polític del PDECat, perquè el capital polític "era dels dos membres de la coalició" i ha denunciat "temeritat i mala fe" per part del partit postconvergent. A més, ha apuntat que qüestionat que la demanda es pugui executar, perquè demana que es retrotregui tot fins a 2020.
Pel que fa a l'advocat de Laia Canet, peça clau en tot plegat, ha denunciat que va patir pressions perquè el PDECat ja sabia que no estava legitimat activament per presentar demanada. També ha apuntat que les assemblees prèvies a 27 de juny es feien igual "i ningú va dir res". Junts, aleshores, tenia només tres afiliats. "Al PDECat no li molestava, aleshores, i li molesta ara perquè el partit té milers d'afiliats i prop d'un milió de vots", ha assenyalat l'advocat. En aquest sentit, ha denunciat un "intent d'atac" del PDECat a Junts utilitzant els tribunals i ha assegurat que la demanda vulnera drets de fonamentals.
Qui va ser la persona del PDECat encarregada de liderar administrativament les noves sigles i peça clau per al canvi de nom, Laia Canet, ha dit davant la jutgessa que va rebre "pressions" del PDECat per tal que es fes una nova assemblea, posterior a la de 27 de juny de 2020, per intentar fer marxa enrere en la decisió presa aquell dia. En l'assemblea de 27 de juny el PDECat va alinear-se amb l'estratègia de Puigdemont i va trencar amarres amb els postconvergents. Després de la reunió, membres del PDECat van instar Canet a celebrar una altra trobada, segons ha detallat Canet a preguntes del seu advocat. A dia d'avui, Canet ha explicat que és militant del PDEcat i de Junts.
El centre del conflicte: l'assemblea de 27 de juny
En nucli del conflicte és aquesta assemblea de Junts -partit instrumental registrat per afins a la direcció del PDECat, en aquell moment liderada per Marta Pascal, la primavera del 2018- de 27 de juny. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Montserrat Morante, que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont, la mateixa Canet i Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts en funcions.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suportlogístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F. Sigui com sigui, el jutge haurà de prendre una decisió mentre Junts fa temps que utilitza la marca sense cap problema i preveu continuar-ho fent de cara a les municipals.