23
de maig
del
2022
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
9:08h
22.966 contractes temporals van passar a indefinits a Catalunya el 2021 per la tasca inspectora i de prevenció del frau en la contractació, un increment del 106% respecte a l'any anterior. Ho ha explicat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, en la presentació del balanç d’actuacions de la Inspecció de Treball de Catalunya de 2021. "Els resultats són més que positius, sobretot si tenim en compte la complexa conjuntura econòmica", ha valorat. Tanmateix, ha volgut reconèixer la feina del cos d'inspectors, sotsinspectors i tècnics habilitats, alhora que ha destacat el seu "paper clau per avançar cap a un món laboral més just i digne".
La seva directora, Maria Luz Bataller, ha compartit que s'ha registrat un important increment de les actuacions en tots els àmbits. En matèria d'igualtat, el nombre d'infraccions es va gairebé quadruplicar amb relació al 2020, amb un total de 187. Sobre aquest fet, Bataller ha remarcat que Inspecció de Treball disposa de competències per obligar a fer complir els paràmetres legals i ha celebrat que això permet que la seva actuació sigui "més efectiva i eficient".
El servei públic va intervenir en 1.905 casos d'infraccions referents a l'incompliment del temps de treball el 2021, un 73,8% més que l'any anterior. Els sectors més incomplidors són els del comerç a l'engròs, la reparació de vehicles, les activitats administratives i els serveis auxiliars, les indústries manufactureres, l'hostaleria, el transport i l'emmagatzematge. Bataller ha explicat que aquest és un dels àmbits on poden planificar les actuacions en una major mesura. "Coneixem els sectors més incomplidors i intervenim en funció d'això", ha dit. Cal tenir en compte que l'activitat del cos d'inspecció del treball és, fonamentalment, requerida, mentre que només el 15% és planificada.
La situació és similar en l'àmbit de la prevenció i la investigació d'accidents laborals. El sector que va sumar més intervencions pel que fa a la sinistralitat és, amb molta diferència, el de la indústria manufacturera, que va ser objecte de 960 de les 7.299 actuacions dutes a terme el 2021. Des d'una perspectiva global, es van investigar 2.217 accidents de treball, el qual suposa un increment interanual del 22%. Les infraccions detectades pel Servei de Prevenció Aliè (SPA) van passar de 10 a 127.
Roger Torrent ha resumit que la Inspecció de Treball de Catalunya té el repte de digitalitzar les seves eines i recursos per a adaptar-se a les dinàmiques econòmiques actuals, així com el de continuar insistint en la informació i l'impuls de campanyes enfocades a determinats sectors. D'altra banda, ha compartit que els objectius del servei públic són els mateixos aquest any 2022: avançar en igualtat, treballar per fer complir amb els paràmetres referents als temps de treball, fer complir a les empreses amb la totalitat de les indemnitzacions i quitances i millorar els serveis de prevenció d'accidents laborals.
La Generalitat de Catalunya és competent en la funció pública inspectora des de 2010, quan l'Estat li va traspassar els serveis i el personal de la Inspecció de Treball, en desplegament de l'Estatut d'autonomia. Catalunya va esdevenir la primera comunitat autònoma en accedir a l’efectivitat d’aquest traspàs de competències. El servei públic d'inspecció en matèria de Seguretat Social resta, però, sota la dependència del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, del govern d'Espanya.
La seva directora, Maria Luz Bataller, ha compartit que s'ha registrat un important increment de les actuacions en tots els àmbits. En matèria d'igualtat, el nombre d'infraccions es va gairebé quadruplicar amb relació al 2020, amb un total de 187. Sobre aquest fet, Bataller ha remarcat que Inspecció de Treball disposa de competències per obligar a fer complir els paràmetres legals i ha celebrat que això permet que la seva actuació sigui "més efectiva i eficient".
El servei públic va intervenir en 1.905 casos d'infraccions referents a l'incompliment del temps de treball el 2021, un 73,8% més que l'any anterior. Els sectors més incomplidors són els del comerç a l'engròs, la reparació de vehicles, les activitats administratives i els serveis auxiliars, les indústries manufactureres, l'hostaleria, el transport i l'emmagatzematge. Bataller ha explicat que aquest és un dels àmbits on poden planificar les actuacions en una major mesura. "Coneixem els sectors més incomplidors i intervenim en funció d'això", ha dit. Cal tenir en compte que l'activitat del cos d'inspecció del treball és, fonamentalment, requerida, mentre que només el 15% és planificada.
La situació és similar en l'àmbit de la prevenció i la investigació d'accidents laborals. El sector que va sumar més intervencions pel que fa a la sinistralitat és, amb molta diferència, el de la indústria manufacturera, que va ser objecte de 960 de les 7.299 actuacions dutes a terme el 2021. Des d'una perspectiva global, es van investigar 2.217 accidents de treball, el qual suposa un increment interanual del 22%. Les infraccions detectades pel Servei de Prevenció Aliè (SPA) van passar de 10 a 127.
Roger Torrent ha resumit que la Inspecció de Treball de Catalunya té el repte de digitalitzar les seves eines i recursos per a adaptar-se a les dinàmiques econòmiques actuals, així com el de continuar insistint en la informació i l'impuls de campanyes enfocades a determinats sectors. D'altra banda, ha compartit que els objectius del servei públic són els mateixos aquest any 2022: avançar en igualtat, treballar per fer complir amb els paràmetres referents als temps de treball, fer complir a les empreses amb la totalitat de les indemnitzacions i quitances i millorar els serveis de prevenció d'accidents laborals.
La Generalitat de Catalunya és competent en la funció pública inspectora des de 2010, quan l'Estat li va traspassar els serveis i el personal de la Inspecció de Treball, en desplegament de l'Estatut d'autonomia. Catalunya va esdevenir la primera comunitat autònoma en accedir a l’efectivitat d’aquest traspàs de competències. El servei públic d'inspecció en matèria de Seguretat Social resta, però, sota la dependència del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, del govern d'Espanya.