monarquia

Joan Carles I, un rei entre dues traïcions

L'emèrit, que ha retornat a Espanya per uns dies i arrossega un cúmul de conflictes familiars, de Joan de Borbó al seu fill, es reunirà dilluns amb Felip VI i la reina Sofia

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 21 de maig de 2022 a les 20:45 |
Joan Carles I mira el seu net Pablo Urdangarín durant el partit a Pontevedra | Europa Press
"El rei ens ha demanat el calendari de regates de tot l'any, així que si el mireu podreu endevinar quan vindrà". Les paraules són de Pedro Campos, amfitrió de Joan Carles de Borbó, al programa Planta Baixa de TV3. En efecte, dijous passat, el monarca emèrit va tornar per primer cop a l'estat espanyol des de la seva fugida a Abu Dhabi l'agost del 2020, pressionat pels nombrosos escàndols econòmics i irregularitats amb Hisenda que van forçar-lo a marxar lluny. El pare de l'actual rei va aterrar a Galícia per assistir a una competició de regates, sent acollit per una petita cort d'amics.

Dilluns serà el plat fort d'una estada de pocs dies a Espanya, abans no torni a la península aràbiga. Aquest dia, al Palau de la Zarzuela, es trobarà amb el seu fill, Felip VI, i amb la reina Sofia, que es trobava a Miami en el moment de l'arribada de l'emèrit i amb qui les relacions són inexistents des de fa anys. Des de molt abans que Joan Carles de Borbó iniciés el seu lligam sentimental amb Corinna Larsen. L'ambient en el si de la família és més que fred i la trobada promet.


El reguitzell d'escàndols de la Zarzuela va tenir un tombant a partir de l'esclat del cas Nóos (amb Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin processats el 2013 per frau fiscal), que serà un simple anticip dels grans afers que esclatarien aviat. Un monarca cada cop més capriciós i descontrolat ajuda a entendre l'entrada espectacular de Corinna Larsen en la vida de Palau i prepara el terreny a la caiguda de Botswana i la posterior abdicació. El nexe entre el rei, Larsen i l'Aràbia Saudita acabaria sent un còctel explosiu i, alhora, inicia la ruptura amb Felip VI, a qui la crisi matrimonial dels pares acosta encara més a la reina Sofia, amb qui segurament connecta més en els terrenys psicològic i ideològic.   

La Zarzuela, que des del cas Nóos va anar posant terra pel mig amb la infanta Cristina, va anar evidenciant una greu esquerda entre el rei i el príncep. Finalment, el 2014, en una societat espanyola ferida per la crisi i l'emergència de moviments socials de protesta, sectors sensibles de l'Estat pressionen per una abdicació, que es produeix malgrat les resistències del monarca. 


A partir d'aquell moment, Joan Carles de Borbó només va entomar patacades. El mite havia caigut i el rei emèrit acumulava afers de tot ordre, de les comissions rebudes pel projecte de l'AVE a la Meca a la investigació oberta per la fiscalia suïssa, passant per l'anomenat afer de les targetes opaques, amb ús de diners abonats des de comptes a nom de persones de l'entorn de Joan Carles que actuen de testaferros. Intenta tapar aquesta via d'aigua amb dues regularitzacions a Hisenda, prèvies a l'arxiu de les investigacions per la fiscalia

La fugida als Emirats Àrabs va ser el darrer episodi d'una etapa final que va posar la institució monàrquica a la defensiva. La Zarzuela pren mesures apressades per evitar que l'aigua que entra per l'edifici ofegui el rei. Felip VI va retirar l'assignació a l'emèrit i va renunciar a la seva herència. Tot i l'esforç per mantenir les formes, el distanciament entre l'emèrit i Felip VI és evident. Per protegir l'actual monarca, la Zarzuela ha hagut d'aixecar un mur gruixut amb l'exrei. 


La trajectòria de Joan Carles de Borbó culmina amb una trencadissa amb el seu fill que un analista de la política espanyola com José Antonio Zarzalejos no ha dubtat a definir com a "traïció". Però, en realitat, és bona part de la seva vida la que es mou enmig de "traïcions", certament fruit de circumstàncies molt difícils i que l'obliguen a fer eleccions arriscades. El seu regnat va començar amb una traïció, la que va cometre per saltar-se el seu pare i accedir al tron. 

"Què dieu, altesa?"


Un moment definitori del rei emèrit es va produir un dia del 1969, quan el general Franco li va proposar ser el seu successor. "I aleshores, què dieu, altesa?". La mirada freda del general Franco va penetrar el rostre d'un jove Joan Carles de Borbó, atrapat entre la lleialtat al seu pare i el regal enverinat que, de fet, feia anys que esperava. L'escena va tenir lloc en un despatx ombrívol del palau del Pardo, però marcarà per sempre la seva biografia. 

Durant sis anys, va oficiar com a príncep d'Espanya, títol amb què el va agraciar el dictador. El seu paper evidenciava la traïció comesa al seu pare, que continuava reclamant-se hereu de la dinastia històrica. La periodista Pilar Eyre situa en aquest fet la seva aproximació a les monarquies del Golf Pèrsic, ja que el futur rei va notar la distància que li mostraven les cases reials europees. De fet, l'episodi de la marginació del pare tenia trets propis d'una monarquia oriental amb els seus cops de palau. 

Un cop al tron, va sorprendre a la mateixa oposició antifranquista. Perquè Joan Carles I demostrarà una qualitat que no tots els Borbons han posseït: una inqüestionable sagacitat política. Sabrà fer-se perdonar el pecat original del seu accés al tron: el pacte amb el dictador. Un pacte que, en bona part, també va trair després d'haver jurat els principis del règim. Si va enganyar els franquistes, però, ja és més difícil que enganyés Franco, que no es feia il·lusions i que en el llit de mort, tan sols va fer un prec al seu successor: "Només li demano que mantingui la unitat d'Espanya".   

El rei èpic dels primers anys i la bona sintonia amb el PSOE de Felipe González van acabar sent un salconduit a la impunitat que ha ofert aquests dies una nova estampa, entre marisc i regates. A l'inici i al final, dues traïcions i una biografia que ha acabat sent un retrat de l'Espanya oficial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació