La primera onada de calor (de moltes)

Tot projecte nacional que a Catalunya es vulgui vincular als valors de la modernitat i la justícia ha de teixir-se al voltant d'un futur lliure de gasos d'efecte hivernacle

Albada a les Terres de l'Ebre
Albada a les Terres de l'Ebre | Agustí Descàrrega
20 de maig del 2022
Actualitzat a les 18:33h
Algú em va dir que les primeres vegades només es viuen un cop a la vida. Probablement, no siguin mai les millors, però sempre seran una oda al plaer irrepetible del descobriment. A l'adrenalina de la innovació. Les primeres paraules, el primer petó, la primera gran desil·lusió. Les primeres vegades són, en realitat, la primera baula d'una cadena que ens obre de bat a bat les portes del futur. A partir d'aquell moment, si vols i pots, tens un nou món a la teva disposició.

Però com vam aprendre de Christopher Nolan, els mons nous no sempre són desitjables. A vegades, fins i tot, poden ser aterridors. Si les prediccions no fallen, la d'aquest cap de setmana serà la primera onada de calor que Catalunya viu en un mes de maig. No hem acomiadat les roses de Sant Jordi i la temperatura s'enfila fins als 40 °C. Ja ho canten sud enllà: s'han acabat tardors i primaveres.

Com dèiem, però, aquesta onada és només la primera. A partir d'ara ja no serà l'excepció sinó el preludi. En vindran més: els informes de l'IPCC, el grup de científics de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, apunten que les onades de calor incrementaran la seva freqüència i intensitat durant els propers anys. Amb un escalfament d'1,5 °C, el 13,8% de la població mundial viurà onades de calor extremes almenys un cop cada cinc anys. Com sempre, però, la situació pot ser pitjor. Si la temperatura augmenta fins als 2 °C, les onades de calor extremes afectaran el 37% de la humanitat. Uns 1,7 mil milions d'habitants més per una diferència de "només" 0,5 °C.

Molts de nosaltres serem incapaços d'adaptar-nos a la nova realitat. La producció agrícola, l'accés a l'aigua potable, la generació d'energia, la viabilitat del sector turístic o l'explotació dels recursos pesquers. La majoria dels elements que ens expliquen com a societat depenen de l'estabilitat climàtica. Malauradament, per a les societats amb pocs recursos econòmics, aquelles que han enviat menys CO₂ a l'atmosfera, un canvi abrupte en aquestes condicions és un cop mortal. La sequera que els darrers anys ha eixugat la Banya d'Àfrica n'és el millor exemple. Segons Nacions Unides, 13 milions de persones es veuen perseguides per la fam. Els estem matant.

Superada aquesta primera vegada, per tant, l'única alternativa política viable serà aquella que redueixi immediatament les emissions. En el cas del nostre país, tenim tres dècades per reduir més de 40 milions de tones de CO₂eq l'any. Per això, tot projecte nacional que a Catalunya es vulgui vincular als valors de la modernitat i la justícia ha de teixir-se al voltant d'un futur lliure de gasos d'efecte hivernacle.

Quin projecte col·lectiu tenim per descarbonitzar la mobilitat regional, la indústria, l'oci, el sistema energètic o el sistema alimentari? De moment, anem tard. Més tard que els països del nostre entorn. El catalanisme, per tant, ha d'articular urgentment un projecte ampli, de país, per descarbonitzar la vida. Un projecte que compti amb el suport de tots els actors polítics, cívics i socials i que serveixi de guia davant els cants de sirena amb què ens tempta el model de desenvolupament fòssil.

És cert que les primeres vegades ens impulsen cap al futur. A vegades, però, ens impulsen també cap a la perdició. El primer cigarret, la primera mentida, la primera bala. En aquests casos, no hi ha solucions fàcils ni respostes màgiques. Però és evident que sense valentia, imaginació i amplis consensos, la primera vegada es repetirà perpètuament i inevitable com la pitjor de les tragèdies gregues.