CATALANGATE

La defensa de Puigdemont posa el focus en el jutge del Suprem que va autoritzar les escoltes del CNI

L'advocat Gonzalo Boye portarà els fets a la justícia europea mentre ultima querelles per l'espionatge contra l'independentisme en jurisdiccions estrangeres, començant per Alemanya

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 20 de maig de 2022 a les 15:45 |
Gonzalo Boye, Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Antoni Abat, els advocats dels espiats pel ''Catalangate'' | Junts per Catalunya
Els independentistes treballen en diversos fronts per poder esclarir l'escàndol d'espionatge massiu del Catalangate. No hi ha una sola estratègia, n'hi ha diverses que són complementàries tant en l'àmbit intern de Catalunya i l'estat espanyol -les querelles al jutjat 32 o la via del Tribunal Suprem, que exploren Quim Torra i Josep Costa, per exemple- com en altres països europeus. L'advocat de Carles Puigdemont i la resta de membres de junts espiats per Pegasus, Gonzalo Boye, treballa en la via exterior -la primera acció serà a Alemanya a partir de la setmana que ve- però no desatén tampoc el flanc intern, amb querelles a diversos jutjats de l'Estat i una ofensiva contra el jutge del Tribunal Suprem que va autoritzar l'espionatge del CNI a, com a mínim, 18 personalitats catalanes.

Boye prioritza ara les accions contra el jutge Pablo Lucas, magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem i encarregat el control judicial del CNI. Aquest magistrat és el que va avalar -com va revelar l'exdirectora dels serveis d'intel·ligència a la comissió de secrets oficials i ha ratificat el Defensor del Poble en el seu breu informe fet públic aquesta setmana- l'espionatge a diverses personalitats del món independentista, entre els quals el president Pere Aragonès i l'advocat de Puigdemont i la resta d'exiliats. Paral·lelament, aquest jutge també formava part de la sala contenciosa-administrativa, que va dictar diverses resolucions contra l'independentisme, concretament contra Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i també contra l'expresident Torra.


En el cas de Boye, l'espionatge del CNI comença l'any 2019 i es va prolongar més d'un anys. El Catalangate és a partir de 2020 i, segons les informacions de CitizenLab confirmades per Amnistia Internacional, es va fer a través del programari Pegasus -cosa que el CNI no ha confirmat. Els procediments contenciosos-administratius hi són des de 2019 i les sentències apareixen a juny de 2020. En aquesta relació de dates, Boye constata que el jutge Pablo Lucas coneixia el contingut de les seves converses -i, per tant, en coneixia l'estratègia de defensa- i alhora dictava o participava de les resolucions que es dictaven contra els dirigents independentistes. "Portava els seus expedients i al mateix temps escoltava el meu telèfon", assenyala Boye en declaracions a NacióDigital.

Les escoltes telefòniques d'advocats són il·legals, perquè vulneren el dret de defensa i el secret professional, entre d'altres. La defensa de Puigdemont té al seu favor un precedent important, del propi Tribunal Suprem, per al cas del jutge Baltasar Garzón. El magistrat estrella de l'Audiència Nacional va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació per haver autoritzat la gravació d'una conversa d'advocats de la trama Gürtel amb els seus clients a la presó. En una sentència de 2012, l'alt tribunal va dir que intervenir les converses a advocats suposa una "reducció dràstica i injustificada del dret de defensa" i és una pràctica pròpia de "règims totalitaris". L'espionatge a Boye es va allargar, amb les successives pròrrogues avalades pel jutge, durant més d'un any


Avisar la justícia europea i analitzar a fons totes les resolucions


Les conseqüències són incertes, perquè és un cas molt poc habitual, però els propers passos passen per avisar els tribunals europeus on els els exiliats tenen procediments oberts. En les propers mesos, el TGUE i el TJUE s'han de pronunciar sobre la decisió del Parlament Europeu de negar que Puigdemont, Comín i Ponsatí fossin eurodiputats i sobre les qüestions prejudicials del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, a banda d'altres qüestions que encara estan en marxa. Les resolucions del magistrat estan incorporades en aquests procediments. "Hem de dir-los que hi ha determinats documents que van ser dictats per un magistrats que alhora estava escoltant les converses de l'advocat d'una part", detalla Boye.


Paral·lelament, la defensa de Puigdemont també farà un rastreig de totes les resolucions incorporades als procediments per veure més conseqüències d'aquests fets. En circumstàncies normals, les resolucions en qüestió s'haurien d'anul·lar, però Boye també exigeix una actuació d'ofici per part del Suprem i explicacions per part del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, en funcions des de fa anys pel bloqueig en la renovació d'aquest organisme, sobre uns fets que, assegura l'advocat, no passen cap filtre de qualitat democràtica. Els advocats dels exiliats, de fet, van recusar en el seu moment el magistrat Lucas i ell va assegurar que era imparcial per resoldre sobre casos relacionats amb l'independentisme. 

Alemanya, primera parada


L'ofensiva contra el jutge del Suprem té un impacte directe sobre les denúncies pel Catalangate. Boye encara no ha presentat cap querella en jurisdiccions estrangeres i els seu equip hi està treballant perquè totes les peces encaixin. Tota la informació obtinguda sobre el magistrat Pablo Lucas i les resolucions dictades durant l'espionatge que ell va autoritzar s'incorporarà en les accions judicials que es faran en els propers dies i setmanes. La primera querella -que podria arribar ja la setmana que ve- es presentarà a Alemanya, i l'acompanyaran altres accions en altres jurisdiccions on s'han produït espionatges amb Pegasus, com França, Suïssa o Bèlgica. Al mateix temps, també s'han activat investigacions a Catalunya i l'estat espanyol. 

Altres notícies del Catalangate que et poden interessar:





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació