19
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
16:13h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat que un pare de dos alumnes d'un institut -no es concreta quin- es personi com a part afectada en la sentència del 25% de castellà i pugui demanar l'execució forçosa d'aquesta resolució que afecta tot el sistema educatiu de Catalunya. És a dir, que un sol pare pugui forçar la imposició de més castellà a totes les aules del país. La resolució compta amb un vot particular que signen dos magistrats. El Govern té de termini fins al 31 de maig per aplicar aquesta sentència i el Parlament treballa contrarrellotge per fer-hi front.
En una interlocutòria feta pública aquest dijous, de 10 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa diu que s'ha de reconèixer la condició d'afectat a les famílies concretes -tant als alumnes com als seus pares- perquè "poden resultar tant beneficiats per l'execució de la sentència com perjudicats de la seva inexecució".
El tribunal cita jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem per fonamentar la seva decisió i conclou que "s'ha de reconèixer la legitimació dels alumnes i els seus pares que compareixen amb la legitimació que els atorga la condició d'usuaris singulars d'un centre escolar concret".
La decisió dels jutges va en contra del que demanava la Generalitat, que al·legava la falta de legitimació d'un pare concret per a demanar l'execució forçosa a tot el sistema educatiu. L'Advocacia de l'Estat precisava que la legitimació s'havia de limitar a allò que afecta als fills d'aquest senyor, i no a tot el sistema educatiu.
Dos jutges s'hi oposen
La interlocutòria està signada per tres magistrats, ja que els altres dos han formulat un vot particular discrepant. Tots dos creuen que caldria rebutjar la personació del pare de dos alumnes. Així, consideren que si en les reclamacions individuals en anteriors casos s'acceptaven pares que demanaven canviar l'atenció lingüística dels seus fills en concret, però es rebutjava la pretensió de canviar tot el sistema educatiu, ara caldria fer el mateix, ja que cap família es pot "atribuir-se la representació de l'interès col·lectiu".
En el vot particular, els magistrats al·leguen que si s'admeten individualment les personacions de "desenes de milers" de pares en l'execució de la sentència, es convertiria el tribunal en un mecanisme de tutela de la prestació del servei en cadascuna de les milers d'aules de Catalunya. Així, consideren que la sentència del propi TSJC vol garantir una regla, "no perseguir-ne excepcions puntuals o singulars" i incompliments episòdics.
Un guàrdia civil també ho podria demanar
Per la seva banda, l'associació de guàrdies civils Jucil demanava l'execució forçosa de la sentència, que es garantís que qualsevol fill de guàrdia civil destinat a Catalunya rebi almenys el 25% de les hores de classe en castellà i que s'indemnitzi les famílies amb 450 euros per cada trimestre que no es compleixi la sentència. Tant la Generalitat com l'Advocacia de l'Estat van dir que Jucil no està legitimada per demanar l'execució forçosa.
El tribunal no ha acceptat la personació de Jucil, ja que en els seus estatuts només al·lega que defensa el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus associats, però els magistrats no aprecien una relació d'això amb la sentència sobre el castellà a l'escola. Tot i així, sí que obre la porta al fet que cada guàrdia civil personalment es personi a la causa si els seus fills van a escoles catalanes.
En una interlocutòria feta pública aquest dijous, de 10 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa diu que s'ha de reconèixer la condició d'afectat a les famílies concretes -tant als alumnes com als seus pares- perquè "poden resultar tant beneficiats per l'execució de la sentència com perjudicats de la seva inexecució".
El tribunal cita jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem per fonamentar la seva decisió i conclou que "s'ha de reconèixer la legitimació dels alumnes i els seus pares que compareixen amb la legitimació que els atorga la condició d'usuaris singulars d'un centre escolar concret".
La decisió dels jutges va en contra del que demanava la Generalitat, que al·legava la falta de legitimació d'un pare concret per a demanar l'execució forçosa a tot el sistema educatiu. L'Advocacia de l'Estat precisava que la legitimació s'havia de limitar a allò que afecta als fills d'aquest senyor, i no a tot el sistema educatiu.
Dos jutges s'hi oposen
La interlocutòria està signada per tres magistrats, ja que els altres dos han formulat un vot particular discrepant. Tots dos creuen que caldria rebutjar la personació del pare de dos alumnes. Així, consideren que si en les reclamacions individuals en anteriors casos s'acceptaven pares que demanaven canviar l'atenció lingüística dels seus fills en concret, però es rebutjava la pretensió de canviar tot el sistema educatiu, ara caldria fer el mateix, ja que cap família es pot "atribuir-se la representació de l'interès col·lectiu".
En el vot particular, els magistrats al·leguen que si s'admeten individualment les personacions de "desenes de milers" de pares en l'execució de la sentència, es convertiria el tribunal en un mecanisme de tutela de la prestació del servei en cadascuna de les milers d'aules de Catalunya. Així, consideren que la sentència del propi TSJC vol garantir una regla, "no perseguir-ne excepcions puntuals o singulars" i incompliments episòdics.
Un guàrdia civil també ho podria demanar
Per la seva banda, l'associació de guàrdies civils Jucil demanava l'execució forçosa de la sentència, que es garantís que qualsevol fill de guàrdia civil destinat a Catalunya rebi almenys el 25% de les hores de classe en castellà i que s'indemnitzi les famílies amb 450 euros per cada trimestre que no es compleixi la sentència. Tant la Generalitat com l'Advocacia de l'Estat van dir que Jucil no està legitimada per demanar l'execució forçosa.
El tribunal no ha acceptat la personació de Jucil, ja que en els seus estatuts només al·lega que defensa el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus associats, però els magistrats no aprecien una relació d'això amb la sentència sobre el castellà a l'escola. Tot i així, sí que obre la porta al fet que cada guàrdia civil personalment es personi a la causa si els seus fills van a escoles catalanes.