Colau s'apunta al duel

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Ada Colau va triar els jardins del doctor Pla i Armengol del Guinardó per anunciar un pas que es donava per fet, que optarà a un tercer mandat com a alcaldessa de Barcelona. Colau és filla del Guinardó -el partit ja va titular així la rumba de campanya de les eleccions del 2019, interpretada per artistes com Andrea Motis, Miqui Puig, Nacho Vegas- i va voler verbalitzar des del barri d'origen que tornarà a ser la candidata de Barcelona en Comú. Ho va fer acompanyada dels seus puntals a l'equip de govern -Janet Sanz, Jordi Martí i Laura Pérez- i amb un missatge clar: entén que la "transformació de la ciutat" que va encetar el 2015 requereix de quatre anys més a la plaça de Sant Jaume. Encara que això signifiqui nous "costos i sacrificis personals", relat subratllat per la líder dels comuns per descriure el desgast que implica la vida institucional i tanta exposició pública.

Colau té corda i s'apunta al duel de les municipals del 2023. Va dir que ho confirmaria al maig, quan faltés un any per als comicis, i així ho ha fet. No s'intuïa un anunci en la direcció contrària. En primer terme, perquè la coordinadora del partit no hauria perseguit l'aval de la militància a una tercera candidatura de l'alcaldessa -com va passar dissabte- si Colau hagués acumulat dubtes sobre el futur. I, en segon lloc, perquè Barcelona en Comú no tenia alternativa si pretenia aspirar a la victòria o, en el seu defecte, disputar el triomf i mantenir l'alcaldia per la via dels pactes. Sense substituta amb ascendent sobre les bases i ganxo electoral, els comuns estaven condemnats a un rol secundari. Ja se sap que, en política, els lideratges amb tanta marca acostumen a conviure malament amb les alternatives.  

Dèiem que Colau es veu amb opcions d'aconseguir la reelecció. I, certament, les té. Les eleccions es preveuen molt renyides i cal comptar que els comuns seran a l'esprint de la foto finish, en la qual també s'endevinen les marques d'ERC (Ernest Maragall) i PSC (Jaume Collboni). L'alcaldessa sap que disposa d'adhesions indiscutibles i és conscient que la seva figura polaritza, que no és de partida un mal negoci, però tampoc se li escapa que acumula erosió. La de governar durant dos mandats, en què s'ha desplegat un projecte menys disruptiu del que pretenia, per la companyia política obligada d'un soci com el PSC. Colau ha posat al centre del debat polític qüestions que abans eren perifèriques -com les disfuncions del turisme de masses- i ha desplegat un pla de govern en coherència amb la filosofia del programa electoral, però també ha hagut de recalcular aspiracions. I els resultats del possibilisme institucional no sempre han casat amb les expectatives altes de la campanya.

Els comuns podran esgrimir que, des del 2015, el govern de l'alcaldessa ha conviscut amb l'adrenalina política del procés i, després, amb les estretors de la pandèmia. No han estat dos mandats senzills, ni en el joc d'aliances polítiques ni en la gestió dels recursos de l'administració. Això és una evidència. Però també és cert que Colau i el partit han triat un camí, el del matrimoni de conveniència amb el PSC més supeditat als interessos de Ferraz, en sintonia amb el que practicava Podem a Madrid. La relació amb l'independentisme progressista d'ERC ha estat un serial de trencaments i retrobaments, amb la ferida no cicatritzada de la investidura del 2019, resolta amb els vots de Manuel Valls. El xoc dels darrers dies entre Maragall i la líder dels comuns, a tomb de l'espionatge del CNI, no es pot analitzar sense utilitzar el retrovisor i tenir en compte el calendari electoral.  

Colau i la resta de partits ja fan càlculs. ERC manté l'aposta pel mateix candidat que li va oferir la victòria de fa quatre anys i, al PSC, el nom de Collboni continua sota escrutini, en un moment en què els socialistes confien en la força de la marca. Però el mapa de candidats és encara obert i s'intueix una fragmentació major al consistori. Junts busca un relleu per a Elsa Artadi, retirada de forma precipitada de la vida política;Josep Bou no disposa de suports al PP; Ciutadans es dessagna mentre s'espera la irrupció de Vox; Eva Parera s'ha emancipat amb la marca Valents; Sandro Rosell madura si fa el salt a l'arena amb algun paraigua electoral -Centrem l'ha festejat-; i la CUP encara no té cap de llista, però aspira a tornar a obtenir representació. L'alcaldessa és la favorita dels comuns, ara necessita tornar a ser la més valorada per una majoria de barcelonins. Compte enrere cap a les eleccions.   
 

---

Avui no et perdis

»Colau optarà a un tercer mandat: «La transformació de la ciutat necessita consolidar-se»; per Sara González.

»Un any de la investidura d'Aragonès: què s'ha complert de les promeses inicials?; per Roger Tugas Vilardell.

»El canvi (lent) d'Aragonès; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «El matalàs de Pedro Sánchez»; per Marina Fernàndez.

» Opinió: «Qui diu 'pallasso' diu 'fe'»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Els dos punts que encallen l'acord per defensar la immersió al Parlament; per Sara González.

»El TSJC permet que un pare demani forçar el 25% de castellà a tot el sistema educatiu; per Bernat Surroca.

» El Suprem jutjarà Reguant el 28 de setembre; per Bernat Surroca.

»El PP de Feijóo ja empata amb el PSOE, segons el CIS; per Roger Tugas Vilardell.

»La llei de l'audiovisual continua endavant al Congrés amb els vots d'ERC i el PNB.

»La Fundació Bofill alerta que el model d'escola concertada és un «nyap» i accentua desigualtats.

»El moviment en defensa del dret a l'habitatge se cita en una manifestació transversal a Barcelona; per Marc Orts.

»La felicitat es diu Wembley; per Joan Serra Carné.

» Futbolítica: «Wembley 92, una mirada política»; per Ramon Usall.

»Mor el compositor grec Vangelis als 79 anys.
 

---

 El passadís

El Cercle d'Economia viu ja amb intensitat la seva primera campanya electoral disputada. Javier Faus conclou el seu mandat i el 12 de juliol hi haurà eleccions: els prop de 1.300 socis triaran entre Jaume Guardiola i Rosa Cañadas, tots dos procedents del món financer. Dilluns presentarà el seu programa Cañadas i dimarts ho va fer Guardiola, membre de la junta sortint. Un Guardiola que, en la seva intervenció, es va fer ressò d'algunes crítiques de socis a les darreres jornades de l'entitat, que han considerat excessivament protagonitzada per líders polítics reticents a acceptar preguntes. L'aspirant a la presidència també va admetre que aquesta vegada no s'havia convidat a cap economista internacional de referència. Aquests comentaris han sorprès i molestat en l'entorn de Faus, qui, de fet, defensa amb vehemència el seu llegat, amb documents del Cercle molt crítics amb la recentralització de l'Estat i un posicionament clar en defensa dels indults als dirigents independentistes. 

Vist i llegit

El fotoperiodista Emilio Morenatti ha cobert la guerra a Ucraïna des de l'inici de la invasió russa. Però el seu darrer treball, publicat a El País, se centra en els mutilats que ha deixat el conflicte, un drama replet d'històries de frustració. Com la de la Yana Stepanenko (11 anys), que va patir amputacions a les dues cames -com la seva mare- després del bombardeig a l'estació de trens de Kramatorsk, del qual el seu germà bessó, Karik, en va resultar il·lès. Morenatti, premi Pulitzer per les seves fotografies de la pandèmia, va perdre una cama per culpa d'una bomba a l'Agfanistan. Ho explicava en aquesta entrevista al diari del grup Prisa l'estiu passat, després d'haver obtingut el guardó més prestigiós per a un fotoperiodista.

 El nom propi

Joan Carles de Borbó va arribar aquest dijous a la tarda a Espanya, en un retorn efímer, tan polèmic com incòmode per a la Zarzuela, fins al punt que Sofia ha preferit desplaçar-se a Miami. El rei emèrit es veurà dilluns amb Felip VI, però abans farà parada a Sanxenxo, per gaudir del mar i les regates. Les explicacions pel seu frau a la Hisenda espanyola continuaran al calaix. L'anterior monarca ha buscat l'escalf dels amics gallecs, retratats en aquest article per Pep Martí. Una d'aquestes amistats ésPedro Campos, president del club nàutic de Sanxenxo, que en una entrevista al programa Planta baixa de TV3 va deixar clares les prioritats del pare del rei: "Si mireu el calendari de regates, sabreu quan tornarà a Espanya".

 Els imperdibles

El cap de setmana s'endevina calorós. Si us voleu refugiar del sol, teniu temps per a l'oci i esteu subscrits a HBO, feu confiança aTokyo Vice, una sèrie per endinsar-se en el submón de la màfia japonesa, que evoca les entranyes de la capital nipona. Amb Michael Mann a la direcció, relata l'ambició d'un periodista nord-americà que vol fer-se lloc en la informació de successos d'un gran diari del Japó. Ansel Elgort, protagonista del treball, investiga el costat fosc de la yakuza, el nom que rep el crim organitzat que opera a Tòquio, amb l'ajuda de l'inspector interpretat per Ken Watanabe. Val molt la pena. Bon cap de setmana!  

 ​