19
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:13h
La Fundació Jaume Bofill ha fet una crida a revisar la regulació dels concerts educatius perquè l'actual accentua les desigualtats. L'organització planteja una regulació més estricta que exigeixi la coresponsabilitat dels centres en la lluita contra la segregació i que permeti un major control financer i de funció.
El director de la Fundació, Ismael Palacín, ha afirmat que la situació de Catalunya és "anòmala", amb un fort pes de la concertada, amb una normativa desfasada. Entre d'altres, la Bofill planteja que no es renovin ni es donin nous concerts si no hi ha un compromís explícit d'admissió d'alumnes vulnerables segons la realitat de l'entorn i en el camí cap a la gratuïtat. La recerca internacional assenyala, a més, que els sistemes amb centres públics i concertats incrementen la segregació escolar i les desigualtats educatives.
Segons l'estudi 'La concertada a debat', l'educació concertada representa a Catalunya el 31,5% del total de la matrícula, en el setè lloc on n'hi ha més d'entre tots els sistemes educatius de l'OCDE, i el percentatge puja al 54,4% a Barcelona ciutat. Segons la Fundació, a l'educació infantil de segon cicle i a primària, el sector públic matricula 2,1 vegades més alumnat estranger, 1,6 vegades més alumnat amb necessitats educatives de suport i 4,2 vegades més alumnat de baix nivell socioeconòmic.
Segons dades de la Fundació, mentre que el sector públic representa el 66% de la matrícula, escolaritza el 84% de l'alumnat amb beca menjador. Així, el sector concertat hauria d'escolaritzar més de 17.000 alumnes amb beca menjador per assolir una distribució equilibrada entre la xarxa pública i la concertada.
La Fundació critica que la normativa que regula els concerts educatius està "obsoleta" i que això ha portat a una situació actual on s'està contribuint a la sobreoferta i la segregació escolar. En concret, el decret de regulació és del 1993. Recorden que la Llei d'Educació de Catalunya del 2009 apostava per una major integració, coresponsabilitat i equivalència de la xarxa pública i concertada i lamenten que aquests mínims no s'han assolit.
Palacín ha assegurat que "costa d'entendre perquè ningú s'ha atrevit" a obrir aquesta regulació i s'ha preguntat perquè en l'actual mandat no s'avança en l'elaboració del decret de concerts que s'havia treballat durant l'anterior legislatura, ja que el sistema actual és un "nyap". Un dels autors de l'estudi, Adrià Zancajo, ha recordat que un concert no és una subvenció sinó un "contracte" entre la Generalitat i un proveïdor d'un servei públic. Els convenis internacionals reconeixen l'obligació per part dels estats de garantir la llibertat d'educació, però aquest dret no comporta necessàriament l'obligació per part de l'estat de finançar l'educació privada, apunten.
Sobreoferta educativa
Un dels problemes és la sobreoferta de places i és que la Bofill apunta que el fet que la planificació de l'oferta no es faci de manera conjunta provoca que la concertada ofereixi més places de les necessàries segons la realitat de la zona. De fet, diu que aquesta sobreoferta estaria al voltant del 16% en els darrers processos de preinscripció. Això, afirmen, repercuteix negativament sobre la distribució equilibrada de l'alumnat i fomenta la competició entre centres. Per això, planteja la necessitat d'establir ja una planificació conjunta de l'oferta educativa pública i concertada, especialment tenint en compte la davallada demogràfica.
Davant d'aquesta situació, la Bofill demana una nova regulació que estableixi que l'autorització i renovació dels concerts estigui supeditada a les necessitats d'escolarització de la zona i al compliment de la coresponsabilitat. Reconeix que el decret d'admissions aprovat recentment suposa un pas endavant però consideren que no s'està aplicant amb la diligència que seria necessària, segons ha apuntat una de les autores de l'estudi, Clara Fontdevila.
Complir amb la coresponsabilitat
Per tant, demanen que l'autorització o renovació es faci si realment hi ha una falta d'oferta, que es garanteixi la distribució equilibrada de l'alumnat i sempre i quan no s'afecti negativament l'oferta pública de l'entorn. A més, els centres han de comprometre's a complir uns criteris de coresponsabilitat en l'escolarització de l'alumnat desfavorit o amb dificultats d'aprenentatge i al principi de gratuïtat, també amb un accés equitatiu a les activitats complementàries.
En aquest sentit, la Bofill es mostra favorable a facilitar els procediments d'integració de centres concertats a la xarxa pública amb convocatòries obertes amb periodicitat fixa, així com establir mecanismes de sortida del sistema de concerts cap a la xarxa privada independent. I és que Fontdevila ha assegurat que hi ha centres que estan rebent diners públics que no tenen voluntat de complir amb aquesta coresponsabilitat.
Per l'eliminació de les quotes familiars
Davant d'aquesta situació, la Bofill apunta que la regulació també ha de permetre condicionar el finançament públic dels centres concertats a la seva coresponsabilitat en la lluita contra la segregació escolar i a la progressiva eliminació de quotes i contribucions familiars. Sobre això, apunta que hi ha centres que cobren quotes d'entre 500 i 930 euros, que asseguren que no es corresponen "en cap cas" amb el potencial infrafinançament del sector concertat i que suposen una barrera d'accés i afavoreixen la segregació escolar.
Constaten aquest infrafinaçament, com del conjunt del sistema educatiu, però insisteixen que les quotes estan per sobre de la diferència entre finançament públic i costos d'escolarització. Per això, plantegen supeditar qualsevol millora del finançament dels centres concertats a una major coresponsabilitat en l'escolarització de l'alumnat socialment desafavorit i amb dificultats d'aprenentatge.
A més, proposen crear una plataforma única i centralitzada de pagaments per gestionar totes les aportacions familiars a les escoles i un sistema d'informació i auditoria que permeti un major control públic dels ingressos i despeses en què incorren els centres concertats.
Regulació seguint exemples internacionals
L'organització creu que cal una regulació en la línia del que estan fent altres països amb sistemes mixtos per tal d'aconseguir un major control públic. Demanen també un sistema més transparent de rendició de comptes financers i una planificació conjunta de l'oferta de places per evitar la segregació i la sobreoferta. Plantegen un model d'autorització, renovació i extinció dels concerts supeditat a les necessitats d'escolarització de cada zona i al compliment dels criteris de coresponsabilitat i gratuïtat per part dels centres.
A més, consideren oportú establir un mecanisme centralitzat de priorització de sol·licituds i assignació de places per eliminar les pràctiques informals de selecció d'alumnes per part dels centres. També creuen que cal millorar els sistemes de recollida de dades i monitoratge de la població escolar.
El director de la Fundació, Ismael Palacín, ha afirmat que la situació de Catalunya és "anòmala", amb un fort pes de la concertada, amb una normativa desfasada. Entre d'altres, la Bofill planteja que no es renovin ni es donin nous concerts si no hi ha un compromís explícit d'admissió d'alumnes vulnerables segons la realitat de l'entorn i en el camí cap a la gratuïtat. La recerca internacional assenyala, a més, que els sistemes amb centres públics i concertats incrementen la segregació escolar i les desigualtats educatives.
Segons l'estudi 'La concertada a debat', l'educació concertada representa a Catalunya el 31,5% del total de la matrícula, en el setè lloc on n'hi ha més d'entre tots els sistemes educatius de l'OCDE, i el percentatge puja al 54,4% a Barcelona ciutat. Segons la Fundació, a l'educació infantil de segon cicle i a primària, el sector públic matricula 2,1 vegades més alumnat estranger, 1,6 vegades més alumnat amb necessitats educatives de suport i 4,2 vegades més alumnat de baix nivell socioeconòmic.
Segons dades de la Fundació, mentre que el sector públic representa el 66% de la matrícula, escolaritza el 84% de l'alumnat amb beca menjador. Així, el sector concertat hauria d'escolaritzar més de 17.000 alumnes amb beca menjador per assolir una distribució equilibrada entre la xarxa pública i la concertada.
La Fundació critica que la normativa que regula els concerts educatius està "obsoleta" i que això ha portat a una situació actual on s'està contribuint a la sobreoferta i la segregació escolar. En concret, el decret de regulació és del 1993. Recorden que la Llei d'Educació de Catalunya del 2009 apostava per una major integració, coresponsabilitat i equivalència de la xarxa pública i concertada i lamenten que aquests mínims no s'han assolit.
Palacín ha assegurat que "costa d'entendre perquè ningú s'ha atrevit" a obrir aquesta regulació i s'ha preguntat perquè en l'actual mandat no s'avança en l'elaboració del decret de concerts que s'havia treballat durant l'anterior legislatura, ja que el sistema actual és un "nyap". Un dels autors de l'estudi, Adrià Zancajo, ha recordat que un concert no és una subvenció sinó un "contracte" entre la Generalitat i un proveïdor d'un servei públic. Els convenis internacionals reconeixen l'obligació per part dels estats de garantir la llibertat d'educació, però aquest dret no comporta necessàriament l'obligació per part de l'estat de finançar l'educació privada, apunten.
Sobreoferta educativa
Un dels problemes és la sobreoferta de places i és que la Bofill apunta que el fet que la planificació de l'oferta no es faci de manera conjunta provoca que la concertada ofereixi més places de les necessàries segons la realitat de la zona. De fet, diu que aquesta sobreoferta estaria al voltant del 16% en els darrers processos de preinscripció. Això, afirmen, repercuteix negativament sobre la distribució equilibrada de l'alumnat i fomenta la competició entre centres. Per això, planteja la necessitat d'establir ja una planificació conjunta de l'oferta educativa pública i concertada, especialment tenint en compte la davallada demogràfica.
Davant d'aquesta situació, la Bofill demana una nova regulació que estableixi que l'autorització i renovació dels concerts estigui supeditada a les necessitats d'escolarització de la zona i al compliment de la coresponsabilitat. Reconeix que el decret d'admissions aprovat recentment suposa un pas endavant però consideren que no s'està aplicant amb la diligència que seria necessària, segons ha apuntat una de les autores de l'estudi, Clara Fontdevila.
Complir amb la coresponsabilitat
Per tant, demanen que l'autorització o renovació es faci si realment hi ha una falta d'oferta, que es garanteixi la distribució equilibrada de l'alumnat i sempre i quan no s'afecti negativament l'oferta pública de l'entorn. A més, els centres han de comprometre's a complir uns criteris de coresponsabilitat en l'escolarització de l'alumnat desfavorit o amb dificultats d'aprenentatge i al principi de gratuïtat, també amb un accés equitatiu a les activitats complementàries.
En aquest sentit, la Bofill es mostra favorable a facilitar els procediments d'integració de centres concertats a la xarxa pública amb convocatòries obertes amb periodicitat fixa, així com establir mecanismes de sortida del sistema de concerts cap a la xarxa privada independent. I és que Fontdevila ha assegurat que hi ha centres que estan rebent diners públics que no tenen voluntat de complir amb aquesta coresponsabilitat.
Per l'eliminació de les quotes familiars
Davant d'aquesta situació, la Bofill apunta que la regulació també ha de permetre condicionar el finançament públic dels centres concertats a la seva coresponsabilitat en la lluita contra la segregació escolar i a la progressiva eliminació de quotes i contribucions familiars. Sobre això, apunta que hi ha centres que cobren quotes d'entre 500 i 930 euros, que asseguren que no es corresponen "en cap cas" amb el potencial infrafinançament del sector concertat i que suposen una barrera d'accés i afavoreixen la segregació escolar.
Constaten aquest infrafinaçament, com del conjunt del sistema educatiu, però insisteixen que les quotes estan per sobre de la diferència entre finançament públic i costos d'escolarització. Per això, plantegen supeditar qualsevol millora del finançament dels centres concertats a una major coresponsabilitat en l'escolarització de l'alumnat socialment desafavorit i amb dificultats d'aprenentatge.
A més, proposen crear una plataforma única i centralitzada de pagaments per gestionar totes les aportacions familiars a les escoles i un sistema d'informació i auditoria que permeti un major control públic dels ingressos i despeses en què incorren els centres concertats.
Regulació seguint exemples internacionals
L'organització creu que cal una regulació en la línia del que estan fent altres països amb sistemes mixtos per tal d'aconseguir un major control públic. Demanen també un sistema més transparent de rendició de comptes financers i una planificació conjunta de l'oferta de places per evitar la segregació i la sobreoferta. Plantegen un model d'autorització, renovació i extinció dels concerts supeditat a les necessitats d'escolarització de cada zona i al compliment dels criteris de coresponsabilitat i gratuïtat per part dels centres.
A més, consideren oportú establir un mecanisme centralitzat de priorització de sol·licituds i assignació de places per eliminar les pràctiques informals de selecció d'alumnes per part dels centres. També creuen que cal millorar els sistemes de recollida de dades i monitoratge de la població escolar.