Mut, lluny de la Zarzuela i de regates: el retorn incòmode d'un Joan Carles aplaudit per la dreta

A diferència del que va ser durant bona part del seu regnat, ara l'esquerra li exigeix que reti comptes dels seus excessos, amb equilibris del PSOE, mentre el front conservador i la ultradreta l'acomboia

Joan Carles I i Sofia, en una imatge d'arxiu
Joan Carles I i Sofia, en una imatge d'arxiu | Europa Press
18 de maig del 2022
Actualitzat el 19 de maig a la 13:16h
Aquest dijous a la tarda, el rei emèrit Joan Carles de Borbótornarà al país sobre el qual va regnar durant gairebé quaranta anys. Segons ha informat La Vanguardia, aterrarà a l'aeroport de Vigo, des d'on es traslladarà a Sanxenxo, per assistir a unes regates. Serà el primer cop que ho fa des de la seva fugida, l'agost del 2020, quan encerclat per un seguit d'investigacions sobre el seu patrimoni, i davant l'erosió de la monarquia, va decidir posar terra pel mig, d'acord amb la Zarzuela i el govern de Pedro Sánchez. Ara, sense donar explicacions, torna per retrobar-se amb el seu fill, Felip VI, amb qui va poder mantenir una conversa telefònica el 15 de maig passat, quan el rei va viatjar als Emirats Àrabs Units amb motiu de la mort del cap de l'estat àrab.

Finalment, rei i monarca emèrit es trobaran a Madrid. Serà dilluns a la Zarzuela. Estava cantat el retorn des que la Fiscalia va decidir tancar totes les investigacions contra el Borbó. Les irregularitats fiscals que es van detectar es van produir quan Joan Carles I era rei i, per tant, inviolable. O bé havien prescrit. El que tindrà lloc els propers dies serà el primer encontre entre pare i fill després de la marxa a Abu Dhabi i d'una pràctica ruptura de les relacions entre tots dos. Felip VI ja va voler distanciar-se del pare quan va renunciar a la seva herència i li va retirar l'assignació que li corresponia, en un intent de desvincular-se dels escàndols de corrupció de l'emèrit.   

El retorn de l'emèrit ha posicionat les forces progressistes en un discurs crític i exigent respecte el Borbó. Des d'Unides Podem, les principals veus han reclamat al pare de Felip VI que ofereix explicacions detallades de la seva actuació. La vicepresidenta segona de l'executiu, Yolanda Díaz, ja va voler definir la seva posició quan es va donar per imminent el retorn: "No es tracta de venir o no venir, sinó de rendir comptes". Anant més enllà, Díaz ha reobert el debat sobre la inviolabilitat del rei. Una clàusula constitucional que ha estat un suport decisiu per impedir a l'exmonarca de respondre dels seus excessos. També des del PNB i les forces sobiranistes (ERC, Junts, PDECat i CUP) s'ha reclamat la fi de la inviolabilitat del monarca. El PSOE fa dies que fa equilibris.

Des de la dreta no hi ha hagut dubtes. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha explicitat el seu suport sense matisos al retorn de l'emèrit. Feijóo fins i tot es va permetre dir l'abril passat que "molts espanyols no han tingut les investigacions que ha tingut Joan Carles". I va advocar per la "normalització" que suposa el retorn. Vox, per la seva banda, defensa "l'absoluta naturalitat" de la decisió de tornar. Hi ha voluntat de rentar la imatge de l'exmonarca. El lobi Concordia Real Española va assegurar fa uns dies que el Borbó havia aportat a l'economia espanyola 62.000 milions d'euros.    

Va ser el març passat quan Joan Carles de Borbó va fer saber al seu fill el seu desig de tornar a Espanya. La fiscalia havia tancat les investigacions sobre el patrimoni de l'exmonarca i aquest ja se sentia lliure. El govern espanyol ha mostrat incomoditat per la presència de l'emèrit. Fa uns dies, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, recordava la posició manifestada per Pedro Sánchez en el sentit que l'executiu esperava que el rei emèrti donés "explicacions" sobre la seva conducta, malgrat que no tingués cap causa oberta amb la justícia.

Amb tot, Joan Carles de Borbó no està lliure d'investigacions. El març, el Regne Unit va rebutjar la immunitat de l'emèrit i va obrir la porta al seu processament per la querella presentada per Corinna Larsen per "assetjament intensiu" i "opressió i vigilància" a compte dels serveis secrets espanyols. 

El "Bribón", de regates
La primera escala de l'emèrit serà a Sanxenxo, a Galícia, per assistir a una competició de regates, un dels seus esports preferits, i on participa el seu vaixell, el Bribón. El president del Club Nàutic de la localitat, Pedro Campos, és amic seu i l'acollirà a casa seva. Sanxenxo es converteix així en una imatge que torna a retratar l'estil de vida de l'emèrit i el seu gust pels esports d'elit. No deixa de tenir el seu sarcasme que, mentre una part significativa de la societat li demana explicacions -Moncloa inclosa-, el primer que fa l'emèrit és socialitzar amb els seus amics en unes regates.  

La mort del joancarlisme
El retorn de l'emèrit es produeix en unes circumstàncies molt diferents a les que van caracteritzar el seu regnat. Respectat i, fins i tot, admirat per amplis sectors de l'esquerra espanyola mentre que una part de la dreta, la més recalcitrant sobretot, l'observava amb recança, Joan Carles de Borbó té ara uns nous amics. El pare de l'actual monarca torna amb el suport de l'Espanya més conservadora, mentre l'esquerra li dona l'esquena i li demana comptes, i l'executiu -dividit també en això- assumeix el moment rosegat per la incomoditat i intentant navegar entre vàries aigües. El joancarlisme, el sentiment de simpatia amb l'exrei per part d'antics republicans i antifranquistes, ha passat a millor vida mentre tornen també, amb l'emèrit, els vells monàrquics de sempre. Tot una paradoxa.

Les joventuts del PSOE es manifesten contra l'emèrit
El retorn de Joan Carles de Borbó ha generat el rebuig dels sectors més progressistes de la societat espanyola. Una trentena d'organitzacions republicanes han convocat una concentració de protesta per aquest diumenge a la plaça de l'Òpera de Madrid, molt a prop, per cert, del Palau Reial. Entre les organitzacions convocants, hi ha les Joventuts Socialistes, Izquierda Unida i el PCE. En un manifest que han elaborat, expressen que "la família Borbó demostra en cada ocasió que se li presenta el seu menyspreu per les institucions democràtiques i la igualtat davant de la llei, actuant com si el país fos el seu "cortijo"". 

Els convocants recorden que "la Fiscalia ha tancat la investigació principalment per un motiu, que el rei a Espanya és inviolable". Per això les denúncies contra ell "han estat rebutjades i mai s'han pogut investigar com s'hauria fet amb qualsevol altre ciutadà".