Govern

El canvi (lent) d'Aragonès

En el primer any a la presidència, ERC posa les bases de l'agenda social i feminista, però no aconsegueix que la taula de negociació obtingui resultats tangibles

per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 19 de maig de 2022 a les 20:35 |
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat. | Europa Press
Aquest dissabte farà un any que els diputats d'ERC, amb Pere Aragonès i Oriol Junqueras al capdavant, van immortalitzar la celebració per la investidura del candidat republicà amb un aplaudiment sonor a les escales nobles del Parlament. En el tercer intent, l'aspirant a la presidència va reunir els vots necessaris, prèvia entesa amb la CUP i després d'un pacte suat amb Junts, negociació que es va allargar tres mesos i va reproduir tots els ingredients de l'enemistat íntima que es professen els socis del Govern.

Aragonès celebra el primer aniversari al Palau de la Generalitat navegant en les aigües turbulentes de la sortida de la pandèmia i la crisi derivada de la guerra a Ucraïna, amb efectes nocius sobre l'economia, i en plena topada amb la Moncloa pel Catalangate, que ha posat al congelador les relacions polítiques amb Pedro Sánchez i el seu govern. Covid, guerra i espionatge, tres esculls que han complicat el canvi que pretenia el dirigent republicà. Un canvi lent, llegit com un punt de partida per ERC mentre els adversaris polítics hi divisen una presidència que no acaba d'enlairar-se.  


Aragonès intuïa dificultats, però potser no tantes. Comptava que Junts no li posaria fàcil i que s'hauria d'arremangar per quadrar els socis, però no divisava episodis d'esquerda com l'absència del partit de Carles Puigdemont a la taula de negociació amb l'executiu espanyol, tot i incloure la via del diàleg en el pla de Govern que va avalar el conjunt de consellers al consell executiu. El president també s'imaginava que la convivència amb la CUP no seria plàcida malgrat haver firmat un pacte amb recorregut de dos anys, però se li feia difícil intuir que els anticapitalistes es despenjarien de la primera negociació dels pressupostos, present com era l'horitzó de la qüestió de confiança a mitja legislatura. I el líder d'ERC també podia endevinar que el PSOE no s'implicaria amb convicció en la resolució del conflicte polític i que caldria esgarrapar cada avenç -encara que arribessin els indults als presos polítics-, però no podia preveure que l'espionatge massiu a dirigents sobiranistes ho sacsejaria tot. "No tot ha anat tan de pressa com hauríem volgut", afirmaven aquesta setmana a l'entorn d'Aragonès. Canvi lent.

A Palau insisteixen que el valor del primer any de la presidència és haver activat l'anomenada "agenda transformadora" -de naturalesa democràtica, social, verda i feminista-, tal com la va definir el president en la seva investidura, encara que el desplegament hagi estat desigual. El Govern, per exemple, ha posat les bases del viratge feminista, amb una conselleria específica comandada per Tània Verge i amb capacitat per influir en el conjunt de l'executiu -començant per les polítiques que tenen vincle amb l'escola-, però també habilitada per desplegar discurs, com el del combat a la pobresa menstrual. La feminista és la carpeta més fàcilment avaluable de l'etapa Aragonès, perquè els avenços són nets en comparació a presidències anteriors. "És el primer cop que figura entre les prioritats del Govern", avalen veus governamentals quan fan balanç. Aragonès compareixerà aquest dimarts, després de la reunió del Govern, per explicar-se i mostrar percentatges de compliment dels compromisos adquirits.



En l'esfera més pròxima al president també se subratlla una altra diferència que es considera substancial respecte al mandat de Quim Torra, la recuperació de la "institucionalitat". Marcar un punt d'inflexió en la projecció de la presidència era una de les obsessions tant d'Aragonès com d'ERC en l'arrencada del mandat. Es va percebre en els detalls de la presa de possessió a Palau -el 24 de maig de l'any passat-, primer gest en contraposició a l'"estil Torra", que els republicans sempre havien retret que s'ancorés en el simbolisme i fos de consum exclusivament independentista. I també es nota en el missatge repetit de voler governar per la "Catalunya sencera", amb mirada metropolitana i accent rural.

 

Grau d'execució desigual dels compromisos d'investidura


El full de ruta de transformació, però, té un grau d'execució que no és plenament satisfactori per a ERC. A Palau el xifren en un 30% dels compromisos adquirits en el pla de Govern, incloent-hi les mesures que estan en curs. Aquest avenç incomplet és el que es detecta quan s'auditen els passos fets en el capítol de polítiques socials, en el qual el Govern Aragonès ha situat bases reconeixibles, com el pla pilot de la renda bàsica universal. En salut, per exemple, hi ha promeses fetes per Josep Maria Argimon que han estat ateses, com el pla de salut mental i emocional, mentre que d'altres, com l'increment de 5.000 milions més per a les polítiques sanitàries o l'augment del pes pressupostari de l'atenció primària, s'ha fet a mitges.

El mateix passa amb els objectius fixats en habitatge, que gestiona Violant Cervera. Malgrat els esforços pressupostaris -també en les negociacions fallides amb la CUP-, els canvis legislatius per garantir el dret a l'habitatge no són complets i els recursos destinats en els comptes públics no assoleixen el llindar dels 1.000 milions projectats, tot i el salt qualitatiu respecte el 2020. Però és en la carpeta d'educació on els resultats tenen un regust agredolç. El primer pas per garantir la gratuïtat de l'etapa de 0 a 3 anys, la reducció de ràtios als centres escolars i l'avançament del calendari escolar han trobat com a contrapès un conflicte amb els sindicats -representants de la comunitat educativa- que han erosionat la figura del conseller Josep Gonzàlez-Cambray.

Aragonès, però, no es planteja cessar Cambray, perquè entén que està desplegant una agenda de transformació, i n'assumeix com a propi el desgast polític, ara amb el focus sobre la protecció del model d'immersió. Un suport que Palau també transmet al conseller Roger Torrent, de qui se'n valora la feina al Departament d'Empresa i Treball. Malgrat les dificultats per atendre els fronts de reindustrialització oberts, les darreres conquestes -com la de la inversió coreana a Mont-roig del Camp- fan que la balança tingui un decantament satisfactori. Aquesta és la lectura feta a la plaça de Sant Jaume, on també se subratlla la feina de Joan Ignasi Elena a la conselleria d'Interior, malgrat el soroll pel relleu de Josep Lluís Trapero i els canvis a la cúpula dels Mossos d'Esquadra.

Els Jocs Olímpics i la taula de diàleg, apostes complexes


La contestació que el Govern Aragonès ha trobat al sector educatiu també es detecta al territori. Projectes com els dels Jocs Olímpics d'Hivern, candidatura defensada amb vehemència a Palau, liderada per la consellera Laura Vilagrà i que continua implicant una negociació complexa amb l'Aragó, i el contrastat entre l'aposta olímpica i el relat climàtic de la conselleria de Teresa Jordà, han complicat que arrelés el missatge verbalitzat pel president de la transformació verda. A més a més, ni el Pacte Nacional per la Transició Energètica ni el gran acord per les renovables -salvat amb el suport dels comuns- s'han desplegat de manera substancial.

En qualsevol cas, la fotografia incompleta més lesiva del primer any de presidència és la de la taula de diàleg, que a la cuina pilota Vilagrà. La negociació amb la Moncloa ha esquivat mines de tot tipus -dels socis al Govern i també de l'executiu espanyol-, però no ha progressat adequadament. Junts se n'ha desmarcat, la CUP mai l'ha avalada i el PSOE l'ha frenada tant com ha pogut. El resultat, només una reunió pública -la del 15 de setembre a Barcelona-, i cap acord tangible, més enllà de l'intercanvi de documents que perseguia enteses parcials com la de la protecció del català. "Ens hem sentit molt sols", raonava aquesta setmana un càrrec amb ascendent al Govern. Es referia a la taula de negociació, però també a les vicissituds d'un any que Aragonès ha recorregut sense socis estables i aplicant la geometria variable, amb Junts, comuns i PSC. El cinquè president de la Generalitat que té ERC té molta feina per fer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació