18
de maig
del
2022
Actualitzat
el
19
de maig
a les
10:14h
Junts sosté que aquesta és la història d'un ultimàtum que ha estat "pur teatre". I ERC, que el termini de 24 hores fixat amb el PSC i els comuns ha servit per asseure els socis del Govern a reconsiderar el retorn a un consens que ells mateixos van trencar. Amb aquest contrast de relats, il·lustratiu de com el xoc entre partits condiciona els avenços, la jornada de dimecres s'ha tancat sense fumata blanca al Parlament. No hi ha, doncs, resposta política a la sentència del 25% de castellà a les escoles. Però sí que s'ha entrat en una nebulosa negociadora per reconstruir l'acord a quatre que defensi, amb instruments legislatius, el model d'escola catalana. Ara mateix, s'està explorant si l'objectiu de protegir la immersió es pot aconseguir amb una llei ad hoc que podria substituir la reforma de la llei de política lingüística fins ara plantejada i que s'aprovaria en paral·lel al decret llei que ultima el Govern, en el qual s'explicitarà el rebuig als percentatges.
Les converses són en un punt interregne. Ni Junts descarta tornar a formar part del consens ni ERC ho circumscriu a la reforma de la llei que data del 1998. "No hem dit mai que no negociaríem una llei ad hoc", sostenen des del partit de Carles Puigdemont, que aquest dimarts van explicitar que el desmarcatge de l'acord signat el 24 de març era irreversible perquè ni frenava els tribunals ni tenia prou consens del sector educatiu. Els republicans mantenen que aquesta llei especialment creada per respondre a la sentència és "una de les possibilitats" que s'estudien. Però insisteix que s'ha de concretar amb la lògica de no despullar un sant per vestir-ne un altre. És a dir, que tirar endavant aquesta alternativa parlamentària -que també esquivaria els percentatges i inclouria bona part del contingut de la reforma signada fa dos mesos- no suposi perdre el sí del PSC i dels comuns sinó aglutinar el suport dels quatre grups, malgrat que Junts ja fa dies que avisa ERC que haurà d'acabar escollint.
De moment, republicans, socialistes i comuns demanaran en les properes hores una reunió extraordinària de la junta de portaveus per incloure la votació -sigui la d'un acord a quatre o bé, finalment, sense Junts- per culminar un canvi legal en resposta al TSJC en el proper ple. Tot i que inicialment aquest moviment s'havia de fer aquest dimecres, quan expirava el termini de 24 hores a Junts per decidir si tornava al consens, encara no s'ha mogut fitxa. El moll de l'os està en el contingut que hauria de tenir aquesta nova llei, que torna a ser un joc d'equilibris per incloure tant el rebuig als percentatges imposats judicialment com el contingut de la proposta de reforma de la llei de política lingüística que avalen el PSC i els comuns. Aquesta reconeix el català com a "centre de gravetat" a l'escola, però deixa en mans dels centres l'ús que es fa del castellà per garantir el domini escrit i oral de les dues llengües al final del cicle educatiu.
D'entrada, es busca que la llei del Parlament sigui coherent amb el decret llei del Govern, sobre el qual Junts tenia una proposta concreta. És per això que es planteja que les dues vies explicitin que el model d'immersió no accepta "percentatges, proporcions o altres paràmetres numèrics". Fonts governamentals, però, temen que aquest afegit foragiti el PSC de l'entesa, al mateix temps que admeten que incloure el contingut de la reforma que es va acordar el 24 de març pot acabar sent "insuficient" per sumar-hi Junts. És per això que, malgrat creure que hi ha alguna opció d'aconseguir el suport de tots dos, des d'ERC no descarten un escenari en què el decret llei es pacti amb Junts i es validi amb una majoria sobiranista, i que la reforma al Parlament prosperi amb un pacte que inclogui el PSC. "Estem treballant", insisteixen des d'ERC amb tots els escenaris oberts.
Converses al més alt nivell
De fet, els contactes s'estan produint al més alt nivell entre els dos partits i es van intensificar a partir de la trobada d'aquest dimarts a la tarda. En la reunió hi van participar, per part d'ERC, el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera Laura Vilagrà; la secretària general adjunta d'ERC, Marta Villalta, i el secretari de Política Lingüística, Xavier Vila. Per part de Junts, el vicepresident Jordi Puigneró, l'exconseller Jordi Turull -per via telemàtica-, la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el secretari general de Junts, Jordi Sànchez; i el president de Junts al Parlament, Albert Batet. I, aquest dimecres, les reunions i intercanvis de propostes de textos ha continuat, tant pel front obert al Parlament com amb el del decret llei. "Són vasos comunicants", insisteixen des de Junts, que es declaren "coautors" de les dues vies de resposta a la sentència, mentre que ERC subratlla el fet que ja no es descartin d'un possible pacte.
A més de com concretar la defensa de la immersió, un dels punts candents és com garantir que les direccions dels centres no queden a mercè de l'acció dels tribunals. El decret situarà en la conselleria d'Educació la responsabilitat de validar els projectes lingüístics. L'objectiu, asseguren, és fer inaplicable la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i protegir els docents situant el focus en la conselleria comandada per Josep Gonzàlez-Cambray. Junts proposava que els projectes lingüístics de les escoles s'aprovessin per "silenci positiu". Finalment, però, el decret recollirà que Educació assessori els centres a l'hora d'elaborar, aprovar i revisar els projectes i assumeixi la validació final, fet que consideren que situa la responsabilitat de la seva legalitat en l'administració i no en els docents.
"En la defensa de la llengua no valen excuses", ha assegurat el president Aragonès en una entrevista a Ser Catalunya. "Potser els que estan fora del consens són uns altres", ha deixat caure el vicepresident Puigneró. Tot plegat, mentre les converses continuen als despatxos i es mantenen via mòbil. A hores d'ara, tant el PSC com els comuns estan a expenses de quin és el resultat d'aquesta interlocució entre ERC i Junts. Els de Jéssica Albiach subratllen que és "menor" el debat sobre si ha de ser una llei ad hoc o bé reformar la llei de política lingüística. I els de Salvador Illa es mantenen a l'expectativa de quin és el contingut final. "Junts està utilitzant la llengua per debilitar un Govern que des del primer moment va apostar per aquesta modificació", ha lamentat la portaveu dels socialistes, Alícia Romero. La lectura és compartida per veus governamentals de Palau, que s'expressen en privat i no en públic.
La d'aquest dimecres ha estat una jornada que ha transcorregut més entre bambolines que davant dels micròfons. L'intercanvi de retrets continua, però les negociacions també, cosa que constata que ni els ultimàtums són tan ultimàtums ni el fet de despenjar-se d'un acord és inamovible, per molt que la quadratura del cercle no sigui gens fàcil. "Hi ha molt en joc", insisteixen a banda i banda. I, probablement per això, en aquest cas, res es dona encara ni per tancat ni per descartat.
Les converses són en un punt interregne. Ni Junts descarta tornar a formar part del consens ni ERC ho circumscriu a la reforma de la llei que data del 1998. "No hem dit mai que no negociaríem una llei ad hoc", sostenen des del partit de Carles Puigdemont, que aquest dimarts van explicitar que el desmarcatge de l'acord signat el 24 de març era irreversible perquè ni frenava els tribunals ni tenia prou consens del sector educatiu. Els republicans mantenen que aquesta llei especialment creada per respondre a la sentència és "una de les possibilitats" que s'estudien. Però insisteix que s'ha de concretar amb la lògica de no despullar un sant per vestir-ne un altre. És a dir, que tirar endavant aquesta alternativa parlamentària -que també esquivaria els percentatges i inclouria bona part del contingut de la reforma signada fa dos mesos- no suposi perdre el sí del PSC i dels comuns sinó aglutinar el suport dels quatre grups, malgrat que Junts ja fa dies que avisa ERC que haurà d'acabar escollint.
De moment, republicans, socialistes i comuns demanaran en les properes hores una reunió extraordinària de la junta de portaveus per incloure la votació -sigui la d'un acord a quatre o bé, finalment, sense Junts- per culminar un canvi legal en resposta al TSJC en el proper ple. Tot i que inicialment aquest moviment s'havia de fer aquest dimecres, quan expirava el termini de 24 hores a Junts per decidir si tornava al consens, encara no s'ha mogut fitxa. El moll de l'os està en el contingut que hauria de tenir aquesta nova llei, que torna a ser un joc d'equilibris per incloure tant el rebuig als percentatges imposats judicialment com el contingut de la proposta de reforma de la llei de política lingüística que avalen el PSC i els comuns. Aquesta reconeix el català com a "centre de gravetat" a l'escola, però deixa en mans dels centres l'ús que es fa del castellà per garantir el domini escrit i oral de les dues llengües al final del cicle educatiu.
D'entrada, es busca que la llei del Parlament sigui coherent amb el decret llei del Govern, sobre el qual Junts tenia una proposta concreta. És per això que es planteja que les dues vies explicitin que el model d'immersió no accepta "percentatges, proporcions o altres paràmetres numèrics". Fonts governamentals, però, temen que aquest afegit foragiti el PSC de l'entesa, al mateix temps que admeten que incloure el contingut de la reforma que es va acordar el 24 de març pot acabar sent "insuficient" per sumar-hi Junts. És per això que, malgrat creure que hi ha alguna opció d'aconseguir el suport de tots dos, des d'ERC no descarten un escenari en què el decret llei es pacti amb Junts i es validi amb una majoria sobiranista, i que la reforma al Parlament prosperi amb un pacte que inclogui el PSC. "Estem treballant", insisteixen des d'ERC amb tots els escenaris oberts.
Converses al més alt nivell
De fet, els contactes s'estan produint al més alt nivell entre els dos partits i es van intensificar a partir de la trobada d'aquest dimarts a la tarda. En la reunió hi van participar, per part d'ERC, el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera Laura Vilagrà; la secretària general adjunta d'ERC, Marta Villalta, i el secretari de Política Lingüística, Xavier Vila. Per part de Junts, el vicepresident Jordi Puigneró, l'exconseller Jordi Turull -per via telemàtica-, la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el secretari general de Junts, Jordi Sànchez; i el president de Junts al Parlament, Albert Batet. I, aquest dimecres, les reunions i intercanvis de propostes de textos ha continuat, tant pel front obert al Parlament com amb el del decret llei. "Són vasos comunicants", insisteixen des de Junts, que es declaren "coautors" de les dues vies de resposta a la sentència, mentre que ERC subratlla el fet que ja no es descartin d'un possible pacte.
A més de com concretar la defensa de la immersió, un dels punts candents és com garantir que les direccions dels centres no queden a mercè de l'acció dels tribunals. El decret situarà en la conselleria d'Educació la responsabilitat de validar els projectes lingüístics. L'objectiu, asseguren, és fer inaplicable la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i protegir els docents situant el focus en la conselleria comandada per Josep Gonzàlez-Cambray. Junts proposava que els projectes lingüístics de les escoles s'aprovessin per "silenci positiu". Finalment, però, el decret recollirà que Educació assessori els centres a l'hora d'elaborar, aprovar i revisar els projectes i assumeixi la validació final, fet que consideren que situa la responsabilitat de la seva legalitat en l'administració i no en els docents.
"En la defensa de la llengua no valen excuses", ha assegurat el president Aragonès en una entrevista a Ser Catalunya. "Potser els que estan fora del consens són uns altres", ha deixat caure el vicepresident Puigneró. Tot plegat, mentre les converses continuen als despatxos i es mantenen via mòbil. A hores d'ara, tant el PSC com els comuns estan a expenses de quin és el resultat d'aquesta interlocució entre ERC i Junts. Els de Jéssica Albiach subratllen que és "menor" el debat sobre si ha de ser una llei ad hoc o bé reformar la llei de política lingüística. I els de Salvador Illa es mantenen a l'expectativa de quin és el contingut final. "Junts està utilitzant la llengua per debilitar un Govern que des del primer moment va apostar per aquesta modificació", ha lamentat la portaveu dels socialistes, Alícia Romero. La lectura és compartida per veus governamentals de Palau, que s'expressen en privat i no en públic.
La d'aquest dimecres ha estat una jornada que ha transcorregut més entre bambolines que davant dels micròfons. L'intercanvi de retrets continua, però les negociacions també, cosa que constata que ni els ultimàtums són tan ultimàtums ni el fet de despenjar-se d'un acord és inamovible, per molt que la quadratura del cercle no sigui gens fàcil. "Hi ha molt en joc", insisteixen a banda i banda. I, probablement per això, en aquest cas, res es dona encara ni per tancat ni per descartat.