catalangate

El Defensor del Poble es ventila el «Catalangate»: «S'ha fet d'acord amb la Constitució i la llei»

Ángel Gabilondo es limita a recomanar una reflexió sobre si el control judicial del CNI és "suficient o insuficient"

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 18 de maig de 2022 a les 13:56 |
Ángel Gabilondo, en imatge d'arxiu | Europa Press
El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, s'ha ventilat el Catalangate en menys d'un mes: aquí no ha passat res. Gabilondo ha tancat la investigació després de "verificar" -així ho diu el comunicat fet públic aquest dimecres- que "l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència s'ha realitzat amb conformitat a la Constitució i la llei en els casos examinats". La investigació del Defensor del Poble era una de les actuacions impulsades pel govern espanyol per esclarir els fets.

Aquest organisme ha tingut accés als documents classificats que l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, va aportar a la comissió de secrets oficials i que fan referència a 18 casos d'espionatge. En aquest 18 casos, doncs, el Defensor del Poble no hi veu irregularitats i sosté que "el CNI ha actuat amb respecte a les diferents disposicions legals relatives al control judicial previ a les intervencions de comunicacions ". Així ho ha traslladat, en un informe de vuit pàgines, a la nova responsable dels serveis secrets, Esperanza Casteleiro.


En aquest sentit, afirma que "les interlocutòries estaven extensament motivades", que el magistrat del Tribunal Suprem que les va autoritzar, Pablo Lucas, disposava d'un "elevat grau de detall en la informació" i que tot es va fer d'acord amb el "protocol que articula la relació del CNI amb el magistrat del Tribunal Suprem que decideix". En aquest sentit, assegura que d'acord amb tota aquesta normativa les intervencions sobre els telèfons es van fer "en tots els casos després de rebre l'autorització judicial".

A més, Gabilondo conclou que "existeix normativa interna al CNI que requereix uns procediments o mitjans especials per a l'obtenció de la informació i que contempla els supòsits de necessitat d'autorització judicial", i que també existeix una normativa interna per analitzar i avaluar el funcionament del procediment que condueix a les autoritzacions judicials.


Convida a "meditar" sobre si hi ha prou control judicial


En tot cas, Gabilondo fa algunes consideracions sobre aquest sistema d'escoltes. Assenyala que després de 20 anys de la llei que regula el CNI, i tenint en compte l'evolució de les tecnologies durant les últimes dècades i els canvis que estan per venir, caldria "meditar sobre la suficiència o insuficiència del control judicial existent", perquè "no és el mateix la intercepció de les comunicacions al 2022 que al 2002, ni significarà el mateix d'aquí a pocs anys".


Altres notícies del Catalangate que et poden interessar:





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació