ANÀLISI

Els indults, una carpeta que el Suprem es resisteix a tancar

La sala tercera es pronunciarà aviat sobre els recursos contra el perdó, i el canvi de majories fa preveure també una alteració del criteri a la secció cinquena

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 22 de maig de 2022 a les 12:00 |
Els presos polítics després de rebre l'indult | Adrià Costa
Quan falta un mes perquè faci un any que els presos polítics van sortir en llibertat gràcies als indults del govern espanyol, el Tribunal Suprem es resisteix a tancar aquesta carpeta. La secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa, que revisa els recursos contra el perdó, es pronunciarà en les properes setmanes i podria rectificar la decisió que va prendre al gener i optar, ara, per analitzar a fons la qüestió. Aquest canvi de criteri s'explica pel canvi de majories que hi ha hagut a la secció, que ara té tres magistrats considerats del sector conservador i dos, del sector progressista. La decisió que adoptin els jutges, si bé no té conseqüències immediates, sí que pot tenir impacte en les relacions entre ERC i el govern espanyol

Quina és a dia d'avui la situació? Els presos polítics van sortir de la presó per Sant Joan enmig d'un allau de crítiques i acusacions de "traïció" a Pedro Sánchez per part de la dreta espanyolista. El Suprem va inadmetre al gener els recursos contra aquesta mesura de gràcia -competència exclusiva del govern espanyol- que havien interposat el PP, Vox, dirigents de Ciutadans i entitats espanyolistes. L'argument de la secció cinquena per no entrar ni tan sols a valorar el fons de la qüestió va ser que els recurrents no tenien "legitimació" per impugnar els indults. Hi havia marge, encara, per un recurs de súplica, que és el que s'ha de resoldre en les properes setmanes. Quan s'hauria de saber la decisió dels jutges? "Aviat", assenyalen fonts del Suprem.


En circumstàncies normals, seria poc probable un canvi de criteri, però les alteracions que hi ha hagut a la secció cinquena són significatius. De fet, el digital El Confidencial apuntava fa uns dies que els jutges es decanten per admetre, ara sí, els recursos. La secció, formada per cinc magistrats, va prendre la decisió de principis d'any per la mínima: tres a dos. Van votar contra els recursos els magistrats Segundo Menéndez, Ángeles Huet i Octavio Herrero, considerats del sector progressista. Menéndez, que s'ha jubilat, i Huet, que ha canviat de funció, ja no formen part de la secció, i han estat substituïts per Ángel Arozamena i Inés Huerta. Dos canvis de cromos que estaven previstos, però que també han suposat una modificació de les majories.

El nom clau és el d'Inés Huerta, del sector conservador. Va formar part de la Junta Electoral Central (JEC) entre 2019 i 2020, quan l'organisme electoral va apartar els dirigents independentistes condemnats pel Suprem de les llistes electorals al Congrés i el Senat. Malgrat la seva relació amb la causa que ara haurà d'abordar, el Suprem va rebutjar la setmana passada deixar-la fora de la decisió sobre els indults. No considera que estigui contaminada per pronunciar-se sobre la qüestió. L'altre magistrat nou, Ángel Arozamena, va ser assessor del govern de Felipe González i es podria ubicar en el sector progressista. En tot cas, el canvi de majories fa que la secció sigui ara més favorable a admetre els recursos contra el perdó: tres vots a dos.


Què passa si el Suprem admet els recursos?


El debat se situa en si el Suprem ha d'analitzar els indults o no. Al gener, els jutges van decidir que no calia perquè qui havia interposat els recursos no tenia legitimació per fer-ho, i aquesta és la decisió que s'està revisant ara. Els dos magistrats que s'hi van oposar van emetre un vot particular en què argumentaven que el Suprem s'havia precipitat a l'hora de rebutjar les impugnacions, i que no es podia descartar la legitimació dels recurrents sense entrar al fons de la qüestió. Si finalment es confirma el canvi de criteri, el Suprem admetrà a tràmit els recursos, però això no vol dir que decideixi sobre els indults. Només els analitzarà a fons, cosa que no defineix en sentit final d'una sentència -sobre el perdó- que no està prevista fins d'aquí a uns mesos.


En tot cas, el marge que té el Tribunal Suprem per impugnar els indults del govern espanyol, és a dir, per dictar una sentència que tombi el perdó concedit als presos independentistes, és limitat. Només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei, cosa que sí que s'ha fet. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges.

Més tensió en ple "Catalangate"


L'indult ha estat l'única concessió que ha fet el govern espanyol a l'independentisme en l'anomenada etapa de "retrobament" o de diàleg. Altres qüestions que en algun moment s'havien posat sobre la taula, com la reforma del codi penal i del delicte de sedició, han quedat guardades en un calaix, i la taula de diàleg només s'ha reunit una vegada. En ple escàndol del Catalangate, si el Suprem manté la pressió sobre els indults, obrirà un nou front al govern espanyol en un moment en què les relacions amb ERC són més tenses que mai per l'espionatge massiu a l'independentisme. Un retorn a la presó és pràcticament impossible, però els jutges, reticents a concedir el perdó, es resisteixen a tancar la carpeta i la dreta té clar que, arribat el cas, explorarà la via del Tribunal Constitucional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació