criptomonedes

El 20% d'espanyols de 18 a 24 anys inverteix en criptomonedes

Les transaccions amb criptoactius van moure 57.000 milions d'euros a l'Estat el 2021, més de cinc cops el pressupost de Salut de la Generalitat i la cinquena major quantitat d'Europa

per Cayetano Manchón, Barcelona, Catalunya | 22 de maig de 2022 a les 18:30 |
El bitcoin, una de les criptomenedes més populars | Pixabay
Les transaccions amb criptomonedes a l'Estat espanyol el 2021 van sumar 60.000 milions de dòlars, l'equivalent a 57.000 milions d'euros, segons un informe recent del Banc d'Espanya. La xifra equival a un 4,8% del PIB, a més de cinc cops el pressupost de Salut de la Generalitat i a una sisena part del total del valor de la borsa espanyola. Aquesta va ser el cinquè major volum de negoci amb criptoactius a Europa durant l'any passat i, a més, té com a protagonista sobretot la gent més jove.

L'Informe d'Adopció de Criptoactius de Finder assenyala que un 20% d'espanyols d'entre 18 i 24 anys inverteix en criptomonedes, el percentatge més elevat en aquesta franja d'edat dels 27 països analitzats, per bé que empatat amb algun d'ells. El grup de 25 a 34 anys, però, se situa a un nivell similar, amb un 21% que va reconèixer que també disposa d'aquests criptoactius. En termes generals, un de cada vuit espanyols hi ha invertit, lleugerament més en el cas dels homes (13%) que en les dones (10%).


L'enfonsament sobtat dels principals criptoactius durant l'última setmana ha portat un clima d'incertesa al mon dels actius virtuals, també a l'Estat, on les inversions en aquestes monedes ha augmentat considerablement durant l'últim any. Alguns dels criptoactius menys coneguts com Terra (Luna) va arribar a baixar més del 95%. Aquest fenomen va contagiar a totes les monedes virtuals, provocant una baixada en el seu valor: en 24 hores, el Bitcoin (la divisa més popular) va registrar una caiguda del 12,5% i Ethereum va baixar un 23% aproximadament.

La caiguda dels principals criptoactius pot tenir greus conseqüències per a empreses que havien incorporat criptoactius en la seva tresoreria, com és el cas de Tesla. A més, l'enfonsament afectarà notablement a El Salvador, l'únic país del món on es va acceptar el Bitcoin com a moneda de curs legal. Però, de manera general, aquest fenomen (a més de les pèrdues ocasionades als inversors particulars) ha creat un clima de desconfiança degut a la pèrdua de credibilitat d'aquest mercat.


Les constants fluctuacions d'aquest mercat afecten notablement a Europa, on, com a l'Estat, la negociació de criptoactius ha crescut durant l'últim any. Segons les dades de la plataforma especialitzada Chainalysis, el volum de transaccions amb aquestes divises durant el primer semestre de 2021 va suposar més de deu vegades l'import negociat durant el mateix període al 2020. I es que aquests valors porten uns anys comptant amb més i més suport per part d'inversors amb la intenció de convertir-los en mitjans de pagament. No obstant, encara han s'han de donar algunes condicions per tal que així sigui: principalment, la seva acceptació universal, per tal de ser admès en qualsevol transacció econòmica o financera sense que hi hagi un qüestionament del seu valor. Això depèn del suport que obtingui, però no només dels inversors, sinó d'organismes com el Banc Central Europeu.

El nivell de suport estableix la classificació econòmica dels diferents criptoactius. D'una banda, els que no compten amb ell basen el seu valor de mercat en els consensos col·lectius. D'aquesta forma, la seva cotització tendeix a presentar considerables oscil·lacions degut a les fluctuacions de la seva demanda, condicionada per les expectatives dels agents com altres actius basts en l'especulació. Per això, aquests criptoactius, de moment, funcionen millor com a producte d'inversió que com a mitjà de pagament.


Les fluctuacions d'aquestes divises s'exemplifiquen de manera clara amb els esdeveniments dels últims anys. Segons la plataforma CoinMarketCap, des de l'inici del 2020 fins a novembre del 2021, el valor de mercat de les principals criptomonedes es va multiplicar per més de 13. Posteriorment, durant els primers mesos de 2022, van patir correccions marcades, fins que durant el mes de maig els valors d'alguns d'aquests criptoactius van caure fins a mínims històrics. La majoria d'aquestes divises (que suposen entorn el 84% del valor de mercat dels principals criptoactius) no compten amb suport d'actius financers tradicionals, la qual cosa contribueix notablement a l'elevada volatilitat del mercat.

Criptoactius amb certa autorregulació


D'altra banda, les stablecoins serien divises virtuals que compten amb una major autorregulació. En aquest cas, el seu valor requereix que els emissors i altres tenidors de criptomonedes adaptin l'oferta a les fluctuacions de la demanda. Els emissors reaccionen oferint o adquirint stablecoins en funció de si la cotització dels valors és o no l'esperada. El fet de que l'emissor primari sempre estigui dispost a comprar activa uns mecanismes d'arbitratge amb un gran potencial estabilitzador.

Malgrat alguns aspectes positius d'aquest mercat, l'opacitat i desprotecció dels usuaris, l'absència de regulació i la incertesa tecnològica poden generar riscos de crèdit i de frau en les transaccions. En el cas de l'Estat, entre juliol de 2020 i  juny de 2021, l'1% del total de les operacions amb criptoactius s'identifiquen com activitats il·lícites, segons el Banc d'Espanya. A més, es tracta d'un mercat amb un alt risc de monopoli: el 0,01% dels propietaris de Bitcoin al món controlen el 27% de les monedes en circulació. 

Riscos per a l'economia real


A més, la dependència del valor actual de les expectatives de compradors i venedors en relació al seu valor futur genera riscos significatius. En no haver-hi un mecanisme estabilitzador, les fluctuacions en les expectatives es traslladen ràpidament al seu valor de mercat i poden causar crisis de mercat i liquiditat.

Els perills d'aquest mercat per a l'estabilitat financera passen per la concentració de les negociacions en els criptoactius sense suport, el que provoca un augment i volatilitat del valor global del mercat d'aquests actius. El risc afegit d'aquesta volatilitat és que traspassi l'àmbit dels criptoactius i es traslladi a altres segments de l'economia.

Debats sobre una regulació


Per tot això, cada cop més veus clamen per la necessitat d'una regulació. Malgrat que la diversitat d'agents que configuren l'ecosistema de serveis relacionats amb els criptoactius dificulta l'enfoc regulatori, els governs nacionals i supranacionals ja han començat a actuar. A nivell europeu, existeix una normativa sobre aquest mercat anomenada "MiCA". Per la seva part, l'Estat només estableix eines per a supervisar aquestes activitats en l'àmbit publicitari.

El debat també ha arribat al Parlament de Catalunya de la mà dels comuns. El diputat Joan Carles Gallego va fer la setmana passada una interpel·lació al conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, en què li reclamava que faci una tasca de prevenció, regulació de la publicitat, persecució del frau fiscal derivat i que prohibeixi que les administracions públiques hi inverteixin. Giró va replicar que compartia la preocupació per aquest assumpte i va revelar que l'Agència Tributària de Catalunya ha realitzat 20 peticions d'informació a particulars que sospita que defrauden impostos vinculats al negoci de les criptomonedes. La setmana vinent se'n votarà la moció derivada d'aquesta qüestió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació