TERRITORI

«Estratègia Delta», el pla del Govern per frenar la regressió del Delta de l'Ebre

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha presentat avui a la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre del Parlament les principals línies del calendari d'actuació

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 17 de maig de 2022 a les 19:59 |
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà presentant l'Estratègia Delta al Parlament | Cedida
El Govern ha presentat un calendari d'actuacions per frenar la regressió i la subsidència al delta de l'Ebre amb la previsió d'iniciar els treballs a partir d'enguany. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat aquest dimarts davant la Comissió d'estudi sobre la protecció del delta de l'Ebre al Parlament el desplegament de la batejada com a Estratègia Delta, amb accions a curt, mitjà i llarg termini.

De forma imminent, recuperant la partida pendent de 6 milions d'euros de la Generalitat, per executar les guardes de les llacunes i la recuperació de sediments de la badia del Fangar. Jordà ha anunciat també la creació d'una Comissió de protecció del delta de l'Ebre per coordinar les administracions i agents implicats.


La consellera ha emprat la seva intervenció a la comissió –un espai des d'on representants de diferents sectors han lamentat sistemàticament la tradicional de passivitat de les diferents administracions a l'hora de fer front als problemes del Delta- per dibuixar el nou paradigma d'actuació a partir de "solucions basades en la natura", però també sobre l'acord entre les diferents administracions i agents implicats –públics i privats-.

Especialment, amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, que acapara bona part de les competències en l'ordenació i gestió de l'espai. Per superar l'ampli historial de desacords acumulat, fins i tot en els temps més recents, Jordà ha anunciat que posarà en marxa la Comissió de protecció del delta de l'Ebre. En formaran part entre deu i dotze membres, tindrà un component "tècnic" i "participatiu", amb presència del govern espanyol i del departament, però també de les entitats que formen la Taula de Consens –comunitats de regants i alcaldes- així com de les organitzacions ambientalistes, les grans oblidades fins aquests moments, segons ha reconegut.


La voluntat és començar de forma imminent a treballar, fins al punt que ja ha anunciat una primera reunió –amb la comissió encara pendent de constituir- per aquest mateix dimecres. La consellera dona per fet l'acord del govern espanyol per avançar en aquesta línia. Ha recordat que la Generalitat no pot actuar sense el permís del Ministeri, però tampoc a la inversa, i que això els obliga a entendre's amb l'objectiu de fer front als problemes que pateix el Delta. "No cal que siguem amics: cal que treballem per aturar la regressió del delta de l'Ebre", ha assegurat.

Sobre les actuacions concretes, Jordà ha contraposat la seva estratègia als "cants de sirena i promeses buides", ha apostat per un model de cohesió "amb la base sobre la sostenibilitat" i utilitzar el coneixement existent per fer front als problemes de l'espai en tres escales temporals.


D'una banda, el curt termini –entre 2022 i 2023-, el mitjà –entre 2025 i 2028- i el llarg termini –l'horitzó de 2050-. En total, ha calculat, les actuacions previstes suposarien una inversió total de 63 milions d'euros que, segons ha reconegut, no té previstos en la seva totalitat la Generalitat i apuntant que caldria compartir despeses amb altres administracions.

Sediments, a "llarg termini"


Únicament en el llarg termini, l'Estratègia Delta de Jordà preveu fer front a la qüestió estructural dels sediments que porta l'Ebre, estudiant els volums necessaris per mantenir el Delta i plantejar un model de gestió adaptatiu i "basat en la natura" que requerirà negociar amb el govern estatal perquè en garanteixi les aportacions. També estudiar l'evolució de les mesures toves per conservar l'espai. En aquest estadi posterior, la consellera ha posat també l'èmfasi en la necessitat mantenir els canals de comunicació amb el territori i evitar el xoc entre sectors econòmics i entitats ambientalistes, mantenint "l'equilibri entre la natura i les activitats humanes".

En la sessió d'aquest dimarts de la Comissió d'estudi sobre la protecció del delta de l'Ebre al Parlament han intervingut també el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur; i el portaveu de la Taula de Consens, Xavi Curto. Han abordat la possible aplicació que tindria el model holandès de recuperació de sediments marins amb dragues per regenerar les platges, arran d'una recent visita a la zona. "No cal invertir més temps i diners en més estudis, hi ha coneixement aplicat i testat arreu del món per definir actuacions efectives per protegir el delta de l’Ebre", ha assegurat Salvadó.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació