Forcadell i Alcoberro radiografien l'ANC: dubtes amb la llista cívica i reptes de futur

Carme Forcadell i Agustí Alcoberro, juntament amb Jordi Sànchez, són les persones que van liderar l'ANC durant l'etapa més intensa del procés d'independència: l'explosió del moviment que arrenca el 2012, el camí cap al referèndum fins al 2017 i la repressió més crua en els mesos posteriors de l'1-O. El relleu el va agafar Elisenda Paluzie, que ha liderat l'ANC des de 2018 i ara deixa el càrrec després de quatre anys. Els 77 secretaris nacionals escollits la setmana passada han votat aquest dissabte que la nova presidenta sigui Dolors Feliu.

En un moment de desorientació estratègica del moviment i en què l'horitzó de la independència s'ha allunyat, com veuen l'ANC Forcadell i Alcoberro? Quin balanç fan del mandat de Paluzie? L'entitat ha perdut capacitat d'incidència? En quins àmbits hauria de centrar-se de cara al futur? En conversa amb NacióDigital, els dos dirigents, socis de base però allunyats ara del dia a dia de l'entitat, ho analitzen. Aquest article volia comptar també amb la veu de Jordi Sànchez, president des del 2015 i fins que va ser empresonat l'octubre del 2017, però per "problemes d'agenda" l'encara secretari general de Junts no ha trobat cap moment per explicar-se davant dels lectors d'aquest diari. 

Carme Forcadell: "L'ANC ha de treballar més en accions de desobediència civil"
Carme Forcadell (Xerta, 1955) va ser presidenta de l'ANC entre 2012 i 2015, quan el procés anava a l'alça. Amb ella al capdavant, l'entitat va convertir-se en una de les més importants del país, capaç de convocar algunes de les manifestacions més massives que s'han vist mai a Catalunya. Amb Junts pel Sí va fer el salt a la política i es va convertir en presidenta del Parlament durant l'etapa més intensa del procés. Després de l'octubre de 2017 va ser empresonada, condemnada per sedició i desobediència. Actualment, forma part d'ERC, on és copresidenta de l'Assemblea de Dones, i continua sent sòcia de l'ANC. 

- Quin balanç en fa del mandat d'Elisenda Paluzie?

- Li ha tocat una època molt difícil per la repressió i la pandèmia. Li ha tocat gestionar una etapa complicada, també de més desencís, desencant i decepció de la gent. I, malgrat això, la manifestació de l'11 de setembre de 2021 va ser un èxit. La gent de l'ANC sempre respon. Jo també em preguntava com aniria la manifestació i tothom va sortir al carrer.

Forcadell: "L'ANC ha perdut capacitat d'incidència perquè l'època és diferent"

- L'ANC ha perdut capacitat d'incidència? 

- Sí, perquè l'època és diferent. No és el mateix el moment previ a l'1-O, que tots teníem una fita comuna i anàvem a l'una, que després del referèndum. Ha perdut capacitat d'incidència perquè els moments polítics són molt diferents. Tenir un horitzó compartit ajudava molt: la gent estava il·lusionada, sortia al carrer i tots compartíem l'objectiu. Un cop passat l'1-O, ja no existeix l'estratègia comuna i molta gent s'ha despenjat. Tot i que penso que quan hi hagi un nou objectiu comú, es tornaran a enganxar i la capacitat d'incidència de l'ANC per condicionar el Govern i la societat es recuperarà. 
 
- El full de ruta constata un distanciament total respecte dels partits. Com ho valora?

- L'objectiu de l'ANC sempre ha estat pressionar el Govern i els partits, i durant molt temps ho ha fet. No té per què estar d'acord amb els partits. Al principi, quan va néixer, no hi estaven d'acord i pressionava el Govern. La feina de l'ANC és aconseguir la independència i pressionar en aquest sentit. Ara hi ha un distanciament més gran que en altres moments, però també arran de les circumstàncies polítiques. L'ANC s'ha radicalitzat en el moment que la societat també s'ha polaritzat. 

Forcadell: "Una llista cívica dividirà més el vot i ja tenim experiències que no han sortit bé"

- És partidària d'una llista cívica? 

- No. Ja ho va ser Junts pel Sí, que va ser fruit de la pressió de l'ANC i altres actors. Amb aquesta llista volíem guanyar i no va ser possible. S'ha demostrat que s'aconsegueixen més vots anant separats, i ara els partits no es plantegen tornar a una llista com la de Junts pel Sí. Per tant, hauria de ser una llista cívica al marge dels partits. En aquest escenari, penso que seria una llista més que dividiria el vot. Ja tenim també aquesta experiència en eleccions municipals, i no va sortir bé. Els vots d'aquestes llistes van fer perdre vots a l'independentisme. 

- L'ANC ha perdut centralitat? O és la societat, que ha canviat?

- La societat s'ha polaritzat molt com a resultat del procés. Abans de l'1-O això era més diluït, però ara és més clar i costa molt passar del bloc del "sí" al bloc del "no". Com a resultat d'això, l'ANC també s'ha polaritzat. També hi ha molta gent desil·lusionada que s'ha desenganxat. I tot això ha fet que l'ANC s'hagi radicalitzat més en el sentit de continuar volent la independència però perdent centralitat, perquè també l'ha perduda la societat.

- Òmnium ha guanyat fortalesa i l'ANC ha quedat en un rol més secundari. Hi està d'acord?

- Sí. Quan va néixer l'ANC, Òmnium no feia el paper que fa ara i se centrava més en la llengua i la cultura. Això amb la Muriel Casals canvia i es comença a treballar també per la sobirania. Si Òmnium hagués fet el paper que fa ara, potser l'ANC no hauria nascut. Va néixer perquè no hi havia cap entitat que volgués aconseguir la independència. El canvi de rol d'Òmnium l'ha enfortit.

- Algun repte de futur de l'ANC?

- S'haurien de començar a fer actes de desobediència civil, s'hauria de treballar més aquest àmbit. És una eina important de transformació social i de canvi nacional que està poc treballada. L'objectiu de l'ANC és la mobilització per aconseguir la independència, però la desobediència civil és una altra eina que pot ser complementària de les mobilitzacions i és un repte que perfectament podria assumir l'ANC.

- Coneix Jordi Pesarrodona i Dolors Feliu? Té alguna preferència? 

- I tant. El Jordi és conegut i la Dolors la conec des de fa molts anys, perquè, quan jo era presidenta, ella ja hi col·laborava. La vaig conèixer en un dels primers actes de l'ANC i sempre ha fet xerrades sobre qüestions jurídiques. Sí que tinc preferències per a la presidència, però no em pertoca dir-ho, quedaria molt lleig. Sigui qui sigui president o presidenta, espero que tinguin sort i encerts. Jo soc una sòcia més, però me la sento molt meva, aquesta entitat, i espero que els vagi molt bé.

- Hi ha risc que el Consell per la República es "mengi" l'ANC?

- Espero que no. El Consell per la República té un paper de primeríssim ordre a nivell internacional. És importantíssima la imatge del país a nivell internacional i pot fer molta feina amb la figura del president Puigdemont i les seves victòries judicials a l'exili. L'ANC ha de fer feina dins de Catalunya, pressionant el Govern, mobilitzant i fent actes per aconseguir la independència a nivell nacional. 

Agustí Alcoberro: "Estem en un moment de gestió d'una victòria que va esdevenir derrota"

Agustí Alcoberro (Pals, 1958) va ser la cara visible de l'ANC durant els mesos de més repressió contra l'independentisme. Va convertir-se en vicepresident de l'entitat l'octubre de 2017, pocs dies abans que el president, Jordi Sànchez, fos empresonat, i precisament per això va haver de fer un pas endavant i contribuir a liderar les manifestacions per exigir l'alliberament dels presos polítics. Historiador, escriptor i professor, Alcoberro va deixar el càrrec l'any 2018, quan Paluzie va arribar al capdavant de l'ANC, però en continua sent soci. Apartat de la primera línia política des d'aleshores, ara és president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals a la UB.
 
- Quin balanç fa del mandat d'Elisenda Paluzie? 

- Ha estat a l'alçada del que es podia fer en un context que no era fàcil. Els partits polítics han deixat de banda l'objectiu de la independència com a fita prioritària i, en aquest context, una entitat com l'ANC té dificultats per posicionar-se. El meu mandat tampoc no va ser fàcil, però és diferent. El meu mandat potser va ser més perillós o, si vols, èpic, però el context era diferent i la lògica era més favorable a l'objectiu de l'ANC. Va ser un període que es tanca el 24 de març, quan entra el nou secretariat nacional, i l'endemà empresonen el president Puigdemont a Alemanya. Ara, la situació és la gestió d'una derrota, la impossibilitat d'implementar la República.

Alcoberro: "Llista cívica? És comprensible voler fer alguna cosa que capgiri la situació, però l'experiència de Primàries va ser un fracàs"

- L'ANC ha perdut capacitat d'incidència? 

- El moment és de cert desànim, molta gent s'ha quedat pel camí, però hi ha més de dos milions de persones que l'1 i el 3 d'octubre van fer un canvi, i això és irreversible i algú ho haurà de gestionar. 

- El full de ruta actual constata un distanciament total respecte dels partits. Com ho valora? 

- En el moviment independentista hi ha una sensació de desànim i descoratjament respecte l'actitud que han tingut els partits, però no sé com es pot gestionar, això.

- Una llista cívica seria una opció? N'és partidari? 

- Tenim l'experiència de Primàries a les passades municipals, que va ser un fracàs, però també és cert que la voluntat de fer alguna cosa que capgiri la situació i obligui a prendre determinis per part de les forces polítiques és perfectament comprensible. El que opini jo sobre la llista cívica no té interès.

- L'ANC ha perdut centralitat? O és la societat que ha canviat? 

- L'ANC va néixer des d'uns postulats optimistes, perquè la idea que teníem és que la independència es produiria en molt pocs anys. En només cinc anys, vam aconseguir convocar un referèndum i guanyar-lo, però també és cert que hem vist que el procés que porta cap a la independència és molt més complex. Estem en un moment de gestió d'una victòria que va esdevenir derrota. Hi ha una massa crítica molt potent que es manté en aquesta posició. Quan l'ANC ha demanat un esforç la gent hi ha sigut, però el clima no és el mateix. Hem comprovat tots que l'únic lligam que ens manté units a l'estat espanyol és la violència d'Estat, amb expressions policials o dels serveis d'espionatge. No crec que ningú pugui argumentar en sentit contrari.

Alcoberro: "L'ANC ha de fer un diagnòstic precís del moment actual i del que avui és possible"

- Òmnium ha guanyat fortalesa en els darrers anys i l'ANC té un rol més secundari. Hi està d'acord? 

- Hi ha un fet objectiu: durant tot el procés, Òmnium tenia un president a la presó i, en canvi, l'ANC n'hi tenia dos però, de fet, no n'hi tenia cap. La decisió estratègica de Jordi Cuixart de continuar al capdavant d'Òmnium ha afavorit molt la fortalesa de l'entitat. En canvi, el fet que Jordi Sànchez optés per una formació política determinada i Carme Forcadell, també, va fer que l'ANC no pogués identificar la repressió de què era víctima en casos concrets. Això explica per què Òmnium no ha parat de créixer i l'ANC no ho ha fet al mateix nivell.

- Digui'm algun repte de futur de l'ANC.

- Es tracta de fer un diagnòstic precís del moment actual i del que avui és possible, i intentar recuperar les energies que vam concertar l'octubre de 2017 i que aleshores no vam saber o no vam poder portar fins a les últimes conseqüències.

- Coneix Jordi Pesarrodona i Dolors Feliu? Té alguna preferència? 

- Els conec bastant i, en algun cas, hi tinc una relació personal de veïnatge. La lògica mediàtica ha portat a la idea que el president de l'ANC és la figura que encarta la totalitat de l'Assemblea, però cal no oblidar que és una estructura assembleària i que el secretariat nacional és qui marca la línia política. No tinc preferències i el vot és secret.

- Hi ha risc que el Consell per la República es "mengi" l'ANC?

- El Consell per la República encara no està gaire definit. En un principi semblava que havia d'operar com un govern a l'exterior i en aquest front, i aquí té una utilitat claríssima. D'altra banda, el model d'elecció de l'Assemblea de Representants recorda molt al sistema de l'ANC, i la delegació territorial també s'hi assembla molt. Tot això s'ha d'aclarir i veure quina és la funció de cadascú i veure en quins punts és possible la cooperació.