19
de maig
del
2022
Actualitzat
el
23
de maig
a les
8:02h
Aquest dissabte fa un any que Pere Aragonès es va convertir en el 132è president de la Generalitat. Ho va aconseguir amb el suport de les tres forces independentistes, que havien aconseguit superar per primer cop el 50% de vots, però va necessitar tres intents per sumar els 68 escons mínims. A la primera tongada de dos debats d'investidura, Junts va evitar afegir els seus vots als d'ERC i la CUP, i van ser necessàries setmanes de negociacions, estira-i-arronses i ultimàtums per edificar l'entesa.
Durant els tres discursos oferts pel llavors vicepresident català fins esdevenir president, Aragonès va exposar quines voldria que fossin les seves orientacions polítiques genèriques, amb diverses transformacions transversals com a pilars, i també va detallar alguns compromisos concrets, sobretot en la primera de les intervencions, la més llarga. No va citar tots els punts inclosos en l'acord amb la CUP, primer, ni en el tancat després amb Junts, però sí algunes promeses que afirmava que faria realitat durant el seu mandat. Què en queda d'aquestes, de les que va explicitar en els debats d'investidura al Parlament, un any després? Les està complint, les ha oblidades, les ha modificades...?
Tal com es pot fer constatar en la taula interactiva següent, on es poden filtrar els compromisos mostrats en funció de la temàtica i del nivell d'acompliment, el grau d'execució és desigual. Elements vinculats amb l'estructura del Govern van ser realitat tan aviat aquest va ser nomenat, així com també ho és el pla pilot per la renda bàsica, el pla per la salut mental o la reducció de ràtios a les escoles. En canvi, Aragonès ha aparcat la qüestió de confiança o el comissionat Next Generation i els compromisos relacionats amb el procés català han quedat a mitges (en part, perquè l'Estat no ha respost com ell esperava). Finalment, les promeses pressupostàries o sectorials s'estan aplicant, amb més o menys celeritat.
Durant els tres discursos oferts pel llavors vicepresident català fins esdevenir president, Aragonès va exposar quines voldria que fossin les seves orientacions polítiques genèriques, amb diverses transformacions transversals com a pilars, i també va detallar alguns compromisos concrets, sobretot en la primera de les intervencions, la més llarga. No va citar tots els punts inclosos en l'acord amb la CUP, primer, ni en el tancat després amb Junts, però sí algunes promeses que afirmava que faria realitat durant el seu mandat. Què en queda d'aquestes, de les que va explicitar en els debats d'investidura al Parlament, un any després? Les està complint, les ha oblidades, les ha modificades...?
Tal com es pot fer constatar en la taula interactiva següent, on es poden filtrar els compromisos mostrats en funció de la temàtica i del nivell d'acompliment, el grau d'execució és desigual. Elements vinculats amb l'estructura del Govern van ser realitat tan aviat aquest va ser nomenat, així com també ho és el pla pilot per la renda bàsica, el pla per la salut mental o la reducció de ràtios a les escoles. En canvi, Aragonès ha aparcat la qüestió de confiança o el comissionat Next Generation i els compromisos relacionats amb el procés català han quedat a mitges (en part, perquè l'Estat no ha respost com ell esperava). Finalment, les promeses pressupostàries o sectorials s'estan aplicant, amb més o menys celeritat.