Valtònyc es queda i Joan Carles I torna

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Valtònyc ha guanyat. Definitivament, i després de quatre anys i que la Fiscalia no ho recorri, no serà extradit per la justícia belga. Però el raper no pot tornar a Espanya, on l'Audiència Nacional vol que compleixi la pena per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. A Espanya no ha trobat "justícia", però sí que l'ha trobada a Bèlgica, on per ara els exiliats catalans no han tingut problemes per defensar la seva posició i esquivar les euroordres contra ells. Veurem també què diu sobre la seva situació el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els pròxims mesos. 

De nou, el criteri de les democràcies europees i els seus codis penals no ha encaixat amb l'espanyol que, fins on sabem, els partits que governen o poden governar l'Estat no tenen previst actualitzar. Reformar el delicte de sedició és al calaix i el d'injúries a la corona no es vol modificar malgrat que s'ha debatut en diverses ocasions. A Bèlgica, en canvi, el cas de Valtònyc va fer que, fruit del procés deliberatiu als tribunals, es revisés al codi penal.

L'atzar ha volgut que la decisió dels tribunals belgues sobre el raper mallorquí, que ara podrà continuar fent la seva vida sense patir a Brussel·les, arriba la mateixa setmana que, lliure de tot compromís amb la justícia espanyola, Joan Carles I pot tornar a Espanya a veure regates i visitar la família. Diferents investigacions periodístiques han acreditat que el rei emèrit va cobrar comissions il·legals, que va tenir diners no regularitzats a l'estranger i fins i tot que els seus nets van usar targetes black. No ha estat, però, suficient perquè s'obri cap procés contra ell malgrat que, davant les evidències i de la poca honorabilitat de tot plegat, el seu fill va renunciar de forma explícita a la seva herència i fa anys que l'arracona tant com pot. Al Regne Unit, però, encara l'investiguen.

A Joan Carles I, l'injuriat per Valtònyc, li queden les seves filles, que sí que l'han visitat a Abu Dhabi, i ara provarà d'anar tornant regularment a Espanya a passar-hi temporades i de refer relacions amb el seu fill. Incomoda a la Zarzuela, però si vol ser coherent Felip VI ara no se'n pot desentendre. Haurà de veure com els monàrquics li demanen una "restitució" de l'emèrit. Ahir mateix quantificaven en 62.000 milions d'euros com a mínim l'aportació de Joan Carles I a l'economia espanyola per les seves "gestions".

Figures penals com les injúries a la corona, l'enaltiment del terrorisme o el delicte de sedició tenen poc sentit l'any 2022. De la mateixa manera que és ridícula la inviolabilitat del cap de l'Estat que consagra la Constitució. Espanya, però, no abaixa la guàrdia perquè se sap un país amb conflictes polítics irresolts, des del territorial fins al de la memòria o la mateixa forma d'estat. Uns conflictes que el bloc polític majoritari que formen el PSOE i el PP no està disposat a abordar des del diàleg i les urnes, sinó usant la Constitució com si fos el codi penal. El raper, que en els darrers anys ha rebut una forta onada de solidaritat, ha guanyat a Bèlgica i cal felicitar-se'n. Però cal no oblidar que ell, com altres, pateix encara un exili injust. Les victòries judicials haurien de tenir conseqüències polítiques.

» De tot plegat, se'n parlarà avui a Brussel·les. El president Pere Aragonès visita l'expresident i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont. El cap de l'executiu abordarà aquest vespre amb el també president del Consell per la República la situació de l'exili -marcada pel cas Valtònyc- però també la crisi política derivada del Catalangate. Comparteixen la denúncia, tot i que no encara la resposta que cal donar-hi. Les evidències que publica avui el diari El País sobre l'Operació Catalunya a partir de les gravacions del comissari Villarejo també donaran de si. 
 

---

Avui no et perdis

»Totes les decisions judicials que expliquen la victòria de Valtònyc; per Bernat Surroca.

» L'operació Catalunya, al descobert: així tramaven Villarejo i el PP contra els Pujol.

» Els aldarulls de la sentència de l'1‑O apareixen en una nova pel·lícula de Netflix; per Víctor Rodrigo.

»La resposta a la sentència del 25% de castellà, pendent de la negociació amb Junts; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Òmnium demana l'anul·lació de l'execució de la sentència del 25% perquè vulnera drets fonamentals; per Bernat Surroca.

» CaixaBank no veu «convulsions polítiques» en un escenari proper; per Pep Martí.

» Guardiola aposta per un Cercle d'Economia amb més participació dels socis i que «reconnecti» amb la societat.

» Llum verda del govern espanyol a la llei d'avortament: les claus d'una reforma «històrica»; per Lluís Girona.

» Opinió: «Regla»; per Alba Carreres.

» Mapa interactiu | On es troben els 372 radars fixos i mòbils a les carreteres catalanes?; per Roger Tugas Vilardell. 

»Proposen crear un peatge urbà de quatre euros per entrar a Barcelona; per Lluís Girona.

» Enquesta | Estàs d'acord en pagar per entrar, sortir o circular per Barcelona?

»Els taxistes, en vaga: així serà la marxa lenta que pot col·lapsar el centre de Barcelona; per Víctor Rodrigo.

» Jo competeixo: Eurovisió, la teràpia dels intel·lectuals; per Modernet.

» Opinió: «Chanel i la nostra estupidesa»; per Joan Foguet.
 

---

 El passadís

Juanjo Isern, expresident de l'Europa i exdirector del Servei Català del Trànsit, està posant tota la carn a la graella per convertir-se en el pròxim president de la Federació Catalana de Futbol. Fins i tot ha presentat la samarreta que lluirà la selecció catalana si els clubs l'elegeixen president el 22 de maig per davant d'Àlex Talavera, que es presenta com a crític, Joan Soteras, actual president de la federació esportiva més potent del país, i Pep Palacios, que per ara és qui té menys suports. Isern, que fins ara era vicepresident de la Federació, sempre convulsa, va presentar a les xarxes el model de samarreta presentat pel prestigiós dissenyador de moda Custo Dalmau, amic seu de la infància.

Vist i llegit

Com s'escriu un article d'opinió i quins són els requisits d'un diari per publicar-lo? És un dels gèneres més difícils del periodisme. Ha de tenir una tesi clara, atrapar al lector i ha d'estar fonamentat en els fets, no en les conjectures o les falsedats. El The Washington Post fa en aquest article un bon exercici de periodisme, transparència i obertura als lectors explicant quin són els seus criteris per publicar-ne i què és el que n'esperen. La forma més simple per estructurar-ho, explicar el cas i la tesi, donar tres raons a favor o en contra de l'argument i oferir una conclusió. I alguns bons consells, extrapolables a tot el periodisme: oferiu dades sense atabalar, no abuseu de l'argot i no feu ziga-zagues. Podeu recuperar aquí les seves normes, i animar-vos arribat el cas! 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1968, mentre els carrers de París bullien, el cantautor de Xàtiva Raimon feia un mític recital a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser un dels actes de protesta més rellevants del final del franquisme, símptoma del malestar estudiantil, i va acabar reprimit amb duresa per la policia. En aquest vídeo, amb l'emblemàtica cançó Al vent de fons, podeu veure imatges d'aquell concert. Raimon es va retirar dels escenaris l'any 2017 i en els darrers anys ha rebut honors al País Valencià que la dreta li havia regatejat.

 L'aniversari

El 18 de maig de l'any 1920 naixia a Wadowice, a Polònia, Karol Wojtila, que moriria com a Papa de Roma el 2005 amb el nom de Joan Pau II. Va ser designat com a cap de l'Església catòlica el 1978, en plena guerra freda, i va imprimir un tarannà més proper a la gent. Malgrat el seu conservadorisme, els seus viatges, actes massius i domini de l'escena mediàtica el van convertir en un sant pare molt popular. Va enfrontar-se als governs comunistes dels països de l'est d'Europa i als bisbes llatinoamericans que van abraçar la teologia de l'alliberament. Durant el seu mandat, corrents com la prelatura de l'Opus Dei van guanyar pes. El papa Francesc el va fer sant el 2014. Així va recollir TVE la darrera visita a Espanya de Joan Pau II, ja malalt de Parkinson, el 2003 i així havia explicat l'any 1978 com era la seva vida com a arquebisbe de Cracòvia.

 ​Fes clic aquí per rebre'l