17
de maig
del
2022
Actualitzat
el
18
de maig
a les
9:57h
Una setmana després de la interlocutòria judicial perquè s'executi el 25% de castellà a totes les aules, ni el Govern ni el Parlament han concretat un paraigua legal que faci front a la sentència. Però el temps s'esgota i la data del 31 de maig, que és quan expira el termini fixat pel tribunal, s'acosta perillosament. És per això que ERC, el PSC i En Comú Podem han plantejat un ultimàtum de 24 hores a Junts perquè decideixi si està disposat a refer el consens a quatre per defensar el model d'immersió a l'escola catalana que va fer saltar pels aires la setmana passada. A l'espera d'aquesta "última oportunitat" al Parlament, que es divisa complicada de concretar -malgrat les alternatives plantejades a la reforma de la llei de política lingüística-, el Govern ha prioritzat la via judicial amb la presentació d'un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC i ultima un decret llei per protegir els centres educatius que Junts reivindica i que els altres partits consideren que pot ser "complementari".
La previsió és que sigui la setmana que ve, en el darrer minut de la partida, quan es desplegui una resposta política global a la sentència, que a hores d'ara està a expenses de les discrepàncies entre els dos partits que comanden la Generalitat. Junts apunta obertament que ERC ha de triar si vol apostar per defensar l'escola amb una via avalada per l'independentisme o bé amb el PSC i els comuns. I ERC treballa amb partits i entitats la fórmula perquè no resulti "fàcil" per a Junts desentendre's d'un pacte parlamentari que van contribuir a forjar durant dos mesos i del qual ara n'han retirat la firma. La negociació amb Junts al Parlament i al Govern, doncs, ho condiciona tot, per bé que el resultat poden ben ser dues fotografies amb aliances polítiques diferents.
El primer moviment de la partida es visualitzarà aquest dimecres a la cambra catalana i coincidirà en el temps amb la trobada del president Pere Aragonès amb l'expresident Carles Puigdemont a Bèlgica. Després que la reforma de la llei de política lingüística acordada el 24 de març hagi embarrancat durant dos mesos, republicans, socialistes i comuns han acordat forçar el canvi legal de cara al proper ple. La prioritat dels tres grups és reconstruir l'entesa entre les quatre formacions, encara que sigui amb un altre instrument amb rang de llei -com la reforma de la LEC-, per reconèixer el català com a llengua vehicular i un model d'escola sense percentatges. "Encara hi ha marge", consideren des d'ERC, que té com a primera opció una modificació del text de la reforma de la llei de 1998 via esmena.
Però si es constata que Junts no té intenció de reincorporar-se a l'acord -com asseguren fonts de la formació i ha insistit aquest dimarts en públic la portaveu parlamentària, Mònica Sales-, ERC, PSC i En Comú Podem forçaran una junta de portaveus extraordinària perquè el proper ple inclogui la votació per defensar el català. "Cal fixar un horitzó temporal", defensen els tres grups, que atribueixen el desmarcatge de Junts a interessos partidistes. Fonts del partit de Puigdemont, però, consideren que és "suïcida" que els tres grups tirin endavant la modificació de la llei de política lingüística. Argumenten que ni frena l'acció dels tribunals ni compta amb prou consens en el sector educatiu. A més, denuncien que Junts ha presentat fins a tres propostes d'esmenes que no han estat acceptades, uns textos que el PSC i els comuns afirmen que no han rebut mai.
Una discussió jurídica amb un xoc polític de fons
La via, insisteixen des de Junts, és la del decret llei que han proposat al Govern i que des d'ERC asseguren que ja s'estava treballant per tal de protegir les direccions dels centres educatius i garantir els seus projectes lingüístics. Els postconvergents subratllen que el TSJC coneixia ja la reforma pactada a quatre quan va dictar la interlocutòria la setmana passada i que registrar-la al Parlament no ha impedit que es presentin vuit denúncies més per reclamar el 25% de castellà a les aules. "Cap jurista avala que la reforma de la llei de política lingüística pugui aturar la sentència", insisteixen les fonts consultades per NacióDigital.
La lectura dels altres tres grups és, però, que és una llei del Parlament el mecanisme final per dotar de protecció el model d'immersió i driblar l'execució del 25%. Des d'ERC esgrimeixen que confiar tota la resposta polític al decret llei obre la porta a recursos que poden presentar entitats i partits, i tornar a quedar a mercè de la decisió del TSJC. Un tribunal que ha imposat percentatges i que ha instat a fer una matèria troncal en castellà més enllà de la de llengua castellana. Les veus republicanes sostenen que una llei dona "més estabilitat" i que, en tot cas, només pot ser recorreguda pel govern espanyol o els partits al Tribunal Constitucional (TC), que no ha entrat mai en el terreny dels percentatges. Des de Junts argumenten el contrari: que és el camí del decret llei el que permet redirigir els recursos al TC. Des del PSC sostenen que tant una reforma d'una llei com la convalidació d'un decret llei pot ser impugnat al Constitucional.
Més enllà de la discussió sobre quin instrument és més sòlid per fer front a la sentència o, en tot cas, per guanyar temps per frenar-la, la falta de resposta política té com a teló de fons el xoc entre ERC i Junts. Els postconvergents tenen clar que els d'Aragonès han de triar entre teixir un acord al Govern per defensar el català o bé anar de la mà del PSC i dels comuns al Parlament, una fotografia de la qual, insisteixen, ells no en formaran part. Conscients que el marge és escàs, els republicans ja treballen per fer compatibles les dues vies i possibilitar que coincideixin en el ple de la setmana que ve.
El pla d'Aragonès i el seu partit passa per validar el decret llei del Govern amb una entesa en la qual calculen que hi seran els comuns i possiblement la CUP, i, en paral·lel, reformar la llei de política lingüística -o una via alternativa amb rang de llei, en base al mateix contingut- amb socialistes i comuns. El que s'han imposat al Palau de la Generalitat és ser "discrets" en aquesta fase de la negociació, per no torpedinar cap entesa. Per aquest motiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no ha ofert detalls del contingut que tindrà el decret llei i s'ha limitat a concretar que s'aprovarà en els pròxims dies. La intenció és protegir la negociació.
El que sí que ha especificat de forma pública la portaveu és que el president de la Generalitat està plenament implicat en les negociacions i que el decret llei que es validi a l'executiu serà consensuat pels consellers d'ERC i de Junts. Aquesta iniciativa, de recorregut urgent, arribarà abans de l'altre decret plantejat pel conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de maduració en els pròxims mesos i que pretén ser una paraigua integral per actualitzar el compromís polític i social amb la immersió. La portaveu del Govern ha especificat aquest dimarts que en el consell executiu s'ha debatut sobre la carpeta del català, i específicament sobre la proposta que Junts va entregar dilluns a la tarda.
A l'espera del contingut final de les dues vies, els comunsveuen amb bons ulls una via que permetria al seu grup, juntament amb ERC, situar-se com a frontissa. "El proper ple blindarem el català a l'escola amb Junts o sense Junts", ha assegurat la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, que ha emplaçat el president Aragonès a "deixar de prioritzar els equilibris amb Junts". Els comuns donen per fet que el govern espanyol no intervindrà aquesta vegada presentant un recurs al TC contra un canvi legal que es promogui des del Parlament per defensar la immersió, sempre i quan el PSC en formi part. Els de Salvador Illa, per la seva banda, prioritzen formar part del consens del qual se n'ha desmarcat Junts. "Serem responsables, està en joc una cosa molt important i seria un error perdre el consens", ha dit el líder del PSC en una intervenció al Círculo Ecuestre, on també ha especificat que li agradaria sumar-hi el PP d'Alberto Núñez Feijóo. El desig del dirigent socialista s'endevina més complicat.
Les negociacions continuen en el terreny polític mentre la comunitat docent conté la respiració a l'espera de quina serà finalment la resposta a la sentència, i si tindrà capacitat o no frenar la imposició del 25% de castellà. Un final de curs que havia de ser el de l'adeu als protocols de la pandèmia ha quedat marcat per les vagues convocades pel pols entre sindicats i la conselleria d'Educació,i el setge al model d'immersió.
La previsió és que sigui la setmana que ve, en el darrer minut de la partida, quan es desplegui una resposta política global a la sentència, que a hores d'ara està a expenses de les discrepàncies entre els dos partits que comanden la Generalitat. Junts apunta obertament que ERC ha de triar si vol apostar per defensar l'escola amb una via avalada per l'independentisme o bé amb el PSC i els comuns. I ERC treballa amb partits i entitats la fórmula perquè no resulti "fàcil" per a Junts desentendre's d'un pacte parlamentari que van contribuir a forjar durant dos mesos i del qual ara n'han retirat la firma. La negociació amb Junts al Parlament i al Govern, doncs, ho condiciona tot, per bé que el resultat poden ben ser dues fotografies amb aliances polítiques diferents.
El primer moviment de la partida es visualitzarà aquest dimecres a la cambra catalana i coincidirà en el temps amb la trobada del president Pere Aragonès amb l'expresident Carles Puigdemont a Bèlgica. Després que la reforma de la llei de política lingüística acordada el 24 de març hagi embarrancat durant dos mesos, republicans, socialistes i comuns han acordat forçar el canvi legal de cara al proper ple. La prioritat dels tres grups és reconstruir l'entesa entre les quatre formacions, encara que sigui amb un altre instrument amb rang de llei -com la reforma de la LEC-, per reconèixer el català com a llengua vehicular i un model d'escola sense percentatges. "Encara hi ha marge", consideren des d'ERC, que té com a primera opció una modificació del text de la reforma de la llei de 1998 via esmena.
Però si es constata que Junts no té intenció de reincorporar-se a l'acord -com asseguren fonts de la formació i ha insistit aquest dimarts en públic la portaveu parlamentària, Mònica Sales-, ERC, PSC i En Comú Podem forçaran una junta de portaveus extraordinària perquè el proper ple inclogui la votació per defensar el català. "Cal fixar un horitzó temporal", defensen els tres grups, que atribueixen el desmarcatge de Junts a interessos partidistes. Fonts del partit de Puigdemont, però, consideren que és "suïcida" que els tres grups tirin endavant la modificació de la llei de política lingüística. Argumenten que ni frena l'acció dels tribunals ni compta amb prou consens en el sector educatiu. A més, denuncien que Junts ha presentat fins a tres propostes d'esmenes que no han estat acceptades, uns textos que el PSC i els comuns afirmen que no han rebut mai.
Una discussió jurídica amb un xoc polític de fons
La via, insisteixen des de Junts, és la del decret llei que han proposat al Govern i que des d'ERC asseguren que ja s'estava treballant per tal de protegir les direccions dels centres educatius i garantir els seus projectes lingüístics. Els postconvergents subratllen que el TSJC coneixia ja la reforma pactada a quatre quan va dictar la interlocutòria la setmana passada i que registrar-la al Parlament no ha impedit que es presentin vuit denúncies més per reclamar el 25% de castellà a les aules. "Cap jurista avala que la reforma de la llei de política lingüística pugui aturar la sentència", insisteixen les fonts consultades per NacióDigital.
La lectura dels altres tres grups és, però, que és una llei del Parlament el mecanisme final per dotar de protecció el model d'immersió i driblar l'execució del 25%. Des d'ERC esgrimeixen que confiar tota la resposta polític al decret llei obre la porta a recursos que poden presentar entitats i partits, i tornar a quedar a mercè de la decisió del TSJC. Un tribunal que ha imposat percentatges i que ha instat a fer una matèria troncal en castellà més enllà de la de llengua castellana. Les veus republicanes sostenen que una llei dona "més estabilitat" i que, en tot cas, només pot ser recorreguda pel govern espanyol o els partits al Tribunal Constitucional (TC), que no ha entrat mai en el terreny dels percentatges. Des de Junts argumenten el contrari: que és el camí del decret llei el que permet redirigir els recursos al TC. Des del PSC sostenen que tant una reforma d'una llei com la convalidació d'un decret llei pot ser impugnat al Constitucional.
Més enllà de la discussió sobre quin instrument és més sòlid per fer front a la sentència o, en tot cas, per guanyar temps per frenar-la, la falta de resposta política té com a teló de fons el xoc entre ERC i Junts. Els postconvergents tenen clar que els d'Aragonès han de triar entre teixir un acord al Govern per defensar el català o bé anar de la mà del PSC i dels comuns al Parlament, una fotografia de la qual, insisteixen, ells no en formaran part. Conscients que el marge és escàs, els republicans ja treballen per fer compatibles les dues vies i possibilitar que coincideixin en el ple de la setmana que ve.
El pla d'Aragonès i el seu partit passa per validar el decret llei del Govern amb una entesa en la qual calculen que hi seran els comuns i possiblement la CUP, i, en paral·lel, reformar la llei de política lingüística -o una via alternativa amb rang de llei, en base al mateix contingut- amb socialistes i comuns. El que s'han imposat al Palau de la Generalitat és ser "discrets" en aquesta fase de la negociació, per no torpedinar cap entesa. Per aquest motiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no ha ofert detalls del contingut que tindrà el decret llei i s'ha limitat a concretar que s'aprovarà en els pròxims dies. La intenció és protegir la negociació.
El que sí que ha especificat de forma pública la portaveu és que el president de la Generalitat està plenament implicat en les negociacions i que el decret llei que es validi a l'executiu serà consensuat pels consellers d'ERC i de Junts. Aquesta iniciativa, de recorregut urgent, arribarà abans de l'altre decret plantejat pel conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de maduració en els pròxims mesos i que pretén ser una paraigua integral per actualitzar el compromís polític i social amb la immersió. La portaveu del Govern ha especificat aquest dimarts que en el consell executiu s'ha debatut sobre la carpeta del català, i específicament sobre la proposta que Junts va entregar dilluns a la tarda.
A l'espera del contingut final de les dues vies, els comunsveuen amb bons ulls una via que permetria al seu grup, juntament amb ERC, situar-se com a frontissa. "El proper ple blindarem el català a l'escola amb Junts o sense Junts", ha assegurat la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, que ha emplaçat el president Aragonès a "deixar de prioritzar els equilibris amb Junts". Els comuns donen per fet que el govern espanyol no intervindrà aquesta vegada presentant un recurs al TC contra un canvi legal que es promogui des del Parlament per defensar la immersió, sempre i quan el PSC en formi part. Els de Salvador Illa, per la seva banda, prioritzen formar part del consens del qual se n'ha desmarcat Junts. "Serem responsables, està en joc una cosa molt important i seria un error perdre el consens", ha dit el líder del PSC en una intervenció al Círculo Ecuestre, on també ha especificat que li agradaria sumar-hi el PP d'Alberto Núñez Feijóo. El desig del dirigent socialista s'endevina més complicat.
Les negociacions continuen en el terreny polític mentre la comunitat docent conté la respiració a l'espera de quina serà finalment la resposta a la sentència, i si tindrà capacitat o no frenar la imposició del 25% de castellà. Un final de curs que havia de ser el de l'adeu als protocols de la pandèmia ha quedat marcat per les vagues convocades pel pols entre sindicats i la conselleria d'Educació,i el setge al model d'immersió.