17
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:16h
Òmnium ha oficialitzat aquest dimarts la seva petició per personar-se com a part afectada en la causa principal pel 25% de castellà a totes les aules de Catalunya. L'entitat també interposa un recurs de recusació contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena l'execució de la sentència que liquida la immersió lingüística i en demana la nul·litat de ple dret per vulneració de drets fonamentals. Òmnium va anunciar divendres que es personaria i aquest dimarts ho ha concretat. El TSJC ha de decidir si considera que l'entitat és part afectada i pot personar-se. Si ho accepta, podrà interposar recursos i mirar de frenar la sentència del 25%. Per la rellevància dels fets, Òmnium vol que sigui el ple de la sala contenciosa-administrativa qui analitzi la qüestió.
L'escrit, de 30 pàgines, argumenta que Òmnium té legitimitat per personar-se com a part afectada en l'execució de la sentència i apunta que si el TSJC ha acceptat que hi sigui l'Assemblea per una Escola Bilingüe, també hi pot ser Òmnium, que té entre els objectius fundacionals la defensa de la llengua catalana. L'advocat Benet Salellas argumenta que el tribunal s'ha excedit en les seves funcions i intenta "actuar com a legisladors". "Si consideren inconstitucional qualsevol article de la LEC han de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat, però no poden erigir-se en cos legislatiu o membre del poder executiu", apunta el recurs. La LEC és plenament vigent i no s'ha recorregut al TC.
Un altre argument que utilitza Òmnium és la manca de fonament de la quota concreta del 25% de castellà. El recurs indica que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no fixa cap quota concreta de llengües en educació i desmunta així l'argument del TSJC, que es referia de manera errònia a una sentència d'Estrasburg sobre Bèlgica. "No existeix cap dada ni argument concret que justifiqui el 25%, cap criteri educatiu, cap criteri sociolingüístic ni cap argument jurídic", diu Òmnium, que considera que el percentatge del 25% és "absolutament arbitrari", igual que tota la interlocutòria, i en demana la "immediata revocació".
Alhora, la sentència infringeix l'article 8 del Conveni Europe de Drets Humans perquè suposa una "ingerència injustificada i desproporcionada" a la vida familiar i al dret a l'educació. "No existeix un dret d'una sola família a triar la llengua de l'escola", diu el recurs, que recorda també que l'Assemblea per una Escola Bilingüe representa menys de l'1% de les famílies de Catalunya. Si es canvia el model d'escola per aquest nombre tant reduït de persones, la pregunta és com es protegeix el "dret subjectiu" dels altres centenars de milers de famílies que volen mantenir el model actual, que ha acreditat al llarg dels anys que garanteix el ple coneixement de les dues llengües.
"La mesura que es pretén genera discriminació i no té cap justificació. No està prevista en cap llei ni persegueix cap finalitat legítima, ni es proporcionada", rebla el recurs d'Òmnium, que també considera que s'ha vulnerat el dret d'audiència, és a dir, que no s'ha respectat el dret de tota persona a ser escoltada abans que es prengui contra ella una mesura que l'afecta desfavorablement. De la mateixa manera, Òmnium recorda que "no existeix cap normativa vigent que fixi que la llengua castellana ha de ser vehicular a l'ensenyament" i assenyala vulneració de les previsions constitucionals de totes les llengües oficials.
L'escrit, de 30 pàgines, argumenta que Òmnium té legitimitat per personar-se com a part afectada en l'execució de la sentència i apunta que si el TSJC ha acceptat que hi sigui l'Assemblea per una Escola Bilingüe, també hi pot ser Òmnium, que té entre els objectius fundacionals la defensa de la llengua catalana. L'advocat Benet Salellas argumenta que el tribunal s'ha excedit en les seves funcions i intenta "actuar com a legisladors". "Si consideren inconstitucional qualsevol article de la LEC han de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat, però no poden erigir-se en cos legislatiu o membre del poder executiu", apunta el recurs. La LEC és plenament vigent i no s'ha recorregut al TC.
Un altre argument que utilitza Òmnium és la manca de fonament de la quota concreta del 25% de castellà. El recurs indica que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no fixa cap quota concreta de llengües en educació i desmunta així l'argument del TSJC, que es referia de manera errònia a una sentència d'Estrasburg sobre Bèlgica. "No existeix cap dada ni argument concret que justifiqui el 25%, cap criteri educatiu, cap criteri sociolingüístic ni cap argument jurídic", diu Òmnium, que considera que el percentatge del 25% és "absolutament arbitrari", igual que tota la interlocutòria, i en demana la "immediata revocació".
Alhora, la sentència infringeix l'article 8 del Conveni Europe de Drets Humans perquè suposa una "ingerència injustificada i desproporcionada" a la vida familiar i al dret a l'educació. "No existeix un dret d'una sola família a triar la llengua de l'escola", diu el recurs, que recorda també que l'Assemblea per una Escola Bilingüe representa menys de l'1% de les famílies de Catalunya. Si es canvia el model d'escola per aquest nombre tant reduït de persones, la pregunta és com es protegeix el "dret subjectiu" dels altres centenars de milers de famílies que volen mantenir el model actual, que ha acreditat al llarg dels anys que garanteix el ple coneixement de les dues llengües.
"La mesura que es pretén genera discriminació i no té cap justificació. No està prevista en cap llei ni persegueix cap finalitat legítima, ni es proporcionada", rebla el recurs d'Òmnium, que també considera que s'ha vulnerat el dret d'audiència, és a dir, que no s'ha respectat el dret de tota persona a ser escoltada abans que es prengui contra ella una mesura que l'afecta desfavorablement. De la mateixa manera, Òmnium recorda que "no existeix cap normativa vigent que fixi que la llengua castellana ha de ser vehicular a l'ensenyament" i assenyala vulneració de les previsions constitucionals de totes les llengües oficials.