bancs

CaixaBank preveu duplicar la seva rendibilitat els propers tres anys fins a situar-la en un 12%

L'entitat presenta el seu primer Pla Estratègic després de la integració de Bankia i vol generar 9.000 milions d'euros de capital

per Pep Martí, Madrid | 17 de maig de 2022 a les 07:52 |
José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, presidnt i conseller delegat de CaixaBank | CaixaBank
CaixaBank presentarà aquest dimarts a Madrid el seu Pla Estratègic 2022-2024, el full de ruta de l'entitat sorgida de la fusió amb Bankia i que té com a línies fonamentals continuar elevant la qualitat de servei, impulsar el creixement del negoci, enfortir el lideratge en el segment de particulars, convertir-se en el primer banc de més empreses, i consolidar-se com a referent en sostenibilitat del mercat europeu. El pla té com a objectiu per a finals del 2024 una generació de capital d'aproximadament 9.000 milions d'euros, una xifra que inclou els 1.800 milions de la recompra d'accions que es repartiran aquest any, els dividends i el capital per damunt del 12%.

El Pla Estratègic preveu un escenari de creixement econòmic sostingut durant el període 2022-24, un creixement del PIB a l'estat espanyol que assoliria una mitjana del 3,4% en els tres anys propers i una taxa d'atur que descendiria gradualment fins a l'11,5% el 2024. La guerra d'Ucraïna i els seus efectes sobre els preus de l'energia i altres primeres matèries estan frenant el ritme de recuperació a curt termini, però la nova fase en què ha entrat la pandèmia, la recuperació del turisme estranger, la normalització de les taxes d'estalvi i el desplegament dels programes Next Generation constitueixen, segons l'entitat bancària, vents de cua amb prou robustesa per impulsar l'activitat econòmica i la demanda de crèdit. 


Pel que fa als tipus d'interès, el Pla ha utilitzat la corba de futurs de finals del mes de març per guiar les seves previsions. D'acord amb aquesta corba, que anticipa una normalització de la política monetària durant els propers trimestres en resposta a l'alta inflació, l'euríbor a 12 mesos passaria d'una mitjana del -0,5% el 2021 a l'1,5-1,6% en 2023-24. 

Primer Pla Estratègic després de la integració de Bankia

 

Es tracta del primer pla estratègic des de laintegració de Bankia. CaixaBank l'afronta convertida en l'entitat líder del sistema bancari del país, amb una escala més gran, més senzilla i sòlida en l'àmbit d'estructura, i amb un significatiu potencial de rendibilitat en un context de pujada de tipus d'interès. Des del banc se subratlla que s'han assolit molts dels objectius definits en el període 2019-21: reforçar el lideratge en banca minorista a la Península Ibèrica, al situar el volum de negoci en els 973.000 milions a tancament del 2021; simplificar i reorganitzar el grup: focalitzats en el negoci core a Espanya i Portugal. 

Impuls de la rendibilitat i morositat controlada

 

El banc s'ha fixat com a meta mantenir una elevada activitat comercial en crèdits (hipoteques, empreses i consum) i recursos de clients, i seguir reforçant la solidesa financera per mantenir el seu lideratge entre els grans bancs espanyols. Els plans de l'entitat es materialitzaran en un impuls dels ingressos que avançaran a un ritme d'al voltant del 7% entre el 2022 i el 2024, gràcies a l'alça que registraran els ingressos per l'activitat d'assegurances (+10%) i una evolució moderada de les comissions (+2%). Amb això, el marge d'interessos pujarà un 8% recolzat en el nou entorn de tipus d'interès. 

Entre altres variables que experimentaran un positiu comportament, destaca la rendibilitat, que se situarà per damunt del 12%, fet que suposa pràcticament duplicar els actuals nivells. I tot això permetrà a CaixaBank millorar de manera consistent la seva ràtio d'eficiència fins a situar-la per sota del 48%, des del 58% en què es trobava a tancament del 2021. El control de la morositat és un altre dels pilars en què es fonamenta el Pla Estratègic de CaixaBank per als propers exercicis. D'aquesta manera, la ràtio de morositat baixarà per sota del 3% al finalitzar l'exercici 2024. 

Un dels objectius principals de l'entitat per a aquest trienni és aplicar una atractiva política de remuneració als accionistes. La seva previsió és generar al voltant de 9.000 milions de capital. En aquesta quantia, s'hi inclouen els dividends (amb un payout superior al 50%), el lliurament de 1.800 milions corresponents al pla de recompra d'accions anunciat avui i l'excés de capital per damunt del 12%. 

Aquesta estratègia de retribució als accionistes -assegura l'entitat- reverteix directament a la societat, ja que que el 30% de les quanties repartides les ingressa la Fundació la Caixa -el pressupost de la qual va ser el 2021 de 510 milions-; un altre 16% anirà a parar a l'Estat, a través del FROB, i un altre 28% als al voltant de 646.000 petits accionistes a 31 de març, que també es veuran beneficiats de la fortalesa financera de CaixaBank. 

Tres prioritats estratègiques

 
CaixaBank ha triat "A prop dels nostres clients" com a lema per ressaltar la centralitat del client com a un eix primordial del pla, i la proximitat com la característica diferencial en la manera de relacionar-nos amb els clients. 

El pla es vertebra a través de tres prioritats estratègiques. En primer lloc, incrementar el volum de negoci gràcies a oferir la millor proposta de valor per als clients; en segon lloc, evolucionar el model d'atenció perquè s'adapti al màxim a les diferents necessitats de cadascun, i en tercer lloc, convertir a CaixaBank en referent a Europa en sostenibilitat. Les iniciatives en aquest àmbit se centraran en impulsar la transició energètica de les empreses i del conjunt de la societat, mitjançant el desenvolupament de solucions per a particulars amb focus en mobilitat i habitatge sostenible, i el foment de les inversions amb els anomenats criteris ASG (ambientals, socials i de bon govern). 

L'entitat ha insistit darrerament en el compromís de preservar els llocs de treball actuals. La fusió va generar un reajustament de la plantilla que es va materialitzar en un ERO de 6.452 persones. Des de la cúpula de l'entitat ja s'havia manifestat la voluntat de no reduir més la plantilla. Val a dir que l'Estat té el 16% de l'accionariat (tenia el 65% de Bankia) i els seus representants ja van mostrar el seu rebuig a l'expedient de regulació.  

La fusió bancària s'ha culminat en un context global difícil i ple d'interrogants. L'abril passat, el banc va anunciar que havia guanyat 707 milions el primer trimestre del 2022, un 21,9% més que l'any passat, i va explicar que havia creat un fons de 214 milions d'euros per l'impacte de la guerra en l'escenari macroeconòmic.

Ara es compleix un any de la fusió amb Bankia, un procés d'enorme complexitat que els directius del banc consideren que està culminant amb èxit i s'ha fet en un temps rècord i sense excessives tensions, tenint en compte que ha estat la major operació d'integració bancària de tota la història de les finances espanyoles.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació