16
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
19:48h
Van ser necessaris dos mesos d'enginyeria fina per dissenyar un acord al Parlament en defensa de la immersió que fos signada per ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem. Ara, després que els de Carles Puigdemont s'hagin despenjat de la proposta per modificar la llei de política lingüística, s'intenta repetir l'operació, amb la diferència que està en marxa un nou ultimàtum dels tribunals per executar el 25% de castellà a totes les aules que expira el 31 de maig. La via per intentar-ho és una esmena que exploren entre bambolines els republicans amb els socialistes i els comuns perquè el text de la reforma de la llei expliciti que al model d'escola catalana "no hi caben els percentatges". Només es tirarà endavant, asseguren, si permet sumar.
Es tracta d'un afegit en el redactat de la proposta que van registrar els quatre grups el 24 de març que té per objectiu ser un flotador per reincorporar Junts i salvar un consens que va saltar pels aires la setmana passada. O, en tot cas, asseguren els negociadors, que no sigui "fàcil" per als postconvergents desmarcar-se d'un pacte del qual se'n van desentendre vuit hores després d'estampar-hi la seva firma i que insisteixen que genera discrepàncies internes dins del grup que presideix Albert Batet. Junts, però, no només considera "irreversible" la decisió de marxar d'un acord que considera que no frena els tribunals ni protegeix el català com a llengua vehicular, sinó que vol situar el terreny de la negociació en la proposta de decret llei que ha enviat ja al Govern.
Fonts de Junts consultades per NacióDigital mantenen que el partit està obert a recuperar el consens si és en el marc del decret sobre el català a l'escola que aquest dilluns a la tarda han traslladat al Govern. Aquesta via, treballada també amb discreció, permetria, segons Junts, guanyar temps i protegir les direccions dels centres. Des del partit mantenen que, si es concreta en forma de decret llei -s'hauria d'abordar a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts-, permetria que només es pogués impugnar amb un recurs al Tribunal Constitucional (TC), no pas al al TSJC, i tot i així no quedaria aturat. Serviria, doncs, per guanyar temps i acabar el curs sense interferències judicials, i també, asseguren, per protegir les direccions dels centres. En aquest escenari, Junts trasllada la responsabilitat a ERC: o decret al Govern o pacte al Parlament amb el PSC i comuns.
Les converses a quatre bandes, bullen. Per a ERC "no és incompatible" impulsar l'acord del Parlament amb el fet d'aprovar un decret llei per protegir els docents, sempre i quan el seu redactat no suposi quedar de nou als peus dels cavalls de l'acció judicial. Malgrat que Junts es manté taxatiu amb què la via per blindar la immersió ha de néixer al Govern, els republicans, que han abordat la carpeta en una reunió de la permanent del partit, consideren que "el màxim rang" per protegir-la és el d'una llei al Parlament a la qual hi participin el màxim de grups. "No ho volem deixar per impossible, creiem que és possible reconstruir el consens", ha insistit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha subratllat que "és millor una llei que un decret llei".
Test d'estrès a la junta de portaveus
La dirigent republicana ha carregat contra el soci de Govern per haver "trencat" l'entesa per motius "partidistes", ha demanat "lleialtat" i ha advertit que haurà "d'explicar" per què es desmarca de la protecció d'un model d'escola sobre el qual pivota la cohesió social. La partida que es juga contrarellotge tindrà aquest dimarts una primera prova d'estrès a la junta de portaveus, que ha de fixar si el proper ple incorpora o no la votació de la reforma legal. ERC admet que és un escenari "possible", com també ho és el de forçar un ple extraordinari. Tot dependrà de com prosperin unes converses que donen per segur que s'allargaran fins a cinc minuts abans de la reunió.
Més enllà, però, de la interlocució entre els partits, els republicans estan intensificant els contactes amb entitats per perfilar el redactat d'una esmena que aquest dilluns encara no estava enllestida. Si l'aposta de Junts és fer triar ERC entre una entesa de segell independentista nascuda del Govern o un acord amb PSC i comuns al Parlament, el que intenta ERC és que s'actuï des de Govern i des del Parlament i que a Junts no li resulti innocu despenjar-se del pacte parlamentari. A Junts insisteixen: la decisió adoptada és ferma. "Tots els informes jurídics diuen que aquesta via no serveix per protegir la immersió", assenyalen fonts consultades, que recorden també que ni la Plataforma per la Llengua -que reclama un front judicial comú contra la sentència del 25%- ni els principals sindicats educatius secunden la modificació de la llei de política lingüística.
ERC vol recuperar Junts sense perdre el PSC
Tot i que la prioritat per als d'Oriol Junqueras és fer prosperar la reforma de la llei de política lingüística, la cúpula del partit assegura que estudia la fórmula que permeti una major suma de suports i que ho fa de la mà dels grups de l'acord. El que no tindria sentit, asseguren, seria promoure canvis en el text que incorporin Junts i foragitin el PSC. L'objectiu, insisteixen, és retenir-los a tots. "Fer una esmena sense tenir la seguretat que tindrà majoria, és un flac favor per articular totes les vies possibles", argumenten. El que no aclareixen els republicans és si impulsaran la reforma encara que sigui sense Junts, ja que amb el PSC i En Comú Podem ja tenen prou majoria per materialitzar-la. Abans, insisteixen, cal esgotar la negociació.
De fet, socialistes i comuns han tancat files en l'intent d'explorar modificacions del text de l'acord que permetin refer aquest acord. El PSC ha assegurat que valoraran qualsevol proposta si no la canvia "substancialment". I els comuns asseguren que prioritzaran l'eina que sigui més àgil -encara que sigui via decret- sempre i quan garanteixi seguretat jurídica. "El problema no és el vehicle, és el contingut", afirmen. Els de Jéssica Albiach temen que Junts faci una proposta que sigui "inviable" perquè sigui el PSC qui es desmarqui del consens. Per part de Junts, recorden que ja van presentar tres esmenes a la proposta de modificació de la llei entre 24 de març i la setmana passada, abans de despenjar-se oficialment de l'acord, però que no es van acceptar.
Aquest dimarts, doncs, el focus estarà centrat tant a reunió del consell executiu com al Parlament. Per una banda, ERC i Junts hauran d'abordar la proposta de decret i formalitzar el recurs de reposició que es presentarà al TSJC -el Govern ha esgotat el termini de cinc dies per intentar guanyar temps-. I, per l'altra, els grups es veuen les cares, de nou, a la junta de portaveus. Tot plegat, amb el dubte de si s'està estirant una negociació política per fer front a una sentència que no té aturador.
Es tracta d'un afegit en el redactat de la proposta que van registrar els quatre grups el 24 de març que té per objectiu ser un flotador per reincorporar Junts i salvar un consens que va saltar pels aires la setmana passada. O, en tot cas, asseguren els negociadors, que no sigui "fàcil" per als postconvergents desmarcar-se d'un pacte del qual se'n van desentendre vuit hores després d'estampar-hi la seva firma i que insisteixen que genera discrepàncies internes dins del grup que presideix Albert Batet. Junts, però, no només considera "irreversible" la decisió de marxar d'un acord que considera que no frena els tribunals ni protegeix el català com a llengua vehicular, sinó que vol situar el terreny de la negociació en la proposta de decret llei que ha enviat ja al Govern.
Fonts de Junts consultades per NacióDigital mantenen que el partit està obert a recuperar el consens si és en el marc del decret sobre el català a l'escola que aquest dilluns a la tarda han traslladat al Govern. Aquesta via, treballada també amb discreció, permetria, segons Junts, guanyar temps i protegir les direccions dels centres. Des del partit mantenen que, si es concreta en forma de decret llei -s'hauria d'abordar a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts-, permetria que només es pogués impugnar amb un recurs al Tribunal Constitucional (TC), no pas al al TSJC, i tot i així no quedaria aturat. Serviria, doncs, per guanyar temps i acabar el curs sense interferències judicials, i també, asseguren, per protegir les direccions dels centres. En aquest escenari, Junts trasllada la responsabilitat a ERC: o decret al Govern o pacte al Parlament amb el PSC i comuns.
Les converses a quatre bandes, bullen. Per a ERC "no és incompatible" impulsar l'acord del Parlament amb el fet d'aprovar un decret llei per protegir els docents, sempre i quan el seu redactat no suposi quedar de nou als peus dels cavalls de l'acció judicial. Malgrat que Junts es manté taxatiu amb què la via per blindar la immersió ha de néixer al Govern, els republicans, que han abordat la carpeta en una reunió de la permanent del partit, consideren que "el màxim rang" per protegir-la és el d'una llei al Parlament a la qual hi participin el màxim de grups. "No ho volem deixar per impossible, creiem que és possible reconstruir el consens", ha insistit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha subratllat que "és millor una llei que un decret llei".
Test d'estrès a la junta de portaveus
La dirigent republicana ha carregat contra el soci de Govern per haver "trencat" l'entesa per motius "partidistes", ha demanat "lleialtat" i ha advertit que haurà "d'explicar" per què es desmarca de la protecció d'un model d'escola sobre el qual pivota la cohesió social. La partida que es juga contrarellotge tindrà aquest dimarts una primera prova d'estrès a la junta de portaveus, que ha de fixar si el proper ple incorpora o no la votació de la reforma legal. ERC admet que és un escenari "possible", com també ho és el de forçar un ple extraordinari. Tot dependrà de com prosperin unes converses que donen per segur que s'allargaran fins a cinc minuts abans de la reunió.
Més enllà, però, de la interlocució entre els partits, els republicans estan intensificant els contactes amb entitats per perfilar el redactat d'una esmena que aquest dilluns encara no estava enllestida. Si l'aposta de Junts és fer triar ERC entre una entesa de segell independentista nascuda del Govern o un acord amb PSC i comuns al Parlament, el que intenta ERC és que s'actuï des de Govern i des del Parlament i que a Junts no li resulti innocu despenjar-se del pacte parlamentari. A Junts insisteixen: la decisió adoptada és ferma. "Tots els informes jurídics diuen que aquesta via no serveix per protegir la immersió", assenyalen fonts consultades, que recorden també que ni la Plataforma per la Llengua -que reclama un front judicial comú contra la sentència del 25%- ni els principals sindicats educatius secunden la modificació de la llei de política lingüística.
ERC vol recuperar Junts sense perdre el PSC
Tot i que la prioritat per als d'Oriol Junqueras és fer prosperar la reforma de la llei de política lingüística, la cúpula del partit assegura que estudia la fórmula que permeti una major suma de suports i que ho fa de la mà dels grups de l'acord. El que no tindria sentit, asseguren, seria promoure canvis en el text que incorporin Junts i foragitin el PSC. L'objectiu, insisteixen, és retenir-los a tots. "Fer una esmena sense tenir la seguretat que tindrà majoria, és un flac favor per articular totes les vies possibles", argumenten. El que no aclareixen els republicans és si impulsaran la reforma encara que sigui sense Junts, ja que amb el PSC i En Comú Podem ja tenen prou majoria per materialitzar-la. Abans, insisteixen, cal esgotar la negociació.
De fet, socialistes i comuns han tancat files en l'intent d'explorar modificacions del text de l'acord que permetin refer aquest acord. El PSC ha assegurat que valoraran qualsevol proposta si no la canvia "substancialment". I els comuns asseguren que prioritzaran l'eina que sigui més àgil -encara que sigui via decret- sempre i quan garanteixi seguretat jurídica. "El problema no és el vehicle, és el contingut", afirmen. Els de Jéssica Albiach temen que Junts faci una proposta que sigui "inviable" perquè sigui el PSC qui es desmarqui del consens. Per part de Junts, recorden que ja van presentar tres esmenes a la proposta de modificació de la llei entre 24 de març i la setmana passada, abans de despenjar-se oficialment de l'acord, però que no es van acceptar.
Aquest dimarts, doncs, el focus estarà centrat tant a reunió del consell executiu com al Parlament. Per una banda, ERC i Junts hauran d'abordar la proposta de decret i formalitzar el recurs de reposició que es presentarà al TSJC -el Govern ha esgotat el termini de cinc dies per intentar guanyar temps-. I, per l'altra, els grups es veuen les cares, de nou, a la junta de portaveus. Tot plegat, amb el dubte de si s'està estirant una negociació política per fer front a una sentència que no té aturador.