16
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
15:28h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà Roger Torrent i els antics membres de la mesa del Parlament Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado els dies 12, 13 i 15 de juliol, a partir de les 10 del matí i en sessions de matí i tarda. A tots quatre se'ls acusa d'un delicte de desobediència per haver permès el debat i votació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia l'any 2019. La Fiscalia els demana entre 16 i 20 mesos d'inhabilitació i entre 24.000 i 30.000 euros de multa.
En una interlocutòria de 12 pàgines, el TSJC admet la pràctica de la prova sol·licitada per acusacions i defenses i detalla que en el cas de Costa no s'han presentat conclusions ni proposició de prova. Ho podrà fer, si ho considera, a l'inici del judici oral. En el cas de Torrent, una sentència condemnatòria posaria en risc el seu càrrec com a conseller d'Empresa i Treball. El tribunal admet la proposta de prova de la Fiscalia i de Vox, acusació popular, que consta de quatre testimonis. També s'admeten els testimonis proposats per Torrent i Campdepadrós. Delgado demanava declarar al final del judici, cosa que el tribunal no ha acceptat.
La interlocutòria del TSJC que fa dos mesos va enviar els quatre parlamentaris a judici recollia els indicis aportats per la Fiscalia i Vox contra els encausats. En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O i reiterava la reprovació del Rei. En aquell moment, Torrent era president del Parlament; Costa era vicepresident primer; Campdepadrós era secretari primer de la mesa, i Delgado era la quarta.
La Fiscalia diu en el seu escrit d'acusació que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats de les eleccions prèvies al Parlament. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". El 29 d'octubre la mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PP, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre Junts, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia". La mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
En una interlocutòria de 12 pàgines, el TSJC admet la pràctica de la prova sol·licitada per acusacions i defenses i detalla que en el cas de Costa no s'han presentat conclusions ni proposició de prova. Ho podrà fer, si ho considera, a l'inici del judici oral. En el cas de Torrent, una sentència condemnatòria posaria en risc el seu càrrec com a conseller d'Empresa i Treball. El tribunal admet la proposta de prova de la Fiscalia i de Vox, acusació popular, que consta de quatre testimonis. També s'admeten els testimonis proposats per Torrent i Campdepadrós. Delgado demanava declarar al final del judici, cosa que el tribunal no ha acceptat.
La interlocutòria del TSJC que fa dos mesos va enviar els quatre parlamentaris a judici recollia els indicis aportats per la Fiscalia i Vox contra els encausats. En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O i reiterava la reprovació del Rei. En aquell moment, Torrent era president del Parlament; Costa era vicepresident primer; Campdepadrós era secretari primer de la mesa, i Delgado era la quarta.
La Fiscalia diu en el seu escrit d'acusació que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats de les eleccions prèvies al Parlament. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". El 29 d'octubre la mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PP, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre Junts, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia". La mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.