15
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
15:00h
Que el nostre cor funcioni correctament és imprescindible perquè el nostre cos també ho faci. El cor és la bomba que mou la nostra sang, que després repartirà l'oxigen i els nutrients als nostres teixits. "Aquesta és la importància que té el nostre cor. S'ha de cuidar adequadament perquè si emmalalteix pot, a la llarga, fer que molts altres òrgans del nostre cos també emmalalteixin perquè els arriba pitjor la sang", detalla la doctora Petra Sanz Mayordomo, cardiòloga i membre de la Fundació Espanyola del Cor.
L'especialista també incideix en el fet que el nostre cor és de la mida d'un puny, i contràriament al que molts puguin pensar, es localitza a l'interior del tòrax, a la part esquerra, i acaba en una mena punta. Com a curiositat, Sanz Mayordomo afirma que hi ha excepcions per les quals el cor no se situa en aquest costat, la qual cosa es coneix com a "dextrocàrdia", i realment és a la dreta. Tot i que és una cosa "molt rara", segons la cardiòloga, l'òrgan manté el seu funcionament habitual, sense problemes. Sanz Mayordomo subratlla igualment que el cor pesa, aproximadament, uns 300 grams, encara que precisa que en el cas dels homes la xifra és una mica més elevada.
A més, aquesta experta recorda que el cor és un dels primers òrgans que es formen en la vida fetal. De fet, indica que quan es fa la primera ecografia de l'embarassada se sent el batec del bebè. "El cor va creixent amb l'edat, fins a arribar a l'adulta, entorn dels 20 anys, moment en què para de créixer. El fet que es vagi desenvolupant és perquè va creixent tot i es necessita més sang per als nostres òrgans", aclareix.
Alhora, la doctora Sanz Mayordomo subratlla que els esportistes fisiològicament tenen un cor més dilatat, i poden tenir una mica més d'hipertròfia, però això no té per què ocasionar cap patologia. "El cor de l'esportista ha de treballar més i més intensament durant períodes d'hores i s'adapta a aquesta activitat, però això no és patològic". En el cas de les persones obeses, això sí, la membre de la Fundació Espanyola del Cor lamenta que pateixen hipertròfia ventricular, de manera que el cor és més gros de l'habitual i no es pot expandir correctament. En aquest cas, sí que és un signe patològic, perquè a la llarga, igual que la persona amb hipertensió, pot provocar insuficiència cardíaca.
Hi ha malalties que fan créixer el cor?
La doctora Petra Sanz Mayordomo assenyala dues ocasions en què el cor canvia de grandària, ambdues solen indicar que es pateix una malaltia:
1. Quan l'òrgan i les cavitats cardíaques es dilaten i hi ha més quantitat de sang. Aquest no acostuma a ser un bon senyal, ja que generalment significa que les cavitats s'afebleixen.
2.- Quan les parets del cor s'hipertrofien, s'engreixen. Això vol dir que la capa muscular dels ventricles és més gruixuda. Per entendre-ho millor, la cardiòloga posa d'exemple l'esportista que entrena molt amb peces i té els braços molt musculats. Aquesta persona té una hipertròfia per excés d'exercici, el seu cor ha de bombar fent més força i, per tant, s'engreixa alhora que ho fa el seu braç.
L'especialista també incideix en el fet que el nostre cor és de la mida d'un puny, i contràriament al que molts puguin pensar, es localitza a l'interior del tòrax, a la part esquerra, i acaba en una mena punta. Com a curiositat, Sanz Mayordomo afirma que hi ha excepcions per les quals el cor no se situa en aquest costat, la qual cosa es coneix com a "dextrocàrdia", i realment és a la dreta. Tot i que és una cosa "molt rara", segons la cardiòloga, l'òrgan manté el seu funcionament habitual, sense problemes. Sanz Mayordomo subratlla igualment que el cor pesa, aproximadament, uns 300 grams, encara que precisa que en el cas dels homes la xifra és una mica més elevada.
A més, aquesta experta recorda que el cor és un dels primers òrgans que es formen en la vida fetal. De fet, indica que quan es fa la primera ecografia de l'embarassada se sent el batec del bebè. "El cor va creixent amb l'edat, fins a arribar a l'adulta, entorn dels 20 anys, moment en què para de créixer. El fet que es vagi desenvolupant és perquè va creixent tot i es necessita més sang per als nostres òrgans", aclareix.
Alhora, la doctora Sanz Mayordomo subratlla que els esportistes fisiològicament tenen un cor més dilatat, i poden tenir una mica més d'hipertròfia, però això no té per què ocasionar cap patologia. "El cor de l'esportista ha de treballar més i més intensament durant períodes d'hores i s'adapta a aquesta activitat, però això no és patològic". En el cas de les persones obeses, això sí, la membre de la Fundació Espanyola del Cor lamenta que pateixen hipertròfia ventricular, de manera que el cor és més gros de l'habitual i no es pot expandir correctament. En aquest cas, sí que és un signe patològic, perquè a la llarga, igual que la persona amb hipertensió, pot provocar insuficiència cardíaca.
Hi ha malalties que fan créixer el cor?
La doctora Petra Sanz Mayordomo assenyala dues ocasions en què el cor canvia de grandària, ambdues solen indicar que es pateix una malaltia:
1. Quan l'òrgan i les cavitats cardíaques es dilaten i hi ha més quantitat de sang. Aquest no acostuma a ser un bon senyal, ja que generalment significa que les cavitats s'afebleixen.
2.- Quan les parets del cor s'hipertrofien, s'engreixen. Això vol dir que la capa muscular dels ventricles és més gruixuda. Per entendre-ho millor, la cardiòloga posa d'exemple l'esportista que entrena molt amb peces i té els braços molt musculats. Aquesta persona té una hipertròfia per excés d'exercici, el seu cor ha de bombar fent més força i, per tant, s'engreixa alhora que ho fa el seu braç.