15
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
18:03h
Els governs de Suècia i Finlàndia demanaran formalment l'adhesió a l'OTAN. Per la banda finlandesa, el president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, han donat la notícia en una roda de premsa aquest diumenge després d'una llarga reunió amb el Comitè d'Exteriors i Seguretat nacional. Niinistö i Marin han argumentat la sol·licitud d'ingrés a a l'aliança atlàntica per "maximitzar" les seves opcions de seguretat en el context de guerra entre Rússia i Ucraïna. La decisió, ara, haurà de ser ratificada pel Parlament finlandès, probablement la setmana vinent, però no s'esperen sorpreses. El previst és que aconsegueixi un ampli suport de la càmera, tret que la iniciativa compta amb el consens de la majoria dels partits.
Per la banda sueca, l'última paraula l'han tingut els socialdemòcrates, indecisos fins al final. El passat novembre el partit va ratificar en un congrés nacional el seu no a pertànyer a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i fins fa uns mesos mantenien ferma aquesta posició. Però després de setmanes de debat intern i d'una reunió extraordinària també aquest diumenge, han decidit trencar amb un tret important de la seva identitat ideològica: la neutralitat militar. Segons els mitjans locals, el govern suec podria formalitzar la decisió aquest mateix dilluns, en un debat que el Parlament té agendat sobre la qüestió. Està previst que la primera ministra, Magdalena Andersson, convoqui una nova reunió extraordinària de l'executiu per enviar la petició immediatament.
La decisió de Suècia i Finlàndia suposa un cop dur per al Kremlin, que no està gens clar com reaccionarà. Sens dubte, escala la tensió latent les darreres setmanes, però les pròximes passes són incertes. A començaments de setmana, va tallar el subministrament elèctric a Finlàndia per la possibilitat que això pugués acabar passant i ara la petició d'ingrés és una realitat i l'amenaça de represàlies miliars, potser, cada cop més forta. Davant d'aquest escenari, l'OTAN ja ha comunicat que podria desplegar tropes a les fronteres tant sueques com finlandeses per protegir la seva integritat mentre dura el període de transició.
Queda, no obstant, un últim serrell per pentinar abans de formalitzar l'ingrés dels dos països a l'aliança i és Turquia, que aquesta setmana ha anunciat que farà servir el seu poder de veto per evitar que es materialitzin els anuncis.
Per la banda sueca, l'última paraula l'han tingut els socialdemòcrates, indecisos fins al final. El passat novembre el partit va ratificar en un congrés nacional el seu no a pertànyer a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i fins fa uns mesos mantenien ferma aquesta posició. Però després de setmanes de debat intern i d'una reunió extraordinària també aquest diumenge, han decidit trencar amb un tret important de la seva identitat ideològica: la neutralitat militar. Segons els mitjans locals, el govern suec podria formalitzar la decisió aquest mateix dilluns, en un debat que el Parlament té agendat sobre la qüestió. Està previst que la primera ministra, Magdalena Andersson, convoqui una nova reunió extraordinària de l'executiu per enviar la petició immediatament.
La decisió de Suècia i Finlàndia suposa un cop dur per al Kremlin, que no està gens clar com reaccionarà. Sens dubte, escala la tensió latent les darreres setmanes, però les pròximes passes són incertes. A començaments de setmana, va tallar el subministrament elèctric a Finlàndia per la possibilitat que això pugués acabar passant i ara la petició d'ingrés és una realitat i l'amenaça de represàlies miliars, potser, cada cop més forta. Davant d'aquest escenari, l'OTAN ja ha comunicat que podria desplegar tropes a les fronteres tant sueques com finlandeses per protegir la seva integritat mentre dura el període de transició.
Queda, no obstant, un últim serrell per pentinar abans de formalitzar l'ingrés dels dos països a l'aliança i és Turquia, que aquesta setmana ha anunciat que farà servir el seu poder de veto per evitar que es materialitzin els anuncis.