14
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
19:10h
Aquest dissabte es compleixen 25 anys des que el 14 de maig de 1997 es va obrir finalment al públic el centre comercial del Parc Central a Tarragona. Era un dia molt esperat tant pels seus impulsors com per les autoritats polítiques i bona part de la ciutadania, que no veuria fins anys més tard el desenvolupament de les Gavarres -on ja hi havia l'hipermercat Pryca prèviament- i l'aterratge del Corte Inglés, els tres principals macropols comercials del terme municipal.
El quart de segle, però, no es pot celebrar amb tota la tranquil·litat que els actuals gestors d'aquesta gran superfície desitjarien. De fet, prefereixen no parlar-ne, tal com va succeir en una compareixença el passat dijous. L'any 1994, és a dir, tres anys abans de l'obertura, ja es va obrir una causa judicial contra una presumpta operació especulativa amb els terrenys que ocupa actualment el Parc Central.
La justícia va estar investigant fins a l'any 2012 la plusvàlua de 4,8 milions d'euros de la compra d'aquest espai en aquells moments als afores del centre de la ciutat. Aquesta zona, a més, acollia una basílica cristiana de l'època romana amb més de 200 difunts. Un entramat d'empreses amb seu en paradisos fiscals s'hauria beneficiat presumptament d'aquesta transacció econòmica i de la requalificació dels terrenys aprovada a través del nou Pla General, de l'any 1995. En total, 26 jutges diferents han assumit en tots aquests anys una causa que des de 2014 està pendent de dictar-se judici. Fins i tot dos dels nou investigats han mort en aquest interval de temps.
María José Osuna, actual fiscal en cap de l'Audiència de Tarragona, va ser qui va encarregar-se de la investigació des d'un bon principi. El 2016 va emetre l'escrit de conclusions, però ara mateix és la secció quarta de l'Audiència la responsable que això tiri endavant i, en aquest sentit, s'han negat a fer declaracions a NacióDigital sobre l'estat d'aquest cas.
La causa acumula 33.000 pàgines de documentació i entre els investigats hi ha l'exregidor d'Urbanisme de Tarragona Àngel Fernàndez (CiU), els directius de l'empresa TIPEL, de la família Prenafeta, advocats i responsables d'Erosmer València (grup Eroski).
El que ha alentit el procediment ha estat, segons ha assenyalat Osuna, el fet que s'hagin hagut de fer tasques d'investigació en un plànol internacional, especialment complicades si es parla de paradisos fiscals. També, la manca de recursos i personal per afrontar una macrocausa com aquesta des de l'Audiència de Tarragona. Una de les possibles conseqüències quan es dicti el judici serà la dificultat que els testimonis i les proves es mantinguin de la mateixa manera que quan es van recollir en el moment de la investigació, fa més d'una dècada.
Tot i tractar-se d'un presumpte cas de corrupció urbanística, la dilació temporal ha fet rebaixar les penes demanades, ara mateix fixades en quatre mesos d'arrest i vuit anys d'inhabilitació per a la major part d'investigats. Això sí, les indemnitzacions són importants: d'entre 1,8 i 2,4 milions d'euros per presumpta prevaricació, tràfic d'influències i negociacions prohibides.
A més a més del presumpte cas investigat, Tarragona ha viscut amb incertesa l'excepció viscuda al Parc Central respecte a les restes romanes. La dimensió de la troballa durant les prospeccions efectuades l'any 1994 dificultava la construcció del centre comercial, però la Generalitat va acabar permetent el trasllat de les runes, que actualment es poden visitar parcialment a través de grups escolars des de l'aparcament del soterrani.
Canvi de supermercat i l'acollida dels cinemes
Els 25 anys de Parc Central han estat plens d'alts i baixos. L'obertura inicial va suposar un desplaçament del centre de la ciutat, que fins a finals dels anys 90 no havia tingut en compte la zona més propera al riu Francolí com a futur espai de desenvolupament urbanístic. L'associació entre Parc Central i Eroski, el supermercat de la planta soterrani, durant més de 20 anys va provocar que el llenguatge popular confongués els dos conceptes, fins i tot avui dia. Però l'Eroski va tancar el 2018 i el va rellevar Bonpreu.
A banda del supermercat, el Parc Central també ha basat històricament la seva afluència de visitants en el cinema. Va ser l'any 2009 quan Lauren va tancar portes després que els gestors del centre comercial decidissin fer de pagament l'aparcament. Aquest moment va coincidir amb l'obertura del Corte Inglés a relativa poca distància, una competència que el Parc Central, llavors sense cinemes, va afrontar amb locals tancats i una crisi econòmica galopant. Van haver de passar cinc anys perquè l'exhibidora Yelmo tornés el cinema al centre de la ciutat, aportant una alternativa a Ocine Les Gavarres, que des de l'any 1998 havia representat el cop definitiu als vells Oscars i Cinema Catalunya.
El darrer cop d'efecte, abans de la pandèmia, va ser l'arribada del Primark -fins a la data- més gran de tot Catalunya. Va ser el juny de 2017 quan milers de persones van omplir diàriament els accessos al centre comercial per poder comprar roba d'aquesta marca lowcost. Des d'aquest moment, salvant la pandèmia, que ha provocat alguns tancaments, el Parc Central es troba cada any que passa en el seu millor moment, amb un volum de vendes que l'abril de 2021 va superar el de 2019. Per aquest motiu esperen recuperar els 7 milions i mig de visitants anuals, que per ara poden acollir en els 35.000 metres quadrats de què disposen, especialment gràcies a l'ampliació de l'any 2014, que va facilitar l'arribada dels cinemes.
El quart de segle, però, no es pot celebrar amb tota la tranquil·litat que els actuals gestors d'aquesta gran superfície desitjarien. De fet, prefereixen no parlar-ne, tal com va succeir en una compareixença el passat dijous. L'any 1994, és a dir, tres anys abans de l'obertura, ja es va obrir una causa judicial contra una presumpta operació especulativa amb els terrenys que ocupa actualment el Parc Central.
La justícia va estar investigant fins a l'any 2012 la plusvàlua de 4,8 milions d'euros de la compra d'aquest espai en aquells moments als afores del centre de la ciutat. Aquesta zona, a més, acollia una basílica cristiana de l'època romana amb més de 200 difunts. Un entramat d'empreses amb seu en paradisos fiscals s'hauria beneficiat presumptament d'aquesta transacció econòmica i de la requalificació dels terrenys aprovada a través del nou Pla General, de l'any 1995. En total, 26 jutges diferents han assumit en tots aquests anys una causa que des de 2014 està pendent de dictar-se judici. Fins i tot dos dels nou investigats han mort en aquest interval de temps.
María José Osuna, actual fiscal en cap de l'Audiència de Tarragona, va ser qui va encarregar-se de la investigació des d'un bon principi. El 2016 va emetre l'escrit de conclusions, però ara mateix és la secció quarta de l'Audiència la responsable que això tiri endavant i, en aquest sentit, s'han negat a fer declaracions a NacióDigital sobre l'estat d'aquest cas.
La causa acumula 33.000 pàgines de documentació i entre els investigats hi ha l'exregidor d'Urbanisme de Tarragona Àngel Fernàndez (CiU), els directius de l'empresa TIPEL, de la família Prenafeta, advocats i responsables d'Erosmer València (grup Eroski).
El que ha alentit el procediment ha estat, segons ha assenyalat Osuna, el fet que s'hagin hagut de fer tasques d'investigació en un plànol internacional, especialment complicades si es parla de paradisos fiscals. També, la manca de recursos i personal per afrontar una macrocausa com aquesta des de l'Audiència de Tarragona. Una de les possibles conseqüències quan es dicti el judici serà la dificultat que els testimonis i les proves es mantinguin de la mateixa manera que quan es van recollir en el moment de la investigació, fa més d'una dècada.
El Parc Central de Tarragona Foto: Parc Central
Tot i tractar-se d'un presumpte cas de corrupció urbanística, la dilació temporal ha fet rebaixar les penes demanades, ara mateix fixades en quatre mesos d'arrest i vuit anys d'inhabilitació per a la major part d'investigats. Això sí, les indemnitzacions són importants: d'entre 1,8 i 2,4 milions d'euros per presumpta prevaricació, tràfic d'influències i negociacions prohibides.
A més a més del presumpte cas investigat, Tarragona ha viscut amb incertesa l'excepció viscuda al Parc Central respecte a les restes romanes. La dimensió de la troballa durant les prospeccions efectuades l'any 1994 dificultava la construcció del centre comercial, però la Generalitat va acabar permetent el trasllat de les runes, que actualment es poden visitar parcialment a través de grups escolars des de l'aparcament del soterrani.
Canvi de supermercat i l'acollida dels cinemes
Els 25 anys de Parc Central han estat plens d'alts i baixos. L'obertura inicial va suposar un desplaçament del centre de la ciutat, que fins a finals dels anys 90 no havia tingut en compte la zona més propera al riu Francolí com a futur espai de desenvolupament urbanístic. L'associació entre Parc Central i Eroski, el supermercat de la planta soterrani, durant més de 20 anys va provocar que el llenguatge popular confongués els dos conceptes, fins i tot avui dia. Però l'Eroski va tancar el 2018 i el va rellevar Bonpreu.
A banda del supermercat, el Parc Central també ha basat històricament la seva afluència de visitants en el cinema. Va ser l'any 2009 quan Lauren va tancar portes després que els gestors del centre comercial decidissin fer de pagament l'aparcament. Aquest moment va coincidir amb l'obertura del Corte Inglés a relativa poca distància, una competència que el Parc Central, llavors sense cinemes, va afrontar amb locals tancats i una crisi econòmica galopant. Van haver de passar cinc anys perquè l'exhibidora Yelmo tornés el cinema al centre de la ciutat, aportant una alternativa a Ocine Les Gavarres, que des de l'any 1998 havia representat el cop definitiu als vells Oscars i Cinema Catalunya.
El darrer cop d'efecte, abans de la pandèmia, va ser l'arribada del Primark -fins a la data- més gran de tot Catalunya. Va ser el juny de 2017 quan milers de persones van omplir diàriament els accessos al centre comercial per poder comprar roba d'aquesta marca lowcost. Des d'aquest moment, salvant la pandèmia, que ha provocat alguns tancaments, el Parc Central es troba cada any que passa en el seu millor moment, amb un volum de vendes que l'abril de 2021 va superar el de 2019. Per aquest motiu esperen recuperar els 7 milions i mig de visitants anuals, que per ara poden acollir en els 35.000 metres quadrats de què disposen, especialment gràcies a l'ampliació de l'any 2014, que va facilitar l'arribada dels cinemes.
L'entrada del Parc Central, amb un restaurant a l'exterior. Foto: Josep M. Llauradó