Twitter

Elon Musk atura el procés de compra de Twitter

El magnat medita fer marxa enrere en l'operació per un informe corporatiu que estima que un 5% dels seus usuaris són falsos, però el veritable motiu pot anar molt més enllà

per Maria Rabella, Barcelona, Catalunya | 13 de maig de 2022 a les 12:48 |
En l'ascens al liderat de Twitter, Elon Musk ha de fer front a obstacles econòmics, legals i corporatius | EP
A començaments de maig, Twitter va remetre un informe a la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units (SEC) on xifrava el percentatge de comptes de la plataforma que són spam o falsos: menys d'un 5% del total. Aquesta dada, del primer trimestre del 2022, podria ser el motiu pel qual l'home més ric del món, Elon Musk, fes marxa enrere en la seva decisió de compra de la xarxa social per 42.156 milions d'euros Aquest matí, el magnat ha fet un tuit a la plataforma on ha anunciat que, de moment, el procés d'adquisició és "en pausa" a l'espera que pugui confirmar la xifra exacta de comptes amb aquestes característiques. I és que, un dels seus objectius principals és, precisament, fer fora de Twitter totes les comptes falses, aquelles que no li poden generar cap mena d'ingressos. De la seva publicació a xarxes, se'n pot extreure que si la dada resulta ser superior al 5%, farà una passa enrere.

Una decisió que, sens dubte, generaria moltes preguntes. Una d'elles, ja és en l'aire: per què fer aquest tuit ara si fa dues setmanes que es coneix l'informe? El veritable motiu per no comprar Twitter pot anar molt més enllà del que explica Musk en menys de 280 caràcters.


Problemes ecònomics


L'informe que Twitter ha enviat a la SEC no és cap pràctica esporàdica. Forma part d'una feina rutinària que està obligat a fer periòdicament. En aquest sentit, l'entitat governamental estatunidenca ja ha hagut de corregir a la companyia en diverses ocasions en considerar que les dades dels últims tres anys eren errònies. L'excusa perfecta per Elon Musk, que ara desconfia de les xifres i sospita que podrien ser molt més elevades. 


No obstant això, una altra vegada sorgeix el mateix dubte. Quan va licitar la compra de Twitter, el passat 14 d'abril, va dir que una de les seves intencions era fer fora de la plataforma els perfils falsos. Per tant, ja s'imaginava que hi havia una quantitat considerable de comptes amb aquestes característiques. Així doncs: per què ara, quan se li posa una xifra, canvia de parer i posa el fre?

El tuit del magnat ja ha tingut repercussions a la borsa dels Estats Units, on les accions de Twitter han caigut al voltant d'un 20% a primera hora del dia. Abans que es conegués la notícia, les accions de la xarxa social també baixaven, alhora que ho feien les de Tesla -companyia de la qual és director general-. La marca de vehicles elèctrics ha experimentat un descens del 30% de les seves accions el darrer mes, el que limita la capacitat del magnat d'invertir la seva fortuna en la compra de Twitter. Per això, ja ha teixit dues aliances: el príncep saudí Al Waleed Bin Talal, el fons sobirà de Qatar i un milionari pro Donald Trump, Larry Ellison. 


Problemes legals


Als obstacles financers als quals haurà de fer front Elon Musk si vol persistir en la compra de Twitter, s'hi sumen, també des de fa una mica més de dues setmanes, problemes legals. El 23 d'abril d'enguany, la Unió Europea va aprovar la Digital Services Act, una legislació històrica que les organitzacions de drets humans qualifiquen de "punt d'inflexió" a Internet. Amb ella, Europa el que fa és establir unes regles del joc bàsiques per tots aquells agents que operen al ciberespai europeu. 

L'objectiu principal és "crear un espai segur on els drets fonamentals dels usuaris estiguin protegits". Per això, una de les qüestions que es vol combatre és, precisament, un dels afers que més defensa Elon Musk: que tothom pugui dir la seva, sense límit a la llibertat d'expressió. Per Europa, hi ha un límit: la desinformació.

La Digital Services Act crearà un mecanisme d’emergència per combatre la intoxicació, sobretot en contextos de crisi. La Unió posa d'exemple el que ha passat amb la pandèmia de la Covid o la guerra d'Ucraïna, però aquests escenaris podrien ser ben bé extrapolables al que es va viure al Congrés dels Estats Units el sis de gener del 2021. Una data que passarà a la història per ser el moment en què l’expresident Donald Trump va fer creure a una part de l'opinió pública, en bona part a través de Twitter, que les eleccions que s’havien celebrat el dia anterior no havien estat democràtiques i que, per tant, el govern escollit era il·legítim, el que va provocar que una marea de gent assaltes el cor de la democràcia al país. Un fet que, de retruc, també va ocasionar que Trump quedés fora de les principals xarxes socials del món, Meta i Twitter. Un veto que, ara, Musk vol aixecar.

La nova legislació europea obligarà les companyies a sotmetre’s a auditories anuals per explicar com pal·lien els riscos que presenten les seves plataformes i també s'hauran de cenyir a les consideracions europees sobre quins continguts són adequats i quins no. És el fi de l'autoregulació que havia regnat fins ara a Internet. 

La Digital Services Act entrarà en vigor a finals de 2023, gener de 2024 com a màxim. Després d’aquesta data, la Unió Europea donarà quatre mesos de marge a les empreses per adaptar-se o començaran les sancions, que podrien ser de fins al 6% dels beneficis globals de les entitats. En cas que la incompleixin reiteradament, les xarxes socials en qüestió quedaran prohibides en territori europeu.

Problemes corporatius


L'oferta d'Elon Musk no només ha aixecat polseguera fora de Twitter, també a dins. Aquesta setmana ha transcendit que el director executiu, Parag Agrawal, ha fet fora a dos alts càrrecs, ha aturat les contractacions de nou personal i ha demanat reduir les despeses a l'espera que es resolgui la situació de la companyia. Twitter, a més, porta ja temps amb certes dificultats per sumar nous usuaris i augmentar els ingressos. Nous escenaris als quals l'home més ric del món haurà de fer front si decideix continuar endavant.

I ara, què?


Elon Musk, que és conegut per prendre decisions impulsives en el món dels negocis, ara podria haver pres una de meditada: agafar els bots com a excusa per no comprar Twitter. Una decisió que li pot sortir molt cara, ja que si, finalment, fes ferma la intenció que ha deixat entreveure avui, hauria de pagar gairebé 1.000 milions d'euros. És una de les clàusules del contracte que va signar, tot i que no queda clar com quedaria si es demostra que les dades que ha proporcionat la companyia es demostren ser, una vegada més, incorrectes.

En cas que volgués continuar endavant amb la seva oferta, els accionistes la votaran i passarà pel filtre de les entitats reguladores del país, amb un escrutini que es preveu intens. Amb tot, s'estima que l'operació trigaria entre tres i sis mesos en tancar-se.

Però, com amb tot, la piràmide d'Elon Musk podria quedar-se, simplement, en un castell de sorra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació