12
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:57h
És imminent el nomenament de dos nous bisbes catalans: el titular de Girona i un nou auxiliar a Barcelona. Dues seus que han quedat vacants per mort dels titulars: Francesc Pardo a Girona, Antoni Vadell a Barcelona, on la seva desaparició va colpir especialment el cardenal-arquebisbe Juan José Omella, que, recordem-ho, presideix alhora la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i és membre de la Congregació dels Bisbes, el dicasteri vaticà que prepara el nomenament de tots els prelats del món.
Omella ha manifestat en diverses ocasions que a Barcelona té molta feina i que, a més, al compaginar el govern de l'arxidiòcesi amb la presidència de l'episcopat espanyol, necessita un nou auxiliar, a més dels dos que ja té, Sergi Gordo i Javier Vilanova. Tot i que Omella ja es troba en temps de descompte -té 76 anys i en fa un que va presentar la carta de renúncia-, tot indica que mantindrà la seva posició fins al 2024, que és quan conclou el seu mandat al capdavant de la CEE, i que la seva influència continuarà. Seria una sorpresa que Roma no designés un tercer auxiliar a Barcelona.
Una peça cobdiciada és la seu de Girona. Pardo va morir poc després d'una visita dels bisbes catalans a Roma i expliquen fonts eclesiàstiques que el Papa va expressar la seva preocupació pel cansament que va observar en el bisbe gironí. Han circulat diversos noms per substituir-lo. En els sectors més catalanistes i oberts s'han esperonat els noms de Josep Maria Turull i Enric Termes. Turull, actual rector de la parròquia de la Sagrada Família, ha estat rector del Seminari Conciliar. És cosí del dirigent de Junts Jordi Turull. Termes, per la seva banda, és vicari episcopal de Barcelona i una persona de la confiança d'Omella.
Tant Turull com Termes tenen vara alta a l'arquebisbat. Però també topen amb oposició, bàsicament dels sectors més conservadors de la diòcesi. En aquests àmbits, el candidat amb més suports és Fidel Catalán, actual vicari general del bisbat de Terrassa. De perfil conservador però amb una bona xarxa de relacions i un tarannà amable, podria tenir el suport de l'actual bisbe terrassenc, Salvador Cristau. I, de lluny, de l'anterior prelat i avui arquebisbe de Sevilla, Josep Àngel Sáiz.
A Girona, molts voldrien un bisbe sorgit del territori. Però fonts diocesanes apunten que això és difícil ja que del clergat gironí ja va sorgir Joan Planellas, actual arquebisbe de Tarragona i exponent dels nuclis més catalanistes i progressistes de l'Església catalana.
També s'especula amb què si Catalán és destinat a Girona, Termes o Turull podrien anar d'auxiliars a Barcelona, en un moviment compensatori molt habitual a l'Església. Una altra opció acaronada per Roma seria designar per a Girona un religiós, el que seria una sorpresa. Un caputxí? El que se sap del cert fins ara és que el procés de consultes està molt avançat.
Després s'engegaran nous processos de designació. El bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, compleix els 75 anys de jubilació aquest any. Però el plat fort serà la successió d'Omella, un canvi que pot anar de la mà de la successió a Madrid, on el cardenal Carlos Osoro és a punt de fer 77 anys. Dos prelats en línia amb un Papa, Francesc, que pot enfilar el tram final del seu pontificat.
Omella ha manifestat en diverses ocasions que a Barcelona té molta feina i que, a més, al compaginar el govern de l'arxidiòcesi amb la presidència de l'episcopat espanyol, necessita un nou auxiliar, a més dels dos que ja té, Sergi Gordo i Javier Vilanova. Tot i que Omella ja es troba en temps de descompte -té 76 anys i en fa un que va presentar la carta de renúncia-, tot indica que mantindrà la seva posició fins al 2024, que és quan conclou el seu mandat al capdavant de la CEE, i que la seva influència continuarà. Seria una sorpresa que Roma no designés un tercer auxiliar a Barcelona.
Una peça cobdiciada és la seu de Girona. Pardo va morir poc després d'una visita dels bisbes catalans a Roma i expliquen fonts eclesiàstiques que el Papa va expressar la seva preocupació pel cansament que va observar en el bisbe gironí. Han circulat diversos noms per substituir-lo. En els sectors més catalanistes i oberts s'han esperonat els noms de Josep Maria Turull i Enric Termes. Turull, actual rector de la parròquia de la Sagrada Família, ha estat rector del Seminari Conciliar. És cosí del dirigent de Junts Jordi Turull. Termes, per la seva banda, és vicari episcopal de Barcelona i una persona de la confiança d'Omella.
Tant Turull com Termes tenen vara alta a l'arquebisbat. Però també topen amb oposició, bàsicament dels sectors més conservadors de la diòcesi. En aquests àmbits, el candidat amb més suports és Fidel Catalán, actual vicari general del bisbat de Terrassa. De perfil conservador però amb una bona xarxa de relacions i un tarannà amable, podria tenir el suport de l'actual bisbe terrassenc, Salvador Cristau. I, de lluny, de l'anterior prelat i avui arquebisbe de Sevilla, Josep Àngel Sáiz.
A Girona, molts voldrien un bisbe sorgit del territori. Però fonts diocesanes apunten que això és difícil ja que del clergat gironí ja va sorgir Joan Planellas, actual arquebisbe de Tarragona i exponent dels nuclis més catalanistes i progressistes de l'Església catalana.
També s'especula amb què si Catalán és destinat a Girona, Termes o Turull podrien anar d'auxiliars a Barcelona, en un moviment compensatori molt habitual a l'Església. Una altra opció acaronada per Roma seria designar per a Girona un religiós, el que seria una sorpresa. Un caputxí? El que se sap del cert fins ara és que el procés de consultes està molt avançat.
Després s'engegaran nous processos de designació. El bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, compleix els 75 anys de jubilació aquest any. Però el plat fort serà la successió d'Omella, un canvi que pot anar de la mà de la successió a Madrid, on el cardenal Carlos Osoro és a punt de fer 77 anys. Dos prelats en línia amb un Papa, Francesc, que pot enfilar el tram final del seu pontificat.