13
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:19h
L'expansió d'internet ha portat a la ciutadania a plantejar-se noves qüestions i nous reptes que difícilment es podien considerar quan va néixer aquesta eina. Malgrat que els països occidentals haurien de vetllar per garantir els drets democràtics al món físic, cada cop la ciutadania passa més temps de la vida a internet, on aquests no estan tan garantits. Si es pensa en aquesta xarxa com un país homologable, se li criticaria la representació poc fidel dels interessos dels seus habitants i per la poca transparència en la presa de decisions.
Aquestes idees, entre d'altres, són les que plantegen des del col·lectiu Domèstic Data Streamers, que presenta l'exposició "El País d'Internet" a l'espai del Canòdrom - Ateneu de Innovació Digital i Democràtica, a Barcelona. La mostra es va inaugurar a principis d'abril, es pot visitar fins al 29 de juliol i pretén explicar les dinàmiques i els components que conformen internet amb una metàfora constant que el compara amb el funcionament d'un país.
L'exposició comença "acceptant" una sèrie de termes i condicions en forma de cartell al sòl i que endinsa el visitar dins les seves fronteres. Martina Nadal, responsable de la divisió d'impacte social de Domèstic, explica que un dels principals reptes de l'exposició és explicar les dinàmiques de poder dins d'internet. Així es presenta en forma d'hemicicle el govern d'aquest país, que està concentrat en set empreses de les quals Apple (22% dels escons), Microsoft (21%) i Amazon (19%) serien les que més poder aglutinen. Aquestes empreses es troben entre les deu més poderoses del món i el seu propòsit va més enllà de concentrar diners. Compten amb la col·lecció de dades d'usuari més gran del món i s'enriqueixen a partir d'aquesta matèria primera.
La segona pota d'aquest país ve representada per uns comptadors de llum que s'identifiquen amb les infraestructures d'internet. Des de Domèstic pretenen que es deixi de pensar en Internet com a núvol, sinó com un ens que gasta molts recursos. Aquest ens és una gran infraestructura feta de milers de milions de metres de cable submarí, milions de centres de processament de dades i milers de satèl·lits en òrbita. Domèstic, en fer un paral·lelisme amb altres estats, conclou que seria el tercer del món que més energia consumeix, per darrere de Xina i els Estats Units. De nou, aquesta infraestructura es troba en mans de les empreses que controlen internet, deixant fora als governs estatals i a la ciutadania de tota presa de decisions.
Els recursos d'aquest país seria el tercer eix de l'exposició. El principal valor en aquest context no és altre que la informació que es deixa amb cada acció que es realitza a la xarxa. Però la realitat, com diuen des de Domèstic, es que, sense els usuaris, les principals plataformes d'internet serien estructures buides de contingut. Segons els seus càlculs, si aquestes plataformes repartissin els seus beneficis entre tots els usuaris, cadascun rebria un xec de 2.000 euros al final de la seva vida.
Per últim, aquest país no està exempt de cultura. Segons Natalia Santolaria, directora creativa del projecte, aquesta cultura es basa en nous formats de comunicació i sempre sota l'imperatiu d'immediatesa i de "llibertat absoluta". Aquesta llibertat comporta efectes positius però també negatius, com poden ser les violències digitals, l'assetjament o la desinformació. L'exposició representa aquest eix amb un diari, el Data Times, que combinaria notícies d'usos positius de la xarxa amb informacions que evidencien els perills que existeixen dintre d'internet.
L'exposició, seguint la seva idea de fer a la ciutadania partícip d'aquestes xarxes, planteja una sèrie de qüestions als visitants per tal de millorar aquests quatre eixos en els quals es basa aquest "país". Mitjançant un codi QR, es pot respondre a una sèrie de preguntes sobre el govern, les infraestructures, els recursos i la cultura d'internet. Les respostes queden impreses en uns panells per tal de fer a la ciutadania partícip d'aquest debat que plantegen des de Domèstic Data Streamers.
Aquestes idees, entre d'altres, són les que plantegen des del col·lectiu Domèstic Data Streamers, que presenta l'exposició "El País d'Internet" a l'espai del Canòdrom - Ateneu de Innovació Digital i Democràtica, a Barcelona. La mostra es va inaugurar a principis d'abril, es pot visitar fins al 29 de juliol i pretén explicar les dinàmiques i els components que conformen internet amb una metàfora constant que el compara amb el funcionament d'un país.
L'exposició comença "acceptant" una sèrie de termes i condicions en forma de cartell al sòl i que endinsa el visitar dins les seves fronteres. Martina Nadal, responsable de la divisió d'impacte social de Domèstic, explica que un dels principals reptes de l'exposició és explicar les dinàmiques de poder dins d'internet. Així es presenta en forma d'hemicicle el govern d'aquest país, que està concentrat en set empreses de les quals Apple (22% dels escons), Microsoft (21%) i Amazon (19%) serien les que més poder aglutinen. Aquestes empreses es troben entre les deu més poderoses del món i el seu propòsit va més enllà de concentrar diners. Compten amb la col·lecció de dades d'usuari més gran del món i s'enriqueixen a partir d'aquesta matèria primera.
La segona pota d'aquest país ve representada per uns comptadors de llum que s'identifiquen amb les infraestructures d'internet. Des de Domèstic pretenen que es deixi de pensar en Internet com a núvol, sinó com un ens que gasta molts recursos. Aquest ens és una gran infraestructura feta de milers de milions de metres de cable submarí, milions de centres de processament de dades i milers de satèl·lits en òrbita. Domèstic, en fer un paral·lelisme amb altres estats, conclou que seria el tercer del món que més energia consumeix, per darrere de Xina i els Estats Units. De nou, aquesta infraestructura es troba en mans de les empreses que controlen internet, deixant fora als governs estatals i a la ciutadania de tota presa de decisions.
Els recursos d'aquest país seria el tercer eix de l'exposició. El principal valor en aquest context no és altre que la informació que es deixa amb cada acció que es realitza a la xarxa. Però la realitat, com diuen des de Domèstic, es que, sense els usuaris, les principals plataformes d'internet serien estructures buides de contingut. Segons els seus càlculs, si aquestes plataformes repartissin els seus beneficis entre tots els usuaris, cadascun rebria un xec de 2.000 euros al final de la seva vida.
Per últim, aquest país no està exempt de cultura. Segons Natalia Santolaria, directora creativa del projecte, aquesta cultura es basa en nous formats de comunicació i sempre sota l'imperatiu d'immediatesa i de "llibertat absoluta". Aquesta llibertat comporta efectes positius però també negatius, com poden ser les violències digitals, l'assetjament o la desinformació. L'exposició representa aquest eix amb un diari, el Data Times, que combinaria notícies d'usos positius de la xarxa amb informacions que evidencien els perills que existeixen dintre d'internet.
L'exposició, seguint la seva idea de fer a la ciutadania partícip d'aquestes xarxes, planteja una sèrie de qüestions als visitants per tal de millorar aquests quatre eixos en els quals es basa aquest "país". Mitjançant un codi QR, es pot respondre a una sèrie de preguntes sobre el govern, les infraestructures, els recursos i la cultura d'internet. Les respostes queden impreses en uns panells per tal de fer a la ciutadania partícip d'aquest debat que plantegen des de Domèstic Data Streamers.