12
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
16:01h
L’illa de Creta mostra un paisatge genuïnament mediterrani. El mar i els frondosos camps d’oliveres, ara al maig florides ufanosament, configuren una postal que va passant per les finestres de l’autobús que transporta la trentena d’empresaris i oleïcultors catalans que aquesta setmana visiten la zona en el marc del projecte europeu “POCTEFA Transgrowth”, un viatge que organitza el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
La ruta ha estat pensada per acostar-los a noves visions sobre la producció de l’oli i noves maneres de comercialitzar-lo, un objectiu que s’ha assolit en la majoria de visites realitzades. Els oleïcultors han rebut nous inputs sobre les maneres de fer i vendre l’oli a l’illa, un indret que no presenta equipaments especialment avantguardistes ni elegants, al contrari. El punt de decadència que traspua tota Creta es veu també en els diversos espais dedicats al tractament i anàlisi de l’oli. Els grecs cuiden el seu producte i el defensen i comercialitzen com a aliment estrella, però les seves instal·lacions estan força allunyades de les catalanes pel que fa a tecnologia, maquinària i també decoració.
La sensació és com si s’hagués fet una involució en el temps en una zona on, diuen, tampoc no s’utilitzen tractors per a la recol·lecció de la Koroneiki, la varietat d’oliva predominant en aquests rodals. Els escarpats camps ho fan inviable. L’oliva cau a cops de vara, a l’estil tradicional. Aquesta praxi antiga i que arriba a ser fins i tot poètica en els paratges de les epopeies, els oracles i les cròniques llegendàries, és el pas previ a un tractament de l’oliva que, en alguns punts, sí que innova les maneres que es fan a Catalunya pel que fa a la recollida i també al procés de tractament del fruit i dels arbres.
Les oliveres s’abonen, a Creta, amb fertilitzants naturals que provenen de la mateixa oliva un cop finalitzat el procés de premsat. La pinyolada és l’adob que alimenta l’arbre, una pràctica natural que no s’estila massivament entre els productors catalans tot i que alguns asseguren que ja ho comencen a fer com a mesura “ecològica”.
La innovació grega també es veu en el mètode de recollida, que es fa majoritàriament amb caixes petites en lloc de les grans arques que s’estilen a Catalunya i que poden perjudicar la qualitat de l’oliva. A l’empresa “Terra Creta”, ubicada al nord de l’illa, usen aquest mètode de recol·lecció i, posteriorment, reparteixen les olives a la maquinària en funció de la seva varietat.
En aquest procés, la companyia s’assegura el grau de categoria de l’oli amb una màquina de calor que permet graduar la temperatura de la pasta d’oliva i evitar, d’aquesta manera, la pèrdua de qualitat del producte final, fet que succeeix si s’escalfa massa: “Aquesta màquina no hi és a casa nostra. El control de l’escalfor de la pasta és interessant per no perdre la qualitat de l’oli”, asseguren els productors catalans, que valoren la relació que els pagesos tenen amb els tècnics i també l’arrelament que l’or líquid té a la societat. “L’oli és gairebé un monocultiu i l’han convertit en el principal producte de la terra”, opina Joan Gòdia, director general d’Empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia.
Pensar en el consumidor per millorar la comercialització
Cada grec consumeix 28 litres d’oli cada any, una dada que és molt superior a la registrada a Catalunya, que és de set litres per ciutadà, i que posa en evidència el lligam de la gent amb el seu principal producte. En aquest context, el govern de l’illa ha desenvolupat des del 2019 un programa europeu anomenat “Design Thinking” que pretén aprofundir en les estratègies de venda a través d’estudis de les voluntats del consumidor. Ras i curt; pensar en la persona que comprarà per afinar els processos de comercialització.
El tractament amb l’oli evoluciona a Grècia també amb la seva transformació. Els envasos i ampolles comparteixen les estanteries dels establiments amb articles derivats com el sabó i cremes cosmètiques. L’oliva és la base d’aquestes manufactures, molt populars a Creta.
La ruta ha estat pensada per acostar-los a noves visions sobre la producció de l’oli i noves maneres de comercialitzar-lo, un objectiu que s’ha assolit en la majoria de visites realitzades. Els oleïcultors han rebut nous inputs sobre les maneres de fer i vendre l’oli a l’illa, un indret que no presenta equipaments especialment avantguardistes ni elegants, al contrari. El punt de decadència que traspua tota Creta es veu també en els diversos espais dedicats al tractament i anàlisi de l’oli. Els grecs cuiden el seu producte i el defensen i comercialitzen com a aliment estrella, però les seves instal·lacions estan força allunyades de les catalanes pel que fa a tecnologia, maquinària i també decoració.
La sensació és com si s’hagués fet una involució en el temps en una zona on, diuen, tampoc no s’utilitzen tractors per a la recol·lecció de la Koroneiki, la varietat d’oliva predominant en aquests rodals. Els escarpats camps ho fan inviable. L’oliva cau a cops de vara, a l’estil tradicional. Aquesta praxi antiga i que arriba a ser fins i tot poètica en els paratges de les epopeies, els oracles i les cròniques llegendàries, és el pas previ a un tractament de l’oliva que, en alguns punts, sí que innova les maneres que es fan a Catalunya pel que fa a la recollida i també al procés de tractament del fruit i dels arbres.
Visita a Terra Creta, una empresa de la costa de l’illa Foto: Àlvar Llobet
Les oliveres s’abonen, a Creta, amb fertilitzants naturals que provenen de la mateixa oliva un cop finalitzat el procés de premsat. La pinyolada és l’adob que alimenta l’arbre, una pràctica natural que no s’estila massivament entre els productors catalans tot i que alguns asseguren que ja ho comencen a fer com a mesura “ecològica”.
La innovació grega també es veu en el mètode de recollida, que es fa majoritàriament amb caixes petites en lloc de les grans arques que s’estilen a Catalunya i que poden perjudicar la qualitat de l’oliva. A l’empresa “Terra Creta”, ubicada al nord de l’illa, usen aquest mètode de recol·lecció i, posteriorment, reparteixen les olives a la maquinària en funció de la seva varietat.
En aquest procés, la companyia s’assegura el grau de categoria de l’oli amb una màquina de calor que permet graduar la temperatura de la pasta d’oliva i evitar, d’aquesta manera, la pèrdua de qualitat del producte final, fet que succeeix si s’escalfa massa: “Aquesta màquina no hi és a casa nostra. El control de l’escalfor de la pasta és interessant per no perdre la qualitat de l’oli”, asseguren els productors catalans, que valoren la relació que els pagesos tenen amb els tècnics i també l’arrelament que l’or líquid té a la societat. “L’oli és gairebé un monocultiu i l’han convertit en el principal producte de la terra”, opina Joan Gòdia, director general d’Empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia.
Pensar en el consumidor per millorar la comercialització
Cada grec consumeix 28 litres d’oli cada any, una dada que és molt superior a la registrada a Catalunya, que és de set litres per ciutadà, i que posa en evidència el lligam de la gent amb el seu principal producte. En aquest context, el govern de l’illa ha desenvolupat des del 2019 un programa europeu anomenat “Design Thinking” que pretén aprofundir en les estratègies de venda a través d’estudis de les voluntats del consumidor. Ras i curt; pensar en la persona que comprarà per afinar els processos de comercialització.
El tractament amb l’oli evoluciona a Grècia també amb la seva transformació. Els envasos i ampolles comparteixen les estanteries dels establiments amb articles derivats com el sabó i cremes cosmètiques. L’oliva és la base d’aquestes manufactures, molt populars a Creta.
Una cata d’oli a Creta Foto: Àlvar Llobet