1 de 10
Europa

L'autodeterminació acapara la majoria de converses sobre Europa a les xarxes socials de Catalunya

Les dades demoscòpiques evidencien un sotrac en la confiança amb la UE entre els independentistes i la gent d'esquerres després de l'1-O

Banderes estelada i europea, en una manifestació de la Diada. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 11 de maig de 2022 a les 18:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'autodeterminació és l'element central de la majoria de converses sobre Europa que tenen lloc a les xarxes socials des de Catalunya. Així ho assenyala l'estudi "De què parla Catalunya quan parla d'Europa", el qual ha estat encarregat pel consorci público-privat Diplocat i que ha monitoritzat més de quatre milions de mencions entre novembre de 2014 i novembre de 2021 sobre aspectes europeus.

De totes aquestes, un 52% feien referència a l'autodeterminació, molt per davant d'aspectes com la justícia (19%) i l'economia (10%), en segon i tercer, i sobretot lluny dels afers socials, els refugiats, escàndols i corrupció o la Covid (tots ells amb un 3% cadascun). Ha presentat l'informe Laura Foraster, secretària general de Diplocat, qui ha destacat que "l'actitud europeista se situa a molta distància per davant de l'euroescèptica".


I és que l'exercici de recollida de missatges incloïa també la divisió entre aquells que eren negatius, positius o neutres i també entre aquells de tendència euroescèptica, europeista o neutra. En totes dues variables, la majoria de mencions han estat neutres, però, malgrat que en segon lloc n'hi havia més de negatives que de positives, també n'hi havia més d'europeistes que d'euroescèptics. El to, per tant, seria europeista però crític.

Els missatges han estat extrets de Twitter, de mitjans digitals, de blogs i de fòrums, en català, castellà o anglès, però sempre des de Catalunya. L'objectiu era recollir el sentiment de les converses i Foraster ha destacat que es poden identificar diferències entre el període de la presidència de Jean-Claude Juncker (2014-2019) i el d'Ursula von der Leyen (2019-2021). En el primer, els missatges en castellà eren més europeistes, mentre que, en el segon, ho eren els fets en català.


En l'etapa de Juncker, a més, els aspectes més esmentats eren l'autodeterminació, la justícia europea i la llibertat, mentre que, en el de Von der Leyen, augmenten el nombre de mencions sobre aspectes europeus i destaquen els vinculats amb l'autodeterminació l'economia i la llengua catalana. El traspassat David Sassoli generava converses sobretot en positiu, mentre que Josep Borrell és el dirigent comunitari més mencionat, sobretot negativament (també ho són negativament Antonio Tajani i Jean-Claude Juncker).

També han participat a la jornada, que ha tingut lloc al Palau Robert de Barcelona, el director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Muñoz, qui ha destacat que, en l'històric d'enquestes de l'ens, es detecta un sotrac en la confiança amb la Unió Europea entre els independentistes després de l'1-O, la qual posteriorment s'ha recuperat en part. De fet, només un 28% de catalans se sent ara més europeista que fa cinc anys, un estancament notori entre els independentistes i la gent d'esquerres, mentre que els de dretes sí que han guanyat confiança comunitària.


Tot i això, Muñoz afirma que Catalunya es troba en una "la franja mitjana de suport a la Unió Europea" al continent, "lleugerament per sota de la mitjana espanyola, però on pertoca com a país del sud d'Europa". "Ja no estem en el moment d'euroentusiasme, fa molt que va acabar", ha apuntat. Hi ha coincidit Pablo Aguilar, de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), qui ha desgranat una enquesta recent de l'organisme que apunta a que hi ha més suspensos a la Unió Europea entre la gent jove, d'esquerres i que s'identifica més amb Catalunya que amb Espanya.

Ha obert l'acte el director general de Prospectiva i Innovació en l'Acció Exterior del Govern, Joan Maria Piqué, i l'ha clos la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat, Victòria Alsina, qui ha reclamat que les institucions europees corregeixin la seva visió sobre el país "i que la qüestió catalana es vegi com un reforç per al projecte europeu i no com una amenaça". Així, ha lamentat que els fons europeus han estat "dissenyats sense posar a la pràctica el principi de subsidiarietat, amb un repartiment que es basa només en les opinions del estats, sense tenir en compte les regions o territoris amb competències pròpies".

Aval ciutadà a la gestió regional dels fons


Segons ha recordat, el 77% enquestats per l'Eurobaròmetre creu que els governs regionals o intermedis haurien de jugar un rol fonamentals en els fons europeus, cosa que no ocorre, i ha avançat que es publicarà en breu un estudi sobre com viuen la situació dels fons europeus una trentena de territoris amb qui s'han coordinat. Ha lamentat també que l'oficialitat del català i el dret a l'autodeterminació interna, malgrat ser les propostes més votades en el procés participatiu impulsat pel Govern per a la Conferència sobre el futur d'Europa, no han estat inclosos al document final d'aquesta.

Malgrat això, Alsina ha subratllat que "la Unió Europea ha generat el període de pau més llarg del continent, té legitimitat intrínseca" i, tot i no haver estat un període senzill, "tothom en fa un balanç positiu" i ningú no qüestiona els valors fundacionals. Igualment, valora que la Unió Europea "ha après del passat" i la resposta a la crisi de la Covid no ha estat la de la troica, sinó "amb el paquet d'estímuls més important de la història" i la resposta a Ucraïna ha estat "generosa des del principi acceptant els refugiats del país". Per això, espera que també viri pel que fa a la carpeta catalana i insta a no donar "per fet que es compleixen els valors europeus", citant el cas Pegasus com a exemple que "a Espanya no hi ha qualitat democràtica que es podria esperar en protecció dels drets polítics fonamentals".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació