11
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
17:44h
El Banc dels Aliments ha hagut de reduir en un 12% la distribució de productes a entitats i usuaris. Així ho ha dit aquest dimecres en roda de premsa el president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, que ha alertat de les maniobres que han hagut de fer per fer front a l'encariment dels transports i dels aliments, en part per la guerra a Ucraïna. Així, en els darrers dos mesos s'ha reduït un 12% la quantitat d'aliments que es distribueixen per culpa de la inflació. Ara bé, la situació adversa en què es troben els bancs també té a veure amb altres factors, com una pobresa sobrevinguda arran de la pandèmia que s'ha cronificat i una previsió d'augment de la demanda.
A més, també han patit un retard en la pròrroga d'un programa finançat amb fons europeus. Aquest programa, que servia sobretot per garantir la regularitat en el lliurament d'aliments, començarà aquest segon semestre, però entre desembre i maig els bancs d'aliments han hagut d'assumir ells mateixos el compromís per no interrompre el servei de distribució d'aliments.
És en aquest context d'emergència social i vulnerabilitat als bancs d'aliments i les entitats que arrenca la tercera campanya "Cap llar sense aliments". La campanya l'impulsen la Fundació La Caixa i CaixaBank i s'obre amb un donatiu d'un milió d'euros de la Fundació destinats a totes les comunitats autònomes.
La directora de Programes Socials de la Fundació La Caixa, Montserrat Buisán, ha celebrat la iniciativa per recaptar donacions un any més i ha recordat que la campanya començarà dilluns vinent. Al seu torn, la directora de la Xarxa Solidària d'Acció Social de CaixaBank, Elisabet Faus, ha explicat que a partir de dilluns es podran fer donacions a través de la xarxa de caixers automàtics de l'entitat bancària, així com via l'app o el web o bizum. La quantitat total es distribuirà entre els 54 bancs d'aliments associats a la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments.
La iniciativa va recaptar més d'1,1 milions d'euros entre els anys 2020 i 2021, marcats per un augment en la demanda d'ajuda alimentària del 50% a causa de la pandèmia. Gràcies als donatius es va arribar a aconseguir més de 1.200 tones d'aliments bàsics a Catalunya perquè arribessin a les persones que ho necessitaven a través de més de 600 entitats diferents. Enguany s'espera assolir, com a mínim, xifres similars.
En la roda de premsa de presentació de la campanya, el president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, ha destacat "l'esforç" de totes les entitats per gestionar la situació actual, amb un repunt previst del 20% de la demanda aquest 2022 i un escenari inflacionista. I és que l'encariment del menjar ha provocat una doble circumstància: que menys famílies puguin fer-hi front i que sigui més car per a les entitats comprar productes. Aliments com l'oli de gira-sol, l'arròs o les conserves de peix, carn i tomàquet o la llet s'han encarit, per exemple.
"Estem notant un augment dels usuaris i la nostra previsió és que això va a més", ha advertit. Segons ha comentat, comencen a tenir demandes de persones desplaçades per la guerra i alhora famílies amb dificultats per permetre's una dieta que hauria de ser equilibrada i saludable. Un dels llocs on es gestiona l'ajuda en forma d'alimentació per part de voluntaris és al Rebost Solidari de Gràcia, un economat que distribueix mensualment aliments a unes 1.400 famílies del barri, la majoria derivades des de Serveis Socials.
El secretari de l'associació Gràcia Participa, Josep Manel Alejandre, ha remarcat que les entitats fa anys que ocupen un lloc que no els pertoca i ha fet una crida a l'administració per respondre a les necessitats de la població. Actualment, a Catalunya hi ha més de 236.500 persones que recorren als bancs d'aliments, segons les dades del primer trimestre del 2022, mentre que a l'Estat la xifra es manté a prop dels 1,5 milions de persones que es van registrar el 2021.
A més, també han patit un retard en la pròrroga d'un programa finançat amb fons europeus. Aquest programa, que servia sobretot per garantir la regularitat en el lliurament d'aliments, començarà aquest segon semestre, però entre desembre i maig els bancs d'aliments han hagut d'assumir ells mateixos el compromís per no interrompre el servei de distribució d'aliments.
És en aquest context d'emergència social i vulnerabilitat als bancs d'aliments i les entitats que arrenca la tercera campanya "Cap llar sense aliments". La campanya l'impulsen la Fundació La Caixa i CaixaBank i s'obre amb un donatiu d'un milió d'euros de la Fundació destinats a totes les comunitats autònomes.
La directora de Programes Socials de la Fundació La Caixa, Montserrat Buisán, ha celebrat la iniciativa per recaptar donacions un any més i ha recordat que la campanya començarà dilluns vinent. Al seu torn, la directora de la Xarxa Solidària d'Acció Social de CaixaBank, Elisabet Faus, ha explicat que a partir de dilluns es podran fer donacions a través de la xarxa de caixers automàtics de l'entitat bancària, així com via l'app o el web o bizum. La quantitat total es distribuirà entre els 54 bancs d'aliments associats a la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments.
La iniciativa va recaptar més d'1,1 milions d'euros entre els anys 2020 i 2021, marcats per un augment en la demanda d'ajuda alimentària del 50% a causa de la pandèmia. Gràcies als donatius es va arribar a aconseguir més de 1.200 tones d'aliments bàsics a Catalunya perquè arribessin a les persones que ho necessitaven a través de més de 600 entitats diferents. Enguany s'espera assolir, com a mínim, xifres similars.
En la roda de premsa de presentació de la campanya, el president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, ha destacat "l'esforç" de totes les entitats per gestionar la situació actual, amb un repunt previst del 20% de la demanda aquest 2022 i un escenari inflacionista. I és que l'encariment del menjar ha provocat una doble circumstància: que menys famílies puguin fer-hi front i que sigui més car per a les entitats comprar productes. Aliments com l'oli de gira-sol, l'arròs o les conserves de peix, carn i tomàquet o la llet s'han encarit, per exemple.
"Estem notant un augment dels usuaris i la nostra previsió és que això va a més", ha advertit. Segons ha comentat, comencen a tenir demandes de persones desplaçades per la guerra i alhora famílies amb dificultats per permetre's una dieta que hauria de ser equilibrada i saludable. Un dels llocs on es gestiona l'ajuda en forma d'alimentació per part de voluntaris és al Rebost Solidari de Gràcia, un economat que distribueix mensualment aliments a unes 1.400 famílies del barri, la majoria derivades des de Serveis Socials.
El secretari de l'associació Gràcia Participa, Josep Manel Alejandre, ha remarcat que les entitats fa anys que ocupen un lloc que no els pertoca i ha fet una crida a l'administració per respondre a les necessitats de la població. Actualment, a Catalunya hi ha més de 236.500 persones que recorren als bancs d'aliments, segons les dades del primer trimestre del 2022, mentre que a l'Estat la xifra es manté a prop dels 1,5 milions de persones que es van registrar el 2021.