14
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
17:48h
Els socis de l'ANC han escollit aquest dissabte els nous membres del secretariat nacional de l'entitat. Els nous secretaris seran els encarregats de triar, dissabte vinent, la nova cúpula que prendrà el relleu a Elisenda Paluzie i el seu equip. Entre els noms que per dirigir l'Assemblea en aquesta nova etapa hi ha l'activista i vicepresident de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, Jordi Pesarrodona; la jurista i funcionària de carrera, Dolors Feliu; i l'exdiputat de Solidaritat, Uriel Bertran. Els dos primers estan vinculats a Junts, i el partit del darrer va donar suport a la llista de Carles Puigdemont i Laura Borràs el 14-F. No es preveuen enfrontaments com en anys anteriors.
Després de quatre dies de votació telemàtica, aquest dissabte s'han conegut els resultats i qui són els nous secretaris nacionals. En els darrers anys, el candidat amb més vots a les eleccions ha estat després escollit president. Va passar tant el 2018 com el 2020 amb Elisenda Paluzie. Això, però, no necessàriament s'ha de repetir. Hi ha exemples significatius en què qui va treure més vots dels socis no es va convertir en president de l'ANC. Liz Castro va guanyar dues eleccions a Jordi Sànchez, els anys 2015 i 2016, però va ser Sànchez qui va aconseguir més suports entre els secretaris nacionals.
Les eleccions suposaran una renovació profunda a l'ANC i algunes de les cares visibles dels darrers anys, començant per la mateixa Paluzie o l'actual vicepresident David Fernàndez, faran un pas al costat per la limitació de mandats que imposen els estatuts. S'han presentat 15 candidats pel bloc nacional, cinc pel sectorial i dos pel jove. En l'àmbit territorial, s'han presentat 62 candidatures. En total s'han d'escollir 77 secretaris nacionals. Seran ells els qui, el proper dissabte a Vilafranca del Penedès, escolliran els quatre càrrecs orgànics de l'entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.
Repassem a continuació qui són els noms que més opcions tenen de prendre el relleu de Paluzie:
Jordi Pesarrodona, un activista del Consell per la República
La candidatura de Jordi Pesarrodona (Sant Joan de Vilatorrada, 1960) ha guanyat les eleccions i té força per optar a la presidència. Pallasso i activista, Pesarrodona va guanyar popularitat arran de la repressió policial, especialment amb la fotografia amb el nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil. Va ser inhabilitat arran de l'1-O. Exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada, va estripar el carnet després l'acord amb el PSOE al Congrés i va fer el pas a Junts. A les eleccions del 14-F es va presentar a les primàries i va anar a les llistes amb Carles Puigdemont i Laura Borràs (era el 33 per Barcelona). Des de fa uns mesos és vicepresident de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, que presideix Puigdemont, un càrrec al qual no ha renunciat malgrat presentar-se a l'ANC. Algunes veus el situen a prop del sector Salvem l'ANC, que agrupa exsecretaris nacionals crítics amb el rumb de l'entitat.
Dolors Feliu, la candidata "de consens"
El seu nom va ser el primer que va aparèixer a les travesses per rellevar Paluzie al capdavant de l'ANC i ha quedat segona en les eleccions al secretariat nacional. Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964) és funcionària de carrera i va ser candidata de Junts pel Sí l'any 2015. Entre els anys 2011 i 2019 va ser alt càrrec del Govern a proposta de CiU, primer, i de Junts, després, sempre en l'àmbit de les qüestions jurídiques. Advocada i professora, té una llarga trajectòria com a activista a favor de la independència i ha estat vinculada a l'ANC des de fa anys. El seu nom sona amb força per dirigir l'entitat i diverses fonts del secretariat apunten que seria una candidata "de consens" per liderar una "llista de país". Fa uns dies va deixar l'Assemblea de Representants del Consell per la República per centrar-se en l'ANC.
Uriel Bertran, el retorn a primera línia després de Solidaritat
L'exdirigent de Solidaritat Uriel Bertran (Badalona, 1976) ha estat apartat de la primera línia política des que el partit va perdre la representació al Parlament l'any 2012 i ara ha quedat cinquè en les eleccions de l'entitat. Deu anys després, fa el pas per entrar al secretariat nacional de l'ANC, tot i que insisteix que no es postula per a la presidència. Algunes veus, però, el situen com el candidat promogut per Elisenda Paluzie, amb qui mantenen una bona relació des de fa anys. Economista i professor, és soci de l'ANC des de fa anys però fins ara no s'hi havia pogut implicar a fons. Militant d'ERC entre 1993 i 2010, quan deixa el partit funda Solidaritat Catalana per la Independència amb Alfons López Tena i Joan Laporta, una formació que ara forma part del Consell per la República i en les darreres eleccions va donar suport a Junts.
Després de quatre dies de votació telemàtica, aquest dissabte s'han conegut els resultats i qui són els nous secretaris nacionals. En els darrers anys, el candidat amb més vots a les eleccions ha estat després escollit president. Va passar tant el 2018 com el 2020 amb Elisenda Paluzie. Això, però, no necessàriament s'ha de repetir. Hi ha exemples significatius en què qui va treure més vots dels socis no es va convertir en president de l'ANC. Liz Castro va guanyar dues eleccions a Jordi Sànchez, els anys 2015 i 2016, però va ser Sànchez qui va aconseguir més suports entre els secretaris nacionals.
Les eleccions suposaran una renovació profunda a l'ANC i algunes de les cares visibles dels darrers anys, començant per la mateixa Paluzie o l'actual vicepresident David Fernàndez, faran un pas al costat per la limitació de mandats que imposen els estatuts. S'han presentat 15 candidats pel bloc nacional, cinc pel sectorial i dos pel jove. En l'àmbit territorial, s'han presentat 62 candidatures. En total s'han d'escollir 77 secretaris nacionals. Seran ells els qui, el proper dissabte a Vilafranca del Penedès, escolliran els quatre càrrecs orgànics de l'entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.
Repassem a continuació qui són els noms que més opcions tenen de prendre el relleu de Paluzie:
Jordi Pesarrodona, un activista del Consell per la República
La candidatura de Jordi Pesarrodona (Sant Joan de Vilatorrada, 1960) ha guanyat les eleccions i té força per optar a la presidència. Pallasso i activista, Pesarrodona va guanyar popularitat arran de la repressió policial, especialment amb la fotografia amb el nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil. Va ser inhabilitat arran de l'1-O. Exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada, va estripar el carnet després l'acord amb el PSOE al Congrés i va fer el pas a Junts. A les eleccions del 14-F es va presentar a les primàries i va anar a les llistes amb Carles Puigdemont i Laura Borràs (era el 33 per Barcelona). Des de fa uns mesos és vicepresident de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, que presideix Puigdemont, un càrrec al qual no ha renunciat malgrat presentar-se a l'ANC. Algunes veus el situen a prop del sector Salvem l'ANC, que agrupa exsecretaris nacionals crítics amb el rumb de l'entitat.
Dolors Feliu, la candidata "de consens"
El seu nom va ser el primer que va aparèixer a les travesses per rellevar Paluzie al capdavant de l'ANC i ha quedat segona en les eleccions al secretariat nacional. Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964) és funcionària de carrera i va ser candidata de Junts pel Sí l'any 2015. Entre els anys 2011 i 2019 va ser alt càrrec del Govern a proposta de CiU, primer, i de Junts, després, sempre en l'àmbit de les qüestions jurídiques. Advocada i professora, té una llarga trajectòria com a activista a favor de la independència i ha estat vinculada a l'ANC des de fa anys. El seu nom sona amb força per dirigir l'entitat i diverses fonts del secretariat apunten que seria una candidata "de consens" per liderar una "llista de país". Fa uns dies va deixar l'Assemblea de Representants del Consell per la República per centrar-se en l'ANC.
Uriel Bertran, el retorn a primera línia després de Solidaritat
L'exdirigent de Solidaritat Uriel Bertran (Badalona, 1976) ha estat apartat de la primera línia política des que el partit va perdre la representació al Parlament l'any 2012 i ara ha quedat cinquè en les eleccions de l'entitat. Deu anys després, fa el pas per entrar al secretariat nacional de l'ANC, tot i que insisteix que no es postula per a la presidència. Algunes veus, però, el situen com el candidat promogut per Elisenda Paluzie, amb qui mantenen una bona relació des de fa anys. Economista i professor, és soci de l'ANC des de fa anys però fins ara no s'hi havia pogut implicar a fons. Militant d'ERC entre 1993 i 2010, quan deixa el partit funda Solidaritat Catalana per la Independència amb Alfons López Tena i Joan Laporta, una formació que ara forma part del Consell per la República i en les darreres eleccions va donar suport a Junts.