L'oli català busca relat a Creta

Els carrers d'Iràklio semblen els de les ciutats costaneres catalanes quan arrenca l’estiu. Grups de turistes fan el tafaner entre els comerços de les amples avingudes, que ofereixen un ventall de souvenirs i records de la ciutat, la capital de l'illa més gran i meridional de Grècia, Creta. La decoració i l'atrezzo mercantívol és com la de tantes altres zones comercials, només que en aquest indret el vianant es troba amb algunes construccions que li recorden que es troba al bressol de la civilització occidental. 

La monumentalitat d'alguns edificis li dona una personalitat un xic decadent al centre d'aquesta ciutat de 170.000 habitants que acull cada any sis milions de turistes que busquen el sol i la platja dels encontorns. Establiments i basars estan enfocats a captar l’atenció d’aquests visitants amb samarretes, barrets, polseres i postals, un merchandising del tot habitual que presenta, però, una singularitat: a les lleixes dels productes turístics s’hi veuen olives, oli i tots els seus derivats.

Envasades al buit amb tota mena de condiments i amb llaunes, segurament pensades per transportar-les en maletes i equipatges sense angoixes. El producte estrella d'aquesta terra es ven als eixos comercials com el millor record que els passavolants es poden emportar d'aquest indret. Alguns d’ells s’aturen al davant d’aquesta curiosa estratègia de venda que posa en valor el producte i el baixa a peu de carrer per popularitzar-lo. 
 
Aquests visitants que se sorprenen d'aquests souvenirs i fins i tot els fotografien davant estranyes mirades dels botiguers són part del grup d'oleïcultors i empresaris de l'oli catalans que visiten aquesta setmana Creta en el marc d’un viatge organitzat pel Departament d’Acció, Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat en el marc del projecte europeu "POCTEFA Transgrowth" i en col·laboració amb el govern regional de Creta.

El viatge té per objectiu explorar noves maneres de produir i comercialitzar l'oli i comparar-les amb les que es fan a Catalunya. Són una trentena d'empresaris del món de l'oli que es destaquen per la seva voluntat innovadora i que durant dos dies visiten laboratoris, empreses i terres d'olivera, l'arbre actualment molt florit que protagonitza el paisatge genuïnament mediterrani de l'illa, on n'hi ha 35 milions repartits per l'escarpat terreny que no permet l'ús dels tractors i que obliga a collir manualment com feien els grecs antics, de qui expliquen que van iniciar en aquest indret la recol·lecció de l'oliva per fer-ne oli, fa més de 6.000 anys. Els minòics, diuen per aquests rodals, ja comerciaven amb l'oli amb altres països. El discurs sobre el producte arrela en la història d’aquesta terra i es veu en espais turístics com el que hi ha al municipi de Vouves, a la regió de Chania, a l'est de l'illa, on s'hi troba una de les oliveres més antigues del país. Més de 2.000 anys.

A Creta hi ha històries rere l'oli, un relat sobre la producció i els valors del producte que els catalans volen reforçar per donar-li valor afegit i que, d'alguna manera, pugui començar a elevar-lo als nivells del vi i als que tenen en altres països com Grècia o Itàlia. Estratègies comercials, visió turística i participació de l'administració pública són els tres pilars per bastir aquesta estructura d'oleïturisme que a l'illa de Creta apareix com per naturalesa. El patrimoni de platja i paisatges crida turistes d’ençà de la dècada dels anys seixanta, un fet que els acosta a les oliveres i encatifa una estratègia comercial sobre l’oli.

Els turistes venen i els empresaris de l’oli ho aprofiten per cantar les excel·lències d’aquest or líquid alhora que el posen a disposició per ser venut. Ho fan a mans basades a més de cinquanta països. Alguns programes turístics inclouen vistes a fàbriques d’oli d’oliva i camps particulars d’oliveres, una praxi que en els darrers anys també s’ha començat a fer a Catalunya.  

"Vendre olives envasades als turistes evidencia una bona estratègia comercial que fa que el producte tingui valor afegit. Hi ha un relat de l’oli i el fan amb orgull. Això no passa a casa nostra, on sembla que els empresaris de l’oli estem una mica acomplexats en comparació a altres productors", explica Venanci Guiu, responsable de l’empresa Olicatessen, dels Torms, a les Garrigues. "Ens ho hem de creure més", assegura Abel Majó, responsable de l’empresa Az-Azeitun, de Batea.  

En aquest sentit, també es posiciona Adrià Dalmau, tècnic del Consell Comarcal de les Garrigues i responsable, que apunta que a Catalunya hi ha molt marge per millorar en la comercialització i visibilització de l’oli a través del paisatge i de la riquesa patrimonial de cada indret: "Organitzar tastos, fer visites a cooperatives, realçar la gastronomia, posar en valor els molins o pensar rutes turístiques són qüestions plantejades des de fa pocs anys i que ara cal muscular-les. Això ens posaria en un altre nivell de comercialització i de prestigiar l’oli a la societat", explica a l'autobús que recorre la costa nord de Creta, amb el mar a un costat i els frondosos camps d’oliveres a l'altre.