11
de maig
del
2022
Actualitzat
a la
13:25h
Una clara majoria d'espanyols defensa que el partit que quedi com a primera força en unes eleccions sigui aquell que governi. Així ho assenyala una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) divulgada aquest dimecres, segons la qual un 70% està d'acord amb que s'acordi que governi el partit que hagi obtingut més vots i escons en els comicis, mentre que només un 24% s'hi oposaria i la resta dubta o no respon.
En canvi, no genera tant de consens la possibilitat d'establir un bonus per a aquests partits que quedessin en primer lloc, en forma d'adjudicació automàtica de més escons tal com ocorre a Grècia o Itàlia per facilitar l'estabilitat. Un 22% hi està molt d'acord i un 30%, bastant d'acord, mentre que un 38% hi està bastant o totalment en desacord. Escassament la meitat de la població, per tant, avalaria la mesura, la qual reforçaria els grans partits i podria incentivar el vot útil cap a ells.
L'enquesta -que no forma part dels baròmetres mensuals habituals amb intenció de vot- explora les percepcions sobre la crispació política. Un 86% d'enquestats afirma que aquesta li preocupa molt o bastant, la qual estaria causada sobretot pels polítics i partits, segons un 54%, però un 12% en responsabilitza a periodistes i mitjans i un 5% més, tant a polítics com a periodistes. I quins partits serien els més culpables de la tensió? Un 25% dels que els assenyalen afirma que tots ells, el mateix percentatge que cita el PSOE, just per davant de Vox (23%) i molt per sobre del PP (13%) i Podem (11%). Només el 4% apunta als nacionalistes o independentistes.
Igualment, un 64% dels enquestats creu que és molt important que els partits arribin a pactes d'estat en matèries clau i un 26% més opina que és bastant important. Pel que fa a les diferents temàtiques, els grans acords es veuen necessaris sobretot pel que fa al preu de l'energia (75%, entre molt i bastant d'acord), la lluita contra la violència de gènere (67%), la transició energètica (64%), la guerra a Ucraïna (64%), la gestió dels fons europeus (62%) i les conseqüències econòmiques de la guerra (61%). Totes les citades, però, superen el 50% d'adhesions, també la política exterior relatiu al Marroc i el Sàhara (53%) i la renovació del Consell General del Poder Judicial (57%).
El CIS també aborda per sobre la qüestió mediambiental. Un 89% creu que s'està vivint un canvi climàtic, però un 8% ho rebutja i la resta no ho sap o no contesta. Aquest, en tot cas, preocupa molt a un 45% dels enquestats i bastant a un 37%.
En relació a la gestió de la guerra a Ucraïna, el 94% està molt o bastant d'acord en acollir i ajudar els refugiats d'aquest país, un 87% avala les sancions contra Rússia i Vladimir Putin, un 77% obriria la porta a Ucraïna perquè entrés a la Unió Europea si ho sol·licités i un 70% veu bé que l'OTAN enviï material militar a l'exèrcit d'aquest país. Tot i això, tan sols el 45% acceptaria que l'Aliança Atlàntica hi intervingués militarment si Rússia no es retira.
En canvi, no genera tant de consens la possibilitat d'establir un bonus per a aquests partits que quedessin en primer lloc, en forma d'adjudicació automàtica de més escons tal com ocorre a Grècia o Itàlia per facilitar l'estabilitat. Un 22% hi està molt d'acord i un 30%, bastant d'acord, mentre que un 38% hi està bastant o totalment en desacord. Escassament la meitat de la població, per tant, avalaria la mesura, la qual reforçaria els grans partits i podria incentivar el vot útil cap a ells.
L'enquesta -que no forma part dels baròmetres mensuals habituals amb intenció de vot- explora les percepcions sobre la crispació política. Un 86% d'enquestats afirma que aquesta li preocupa molt o bastant, la qual estaria causada sobretot pels polítics i partits, segons un 54%, però un 12% en responsabilitza a periodistes i mitjans i un 5% més, tant a polítics com a periodistes. I quins partits serien els més culpables de la tensió? Un 25% dels que els assenyalen afirma que tots ells, el mateix percentatge que cita el PSOE, just per davant de Vox (23%) i molt per sobre del PP (13%) i Podem (11%). Només el 4% apunta als nacionalistes o independentistes.
Igualment, un 64% dels enquestats creu que és molt important que els partits arribin a pactes d'estat en matèries clau i un 26% més opina que és bastant important. Pel que fa a les diferents temàtiques, els grans acords es veuen necessaris sobretot pel que fa al preu de l'energia (75%, entre molt i bastant d'acord), la lluita contra la violència de gènere (67%), la transició energètica (64%), la guerra a Ucraïna (64%), la gestió dels fons europeus (62%) i les conseqüències econòmiques de la guerra (61%). Totes les citades, però, superen el 50% d'adhesions, també la política exterior relatiu al Marroc i el Sàhara (53%) i la renovació del Consell General del Poder Judicial (57%).
El CIS també aborda per sobre la qüestió mediambiental. Un 89% creu que s'està vivint un canvi climàtic, però un 8% ho rebutja i la resta no ho sap o no contesta. Aquest, en tot cas, preocupa molt a un 45% dels enquestats i bastant a un 37%.
En relació a la gestió de la guerra a Ucraïna, el 94% està molt o bastant d'acord en acollir i ajudar els refugiats d'aquest país, un 87% avala les sancions contra Rússia i Vladimir Putin, un 77% obriria la porta a Ucraïna perquè entrés a la Unió Europea si ho sol·licités i un 70% veu bé que l'OTAN enviï material militar a l'exèrcit d'aquest país. Tot i això, tan sols el 45% acceptaria que l'Aliança Atlàntica hi intervingués militarment si Rússia no es retira.