eleccions a l'ANC

Renovació a l'ANC: nou secretariat per intensificar la pressió als partits

Els socis escullen els 77 secretaris nacionals, el primer pas per renovar la cúpula directiva que prendrà el relleu a Elisenda Paluzie

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 14 de maig de 2022 a les 08:30 |
Concentració de l'ANC a la plaça de Sant Jaume | Yvelisse Teixeira
Aquest dissabte a la tarda es faran públics els resultats de les eleccions al secretariat nacional de l'ANC, pas previ perquè el dia 19 de maig, en un acte a Vilafranca del Penedès, els nous secretaris escullin la cúpula directiva de l'entitat que prendrà el relleu a Elisenda Paluzie i el seu equip. L'ANC, doncs, comença a caminar cap a una nova etapa després de dos mandats de Paluzie i afronta una renovació profunda, amb alguns dels seus dirigents històrics que no podran repetir per limitació de mandat. Els noms que sonen amb força per dirigir l'entitat els pròxims dos anys són la jurista i exalt càrrec de la Generalitat Dolors Feliu; el vicepresident de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, Jordi Pesarrodona; i Uriel Bertran, exdirigent de Solidaritat. Els dos primers estan vinculats a Junts, i el partit del darrer va donar suport a la llista de Carles Puigdemont i Laura Borràs el 14-F.  

Els socis de l'ANC han escollit durant aquesta setmana els 77 secretaris nacionals. Seran ells qui hauran d'escollir els quatre càrrecs orgànics de l'entitat -la presidència, la vicepresidència, tresoreria i secretaria- i impulsar el full de ruta que les bases ja van aprovar al març i que té una vigència de dos anys. Aquest document estratègic confirma el distanciament de l'ANC amb les direccions dels partits polítics independentistes i, com a element destacat, planteja impulsar una "llista cívica" a les properes eleccions al Parlament, una opció que Paluzie ha anat detallant en les darreres setmanes i que ha reobert el debat sobre el quart espai independentista, més enllà d'ERC, Junts i la CUP. Ara com ara, es fa difícil de preveure que una llista alternativa pugui tenir èxit. 


Les eleccions certifiquen també l'obertura d'una nova etapa a l'entitat, amb nous lideratges en un moment de desorientació estratègica del moviment independentista. Des de l'ANC consideren que en els propers mesos es farà evident el fracàs de la via del diàleg impulsada per ERC i avalada, almenys formalment, per Junts. L'escàndol d'espionatge massiu -l'ANC ha presentat querella aquesta setmana- ha posat encara més en dubte les possibilitats d'èxit d'aquesta opció i, a dia d'avui, la confiança entre el govern espanyol i els republicans és "mínima". Al fracàs del diàleg previst per l'ANC s'hi suma el diagnòstic que el país avança cap a un "escenari de confrontació", amb eleccions municipals importants el 2023 i també eleccions espanyoles, que poden afavorir un govern de PP i Vox.

En aquest context, l'ANC es referma en el discurs que manté des de 2017, assumint el risc de no recuperar la capacitat d'incidència exhibida en l'etapa prèvia a l'1-O i marcada per les grans mobilitzacions que va liderar. Tal com es detalla en el nou full de ruta, el paper de la societat civil és "clau" per "forçar les institucions a donar una resposta a la voluntat del poble i les seves necessitats". Les línies estratègiques de l'ANC passen, doncs, per consolidar el moviment popular independentista en l'actual moment de manca de rumb i debilitat pels efectes de la pandèmia, incrementar la pressió sobre partits i institucions, i potenciar el front internacional. Això darrer en col·laboració amb el Consell per la República que lidera Carles Puigdemont.


La llista cívica pren força


El nou secretariat redoblarà la pressió als partits per denunciar que no s'estan fent passos cap a la independència. Les avaluacions fetes al Govern van en aquest sentit. "Els partits no han estat a l'altura de la confiança de la majoria del poble català i han malbaratat la fita històrica del 52%", diu el full de ruta. Un dels punts clau que haurà de concretar el nou secretariat nacional -i la nova presidència, quan s'esculli- és la "llista cívica", establerta en el document estratègic. Per a les eleccions al Parlament falten dos anys, si es compleixen els terminis, i per tant el full de ruta encara podria variar.


Aquesta possible llista, exemple del distanciament actual entre l'ANC i els partits independentistes, ha reobert el debat sobre les possibilitats d'un quart espai alternatiu a ERC, Junts i la CUP. Hi ha diversos factors que fan pensar que, a dia d'avui, les possibilitats d'èxit d'aquesta quarta llista són limitades i experiències recents -com Primàries o el Front Republicà- no han funcionat i han fet perdre vots a l'independentisme. A les eleccions al Congrés, l'ANC planteja defensar una candidatura "única" -inviable a dia d'avui- o, si no, demanar als independentistes que votin en blanc.

Reforçar lligams amb el Consell per la República


En la nova etapa de l'ANC es vol potenciar el front internacional i reforçar els lligams amb el Consell per la República. Pesarrodona és vicepresident de l'Assemblea de Representants i Feliu n'era membre electa pels associats abans de deixar el càrrec per centrar-se en l'ANC. Aquesta coordinació estreta no està exempta de riscos: pot allunyar l'ANC de la transversalitat que se li reclama i que el Consell acabi suplantant-la en la tasca de promoció exterior del procés i fins i tot en qüestions de política interna, ja que promou una consulta sobre els Jocs d'Hivern o s'ha posicionat sobre el debat de la immersió. Veus de l'entitat ja desconfiaven, fa uns mesos, dels Consells Locals que l'organisme de Waterloo ha implementat arreu del territori per fer una tasca que també fan les territorials tant de l'ANC com d'Òmnium.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació