Borràs i Turull acorden una llista conjunta i salven la unitat a Junts

La presidenta del Parlament també serà la presidenta del partit, mentre que l'expres polític ocuparà la secretaria general; els dos dirigents es repartiran les funcions executives al 50% a partir del congrés

Laura Borràs i Jordi Turull, en un míting de Junts.
Laura Borràs i Jordi Turull, en un míting de Junts. | Junts
10 de maig del 2022
Actualitzat a les 14:24h
Després de dies de negociacions discretes, Laura Borràs i Jordi Turull han arribat a un acord aquest dimarts per presentar una candidatura unitària al congrés que Junts ha de celebrar aquest 4 de juny a Argelers. En virtut del pacte -avançat per La Vanguardia i confirmat per fonts consultades per NacióDigital- al qual han arribat els representants de les dues principals famílies del partit, la presidenta del Parlament es convertirà en la nova presidenta del partit -agafant el relleu de Carles Puigdemont-, mentre que l'expres polític assumirà la secretaria general que deixa vacant Jordi Sànchez. Les funcions executives quedaran repartides entre els dos dirigents.

Amb aquesta entesa es tanca una setmana d'incertesa al voltant del futur de Junts. Dimarts passat, Puigdemont va anunciar que deixava la presidència del partit en una carta a la militància. La seva renúncia se sumava a la que va fer pública Sànchez en l'últim consell nacional, durant el qual va aprofitar per reclamar unitat a totes les famílies del partit per evitar un congrés de confrontació. El fet que hi hagués dues vacants obria la porta a un lideratge compartit entre Borràs i Turull, però l'acord no ha estat immediat, sinó que s'ha estat negociant fins a última hora, segons detallen diversos coneixedors de les converses. Han aparegut "vetos creuats", insisteixen les mateixes fonts, però al final s'han acabat superant per evitar que el conclave, previst a només a un any vista de les municipals, derivés en confrontació de projectes.

Una de les parts nuclears de les negociacions ha estat, a banda dels noms, dotar de més contingut executiu la presidència de Junts, que amb Puigdemont ha estat eminentment institucional i sense presència constant en el dia a dia del partit. De fet, el líder de la formació, centrat ara en la seva tasca al Consell per la República, no ha participat en cap dels tres consells nacionals del partit, en els quals l'orador principal ha estat Sànchez. Borràs, per accedir a l'acord amb Turull, va posar com una de les exigències principals augmentar la quota de poder de la presidència, que a la pràctica comporta treure competències a la secretaria general. Tots aquests canvis, però, no es veuran reflectits fins a la ponència organitzativa, que s'aprovarà al juliol.

Amb aquest acord es tanca l'etapa fundacional de Junts, que es va posar en marxa fa dos anys com a formació emancipada del PDECat. No repetiran ni el president -Puigdemont-, ni el secretari general -Sànchez- ni tampoc la portaveu inicial, Elsa Artadi, que ha deixat la política i no serà candidata a Barcelona. Dins la cúpula actual hi ha afins a Turull -Míriam Nogueras, Violant Cervera i Damià Calvet, a qui l'exconseller va fer costat en les primàries contra Borràs per la presidència de la Generalitat-, i també a Sànchez, com ara Quim Jubert -clau per prendre el nom de Junts al PDECat a principis de juliol del 2020-, Marcel Padrós, Irene Negre i Toni Morral. Dins la nova cúpula hi serà Francesc de Dalmases, de la màxima confiança de la nova presidenta.

L'entesa entre Borràs i Turull suposa, a banda, que les dues principals famílies de Junts -la dels independents, liderats per la presidenta del Parlament, i la dels quadres incorporats del PDECat i de l'antiga Convergència, amb el futur secretari general com a principal representant- hauran de treballar plegats de cara al futur. Això passa, sostenen les fonts consultades, no només pel repartiment dels rols executius, sinó també per la unitat en el discurs. Entre les dues ànimes hi ha hagut opinions discrepants en qüestions rellevants, com ara els pactes amb el PSC a la Diputació de Barcelona o bé l'acord per reformar la llei de política lingüística al Parlament.