09
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
17:31h
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha instat aquest dilluns Laura Borràs i Jordi Turull a arribar a un acord de cara a la nova direcció del partit per garantir-ne el "futur". "Tots tenim idees diferents. El problema és tenir capacitat o incapacitat de concertar les coses bàsiques que ens uneixen. Si no fem això, si l'àmplia família de Junts no concerta el mínim comú múltiple, el nostre futur és molt descriptible", ha apuntat en una entrevista al programa El Món a RAC1 en la qual ha demanat "lleialtat de grup" dins l'equip que surti elegit per governar la formació després del seu adeu de la secretaria general i de la renúncia de Carles Puigdemont a revalidar-ne la presidència. Borràs i Turull són ara els principals protagonistes del debat congressual, perquè d'un acord entre famílies en depèn que el conclave convocat a Argelers no derivi en enfrontament.
L'entorn deBorràs no amagava el malestar generat per un manifest signat per consellers i dirigents de Junts que apostaven per un pacte basat en situar-la a ella a la presidència del partit acompanyada de Turull com a secretari general. "Vam convenir amb ell que no faríem cap moviment públic mentre duressin les converses", va assenyalar la presidenta del Parlament en un missatge als diputats de la formació, 21 dels quals van signar el text al costat de membres del Govern com Jaume Giró, Victòria Alsina, Violant Cervera, Josep Maria Argimon i Lourdes Ciuró. La petició de "respecte" al grup parlamentari un cop coneguda l'existència del manifest, així com també la visió que traslladava l'entorn de Borràs sobre la "pressió" que estava rebent per descartar presentar-se a la secretaria general, indiquen en quin clima s'està duent a terme la negociació entre els dos principals aspirants a ocupar el buit de poder generat per les renúncies de Puigdemont a la presidència i deJordi Sànchez al lideratge orgànic. Tenen temps fins aquest dimarts a les quatre de la tarda per posar-se d'acord.
"Tot el que no sigui això, serà un fracàs. Sobretot quan queda només un any per a les eleccions municipals", manté un alt dirigent de Junts consultat per NacióDigital. "El que menys ens convé, a hores d'ara, és anar a un congrés de divisió", remarca una altra veu amb ascendència interna. A la negociació entre la presidenta del Parlament i l'exconseller, empresonat durant més de tres anys per l'1-O, s'hi ha sumat un altre impacte en els últimes dies: la renúncia d'Elsa Artadi a ser candidata a Barcelona i a continuar, de fet, en la política activa del país. Artadi, de la màxima confiança de Puigdemont, ha estat fins ara una peça clau de Junts -n'és vicepresidenta i en va ser portaveu fins fa unes setmanes-, i estava alineada amb Borràs. De fet, va ser una de les dirigents més destacades que no va signar el manifest, com el vicepresident Jordi Puigneró, la consellera Gemma Geis i el portaveu de Junts, Josep Rius.
En el nucli de les converses per conformar una candidatura unitària hi ha el repartiment de rols i del poder executiu. La secretaria general, per estatuts, aglutina gran part de les competències, que van des del dia a dia del partit fins a la capacitat de nomenar una permanent dins la direcció. Tot i que en un primer moment Borràs s'inclinava per ocupar la presidència -diverses fonts assenyalen que el seu home per a la secretaria general en aquest cas era Jaume Alonso-Cuevillas, integrant del seu entorn-, en les últimes setmanes ha virat cap a defensar la necessitat d'ocupar la secretaria general. I, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Turull sempre ha preferit un rol executiu per sobre de la presidència i la seva prioritat per assumir més responsabilitats -ara és vicepresident- passava per no haver-se de confrontar amb ningú.
Es dona la circumstància que el congrés de Junts està dividit en dues parts: el 4 de juny, en reunió física a Argelers i votació telemàtica, s'escollirà la direcció, mentre que al juliol, al Principat, s'aprovarà la ponència política i l'organitzativa. És en aquest últim document que es consagren les funcions de cada òrgan del partit i, per tant, on es poden fer canvis sobre les atribucions de la presidència. Tanmateix, dirigents partidaris del tàndem Borràs-Turull destaquen que "no cal" tocar els estatuts sinó "acordar" i "delimitar" els rols de cadascú. No només en el dia a dia, sinó també en el discurs. "No podem permetre's que es vagi per lliure", remarca un del consultats. Borràs compta amb un suport granític de les bases, però dins la cúpula del partit hi ha hagut carpetes -com ara la gestió del cas de l'escó de Pau Juvillà- que han generat discrepàncies internes.
Dimissions pel Catalangate
Pel que fa al Catalangate, l'encara secretari general de Junts ha indicat que és "impossible" que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no conegués l'espionatge a dirigents independentistes, i ha indicat que, en cas que no sabés res, hauria de dimitir. Sànchez ha ressaltat que la vigilància telemàtica ja generava sospites a finals del 2019 entre les files de Junts, i que per això han estat tan escèptics amb els pactes amb el PSOE i la col·laboració amb el govern espanyol al Congrés dels Diputats. Sànchez ha apuntat que aquesta reflexió ja es va traslladar a ERC, però que els republicans no van modificar la reflexió basada en pactar amb els socialistes a canvi de la taula de diàleg, que només s'ha reunit dues vegades des del febrer del 2020.
Tanmateix, el secretari general de Junts ha justificat que es mantingui el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, rubricat el juliol del 2019 amb l'aval de Carles Puigdemont. "La presidenta de la Diputació no està al darrere de l'espionatge", ha ressaltat Sànchez, en referència al paper de Núria Marín. Sànchez, en tot cas, ha apuntat que aquest acord es va fer "al marge" de la seva opinió, perquè estava a Lledoners. "ERC i els comuns demanaven que els regaléssim el govern de la Diputació sense que hi entréssim, perquè els comuns no ens ho volien", ha apuntat.
L'entorn deBorràs no amagava el malestar generat per un manifest signat per consellers i dirigents de Junts que apostaven per un pacte basat en situar-la a ella a la presidència del partit acompanyada de Turull com a secretari general. "Vam convenir amb ell que no faríem cap moviment públic mentre duressin les converses", va assenyalar la presidenta del Parlament en un missatge als diputats de la formació, 21 dels quals van signar el text al costat de membres del Govern com Jaume Giró, Victòria Alsina, Violant Cervera, Josep Maria Argimon i Lourdes Ciuró. La petició de "respecte" al grup parlamentari un cop coneguda l'existència del manifest, així com també la visió que traslladava l'entorn de Borràs sobre la "pressió" que estava rebent per descartar presentar-se a la secretaria general, indiquen en quin clima s'està duent a terme la negociació entre els dos principals aspirants a ocupar el buit de poder generat per les renúncies de Puigdemont a la presidència i deJordi Sànchez al lideratge orgànic. Tenen temps fins aquest dimarts a les quatre de la tarda per posar-se d'acord.
"Tot el que no sigui això, serà un fracàs. Sobretot quan queda només un any per a les eleccions municipals", manté un alt dirigent de Junts consultat per NacióDigital. "El que menys ens convé, a hores d'ara, és anar a un congrés de divisió", remarca una altra veu amb ascendència interna. A la negociació entre la presidenta del Parlament i l'exconseller, empresonat durant més de tres anys per l'1-O, s'hi ha sumat un altre impacte en els últimes dies: la renúncia d'Elsa Artadi a ser candidata a Barcelona i a continuar, de fet, en la política activa del país. Artadi, de la màxima confiança de Puigdemont, ha estat fins ara una peça clau de Junts -n'és vicepresidenta i en va ser portaveu fins fa unes setmanes-, i estava alineada amb Borràs. De fet, va ser una de les dirigents més destacades que no va signar el manifest, com el vicepresident Jordi Puigneró, la consellera Gemma Geis i el portaveu de Junts, Josep Rius.
En el nucli de les converses per conformar una candidatura unitària hi ha el repartiment de rols i del poder executiu. La secretaria general, per estatuts, aglutina gran part de les competències, que van des del dia a dia del partit fins a la capacitat de nomenar una permanent dins la direcció. Tot i que en un primer moment Borràs s'inclinava per ocupar la presidència -diverses fonts assenyalen que el seu home per a la secretaria general en aquest cas era Jaume Alonso-Cuevillas, integrant del seu entorn-, en les últimes setmanes ha virat cap a defensar la necessitat d'ocupar la secretaria general. I, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Turull sempre ha preferit un rol executiu per sobre de la presidència i la seva prioritat per assumir més responsabilitats -ara és vicepresident- passava per no haver-se de confrontar amb ningú.
Es dona la circumstància que el congrés de Junts està dividit en dues parts: el 4 de juny, en reunió física a Argelers i votació telemàtica, s'escollirà la direcció, mentre que al juliol, al Principat, s'aprovarà la ponència política i l'organitzativa. És en aquest últim document que es consagren les funcions de cada òrgan del partit i, per tant, on es poden fer canvis sobre les atribucions de la presidència. Tanmateix, dirigents partidaris del tàndem Borràs-Turull destaquen que "no cal" tocar els estatuts sinó "acordar" i "delimitar" els rols de cadascú. No només en el dia a dia, sinó també en el discurs. "No podem permetre's que es vagi per lliure", remarca un del consultats. Borràs compta amb un suport granític de les bases, però dins la cúpula del partit hi ha hagut carpetes -com ara la gestió del cas de l'escó de Pau Juvillà- que han generat discrepàncies internes.
Dimissions pel Catalangate
Pel que fa al Catalangate, l'encara secretari general de Junts ha indicat que és "impossible" que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no conegués l'espionatge a dirigents independentistes, i ha indicat que, en cas que no sabés res, hauria de dimitir. Sànchez ha ressaltat que la vigilància telemàtica ja generava sospites a finals del 2019 entre les files de Junts, i que per això han estat tan escèptics amb els pactes amb el PSOE i la col·laboració amb el govern espanyol al Congrés dels Diputats. Sànchez ha apuntat que aquesta reflexió ja es va traslladar a ERC, però que els republicans no van modificar la reflexió basada en pactar amb els socialistes a canvi de la taula de diàleg, que només s'ha reunit dues vegades des del febrer del 2020.
Tanmateix, el secretari general de Junts ha justificat que es mantingui el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, rubricat el juliol del 2019 amb l'aval de Carles Puigdemont. "La presidenta de la Diputació no està al darrere de l'espionatge", ha ressaltat Sànchez, en referència al paper de Núria Marín. Sànchez, en tot cas, ha apuntat que aquest acord es va fer "al marge" de la seva opinió, perquè estava a Lledoners. "ERC i els comuns demanaven que els regaléssim el govern de la Diputació sense que hi entréssim, perquè els comuns no ens ho volien", ha apuntat.