08
de maig
del
2022
Actualitzat
el
09
de maig
a les
9:36h
El Comic Barcelona ha arribat aquest cap de setmana a la seva 40a edició, una edició que ha estat titllada de "retorn". Joves i no tan joves han pogut compartir la seva afició i adquirir les darreres novetats en un certamen que ha posat èmfasi en la seva trajectòria, des de l'any 1981. Meritxell Puig, directora de Ficomic, l'entitat organitzadora, explica que "la gent ha tornat amb molta il·lusió i moltes ganes, després de dues edicions sense poder-lo celebrar de forma presencial". A diferència del que succeeix en altres fires del mateix àmbit, el nombre d'expositors que venen productes relacionats amb el món del còmic, el merxandatge, ha baixat, però s'han incrementat fins a 190 els que han optat pel Comic BCN per vendre-hi els seus còmics. Llibreries, editorials i també autors han estat els protagonistes en un saló amb molt públic familiar i de totes les edats, i que manté el seu paper de referència dins del sector.
Des de Ficomic es mostren satisfets pel nombre de visitants, que podria trobar-se, a l'espera del balanç final, a nivells similars a la cita de 2019. Sense restriccions d'aforament i cap imposició de mesures contra la Covid, l'únic pel que han hagut de patir enguany és pel recinte, ja que el pavelló 4 de la Fira de Montjuïc es troba actualment reservat a la vacunació. Finalment, però, han pogut ocupar tres pavellons, que era el que segons Puig necessitaven per tal de distribuir no tan sols els expositors sinó també les activitats. En aquest sentit, han recuperat Comic Kids, una iniciativa nascuda al 2018 que promou la lectura i el coneixement del món de la vinyeta entre els més petits, amb un espai reservat per a ells amb tallers, biblioteca i jocs.
La de 2022 ha estat una edició especialment marcada per la trajectòria de l'esdeveniment. A més d'exposicions amb cartells i dades de tota mena sobre aquest recorregut, el Comic BCN havia programat diferents xerrades i debats per posar en comú tot aquest vagatge. Per primer cop des de l'any 1995, fins i tot s'han permès incrementar el nombre d'activitats relacionades amb el còmic japonès, cada cop amb més creixement especialment entre els més joves.
"Hi és excepcionalment, l'any 1991 vam tenir expositors japonesos i l'any 1992 va ser quan vam tenir els grans autors, al 1995 va néixer el Saló del Manga de Barcelona, que ja fa 28 anys, i tot plegat forma part de la història d'aquest saló del còmic i per això ha estat tan present aquest any", afirma Meritxell Puig. Tanmateix, de cara a l'any vinent, els dos móns, el del còmic europeu i nord-americà per una banda i el japonès per l'altra, podrien continuar separats. "Sempre ha estat separat i aquesta és la idea", diu Puig, preguntada per la possibilitat que el primer pugui acabar eclipsat pel segon.
Neix Kaji Manga, la primera editorial de manga només en català, de la mà del Grup Enciclopèdia
La notícia de l'aparició en el panorama del manga del Grup Enciclopèdia ha estat una de les que més ha marcat aquest Comic BCN. En una presentació conjunta aquest passat dissabte entre Joan Abellà, director editorial d'aquest grup editorial, de la mà de Pema Maymó, directora editorial de La Galera, i el que serà l'editor d'aquest nou projecte, Carles Miralles -alhora editor d'Arechi Manga i Yermo Ediciones-, es va donar a conèixer Kaji Manga. El seu objectiu és "remoure" el mercat de dalt a baix i si allò anunciat -entre 70 i 80 volums l'any- s'acaba complint esdevindrà un revulsiu en un sector en el que la llengua catalana fins ara hi té poc a dir. El seu camí s'encetarà a la tardor i prometen publicar obres "contemporànies" dirigides a tots els públics, tant l'infantil i juvenil com l'adult.
Joan Abellà explica que van detectar fa uns mesos una "distància sideral entre els títols de manga que s'estan produint a Catalunya i els que s'estan podent llegir en català". Per això, assessorats per un segell editorial nascut l'any 2019, Arechi, van començar a treballar. Asseguren que seran "persistents" en una idea a llarg termini que acabarà provocant, segons Abellà, que l'oferta augmenti "moltíssim". "Jo penso que el consumidor que prefereix consumir en català seguirà consumint en català i això serà un cercle virtuós que ens portarà a què les coses funcionin", relata el director editorial del Grup Enciclopèdia. La dimensió "mitjana" d'aquest grup editorial els ha abocat a buscar aliances en un sector, el del manga, al que fins ara no s'havien apropat.
"Està claríssim que és un moment daurat del manga, ja no és només adolescents o gent jove, és que estan començant molt petits i ho estan buscant, ho estan reclamant, i només ho troben en castellà, necessitem que ho trobin i que aquests lectors segueixin llegint en català", afirma una de les peces clau en aquest projecte, Pema Maymó, directora editorial de La Galera. "Van veure que estaven fent una feina de normalització lectora per a nens i que quan arribava l'adolescència els perdien perquè no tenien manga", conclou Carles Miralles. Per ara tan sols tenen un títol signat, un shôjo -dirigit a noies adolescents- i que ja té versió en castellà al mercat. Algunes de les obres que publiqui Kaji pot ser que també les publiqui Arechi, un fet que podria abaratir costos de negociació, però d'altres seran independents i podrien tenir la seva arribada a l'estat espanyol només en català.
Aquest "nínxol de mercat" parcialment desatès haurà de lidiar amb un dels entrebancs principals amb els que s'han trobat fins ara els editors en català: les editorials japoneses. "Els has de fer entendre la diferència entre territori i llengua, depèn de qui ho porti ho entén, hi ha algunes editorials japoneses que de moment ho han vetat perquè no acaben d'entendre-ho", explica, però es mostra optimista: "Amb el temps, quan ja estiguem publicant, ja acabaran d'entendre-ho". Miralles reconeix que si bé legalment les editorials en castellà no poden exercir cap dret a veto, en cas que tinguin els drets per a tot l'Estat, sí que poden fer pressió en el marc de les negociacions, retirant ofertes i bloquejant qualsevol possibilitat que una altra editorial publiqui també en català. Els espera, doncs, un repte majúscul.
Per aquest motiu, fins ara l'única editorial que publicava tots els seus títols manga en català, Ooso Còmics, obtenia els drets per a la llengua castellana i la llengua catalana -en aquest saló han desvetllat també que s'atreveixen amb l'euskera, en una nova línia de còmic científic-. La seva editora, Olga Resina, assegura que en el seu cas les vendes no acompanyen però sí que es van incrementant any rere any, des del 2018 en què van publicar el seu primer títol. Kamen Rider o Himitsu Sentai Gorenger són les seves dues últimes novetats, que segons detalla són les que han funcionat millor, si bé l'edició en català "viu de les vendes en castellà". Resina reconeix, però, que els seus còmics són "de nínxol". Es tracta de clàssics d'autors que van publicar els seus grans èxits als anys 70, com ara Go Nagai o Shotaro Ishinomori, i que van dirigits a un públic específic més entès que la mitjana. Les dues novetats que aviat estaran disponibles són Getter Robot i X-Venture.
Per fer funcionar el mercat del manga en català, segons Carles Miralles, cal "ignorar el mercat castellà". "Al final és construir el mercat català de zero, sense tenir en compte què s'ha fet en castellà, perquè si no no publicaríem res, perquè clar, gairebé tot està publicat en castellà". Des del Grup Enciclopèdia opten, doncs, per un camí diferent a l'establert fins a la data. L'arribada del manga a casa nostra es va produir justament fa 30 anys: Bola de Drac, de Planeta de Agostini, va revolucionar el sector i per aquest motiu la mateixa editorial es va atrevir també amb Doraemon i anunciaven el còmic original en català de Dr. Slump, que no ha arribat fins enguany. En aquells primers anys noranta es venien més exemplars en català que en castellà, de les aventures d'en Son Goku, sobretot gràcies a l'èxit de la versió televisiva.
Allò, però, va ser una "flor d'estiu". David Hernando, editor de Planeta Cómic, assegura que el llançament conjunt aquest passat mes de març dels primers volums de Dr. Slump i de My Hero Academia està "funcionant molt bé". "Està sent una sorpresa, era una tasca que teníem pendent i per fi ho hem pogut publicar, ha estat una alegria amb tants bons resultats". L'altra sèrie és My Hero Academia, que segons apunta Hernando és la sèrie "més venuda del mercat", en la seva versió en castellà. Aquests aparents bons resultats els fan treballar ja en més títols de cara a 2023 i engruixir d'aquesta manera el seu catàleg, que ja compta amb obres estrella com ara Bola de Drac, Detectiu Conan o Naruto.
A l'espera de publicar manga en català i pendents de la reacció del públic a aquests primers llançaments hi ha altres dues editorials: Penguin Random House, a través del seu nou segell Distrito Manga, i Norma Editorial. L'editora de manga de Norma, Annabel Espada, explica que des d'abans de la pandèmia van estar mirant d'encetar una línia sencera de manga en català. "No volem treure-ho per treure-ho, si ho treiem ho volem treure bé", explica, i avança que no hi haurà novetats fins a final d'any. "Tenim algunes idees, però no volem treure un títol i ja està, deixar-ho allà, ens agradaria crear una certa cadència de sèries interessants per formar una línia editorial", diu Espada.
L'alentiment de les contractacions i la crisi de subministraments de matèries primeres -la manca de paper està afectant des de fa mesos el sector del llibre- ha provocat que hagin prioritzat altres títols. De tota manera, es tracta d'una "estratègia d'empresa" en la qual també hi participen Astronave, el segell de còmic infantil i juvenil, o la secció d'europeu, amb una novetat per a aquest Comic BCN: El fill del xofer, l'adaptació a un format visual del llibre de Jordi Amat, sobre la vida del periodista Alfons Quintà. "Això del manga en català, no és només pel manga en català", conclou Espada.
Al sector del còmic, els aficionats al manga estan liderant la reivindicació de poder llegir també en català. Es tracta d'un ressorgiment que en part renega del model implantat ara fa una dècada, quan una gran editora com Glénat va nodrir-se de les subvencions de la Generalitat i que finalment va naufragar. No només Ooso Còmics, que diuen preferir no rebre subvencions per no dependre'n, sinó també l'editorial Finestres ha engegat un camí propi, un projecte amb tres potes -una llibreria a Barcelona, la convocatòria de beques i premis i la mateixa editorial-. Montserrat Terrones, la seva directora editorial, explica que la seva aposta és el còmic per a adults amb temàtiques lligades a l'actualitat. Es tracta d'un projecte "amb cert risc", però que ja ha aconseguit exhaurir els exemplars de les primeres edicions dels seus primers dos llançaments, d'un total de sis. Tot i així demana paciència: "S'ha de crear lectorat, no és una cosa que es pugui fer en quatre dies". Algunes de les novetats presentades en aquest Comic BCN són Kent State, Túnels, Els ignorants, i també tenen previst publicar Dragman, una obra premiada al festival d'Angulema.
Altres iniciatives a l'entorn del còmic en català que han sorgit en els darrers temps, a banda d'editors independents com ara Humberto González (Senyera Studios), són les relacionades amb els premis. El Premi Finestres és el millor dotat, amb 25.000 euros, i el primer cop va recollir 55 propostes diferents, la guanyadora es publicarà aviat. També el diari Ara va engegar durant els primers moments de la pandèmia el seu propi premi, dotat amb 10.000 euros, i ja té acumulades dues edicions i fins i tot han publicat el recull dels 18 projectes candidats al llibre Vinyetari.
Crear el costum de lectura en català de productes associats a la "subcultura" és en general l'objectiu de tots els agents implicats. També, fugir de la "militància" fins ara necessària per conèixer quines són les obres publicades i trobar-les a les llibreries. Un aspecte, aquest darrer, en el que hi pot ajudar la cada cop més popularització del còmic en les llibreries generalistes, un fenomen inèdit anys enrere i que és fruit del creixement de les vendes. Una de les editorials més importants, Planeta, nega que hi hagi ara mateix cap "bombolla" en general al sector. "Creiem que el mercat està creixent de veritat, aquest cop hi ha nous lectors de veritat. Quan això s'estabilitzi i per descomptat aquest boom disminueixi una mica, perquè és normal que la cosa anirà cap avall, creiem que es mantindrà per sobre d'on estava abans, de totes maneres", assegura David Hernando.
Pel que fa a la manca de presència del català als globus de les vinyetes, si aquestes iniciatives tenen continuïtat només quedarà pendent, doncs, conquerir el món dels superherois, el còmic occidental indubtablement més popular. Per ara, les grans franquícies de Marvel i DC -a través de les seves llicenciatàries a l'estat espanyol, Panini i ECC- no s'han atrevit a fer el pas de manera decidida, si bé en aquest saló no han descartat intentar-ho en un futur. Editors i aficionats coincideixen que el moment actual és l'idoni, tant per l'interès creixent en el còmic per part d'un gruix important de la població, com també per la major conscienciació de l'ús de la llengua catalana, un tema que ha esdevingut tema de debat polític en els últims anys.
Des de Ficomic es mostren satisfets pel nombre de visitants, que podria trobar-se, a l'espera del balanç final, a nivells similars a la cita de 2019. Sense restriccions d'aforament i cap imposició de mesures contra la Covid, l'únic pel que han hagut de patir enguany és pel recinte, ja que el pavelló 4 de la Fira de Montjuïc es troba actualment reservat a la vacunació. Finalment, però, han pogut ocupar tres pavellons, que era el que segons Puig necessitaven per tal de distribuir no tan sols els expositors sinó també les activitats. En aquest sentit, han recuperat Comic Kids, una iniciativa nascuda al 2018 que promou la lectura i el coneixement del món de la vinyeta entre els més petits, amb un espai reservat per a ells amb tallers, biblioteca i jocs.
La de 2022 ha estat una edició especialment marcada per la trajectòria de l'esdeveniment. A més d'exposicions amb cartells i dades de tota mena sobre aquest recorregut, el Comic BCN havia programat diferents xerrades i debats per posar en comú tot aquest vagatge. Per primer cop des de l'any 1995, fins i tot s'han permès incrementar el nombre d'activitats relacionades amb el còmic japonès, cada cop amb més creixement especialment entre els més joves.
"Hi és excepcionalment, l'any 1991 vam tenir expositors japonesos i l'any 1992 va ser quan vam tenir els grans autors, al 1995 va néixer el Saló del Manga de Barcelona, que ja fa 28 anys, i tot plegat forma part de la història d'aquest saló del còmic i per això ha estat tan present aquest any", afirma Meritxell Puig. Tanmateix, de cara a l'any vinent, els dos móns, el del còmic europeu i nord-americà per una banda i el japonès per l'altra, podrien continuar separats. "Sempre ha estat separat i aquesta és la idea", diu Puig, preguntada per la possibilitat que el primer pugui acabar eclipsat pel segon.
Neix Kaji Manga, la primera editorial de manga només en català, de la mà del Grup Enciclopèdia
La notícia de l'aparició en el panorama del manga del Grup Enciclopèdia ha estat una de les que més ha marcat aquest Comic BCN. En una presentació conjunta aquest passat dissabte entre Joan Abellà, director editorial d'aquest grup editorial, de la mà de Pema Maymó, directora editorial de La Galera, i el que serà l'editor d'aquest nou projecte, Carles Miralles -alhora editor d'Arechi Manga i Yermo Ediciones-, es va donar a conèixer Kaji Manga. El seu objectiu és "remoure" el mercat de dalt a baix i si allò anunciat -entre 70 i 80 volums l'any- s'acaba complint esdevindrà un revulsiu en un sector en el que la llengua catalana fins ara hi té poc a dir. El seu camí s'encetarà a la tardor i prometen publicar obres "contemporànies" dirigides a tots els públics, tant l'infantil i juvenil com l'adult.
Joan Abellà explica que van detectar fa uns mesos una "distància sideral entre els títols de manga que s'estan produint a Catalunya i els que s'estan podent llegir en català". Per això, assessorats per un segell editorial nascut l'any 2019, Arechi, van començar a treballar. Asseguren que seran "persistents" en una idea a llarg termini que acabarà provocant, segons Abellà, que l'oferta augmenti "moltíssim". "Jo penso que el consumidor que prefereix consumir en català seguirà consumint en català i això serà un cercle virtuós que ens portarà a què les coses funcionin", relata el director editorial del Grup Enciclopèdia. La dimensió "mitjana" d'aquest grup editorial els ha abocat a buscar aliances en un sector, el del manga, al que fins ara no s'havien apropat.
"Està claríssim que és un moment daurat del manga, ja no és només adolescents o gent jove, és que estan començant molt petits i ho estan buscant, ho estan reclamant, i només ho troben en castellà, necessitem que ho trobin i que aquests lectors segueixin llegint en català", afirma una de les peces clau en aquest projecte, Pema Maymó, directora editorial de La Galera. "Van veure que estaven fent una feina de normalització lectora per a nens i que quan arribava l'adolescència els perdien perquè no tenien manga", conclou Carles Miralles. Per ara tan sols tenen un títol signat, un shôjo -dirigit a noies adolescents- i que ja té versió en castellà al mercat. Algunes de les obres que publiqui Kaji pot ser que també les publiqui Arechi, un fet que podria abaratir costos de negociació, però d'altres seran independents i podrien tenir la seva arribada a l'estat espanyol només en català.
El Còmic Barcelona torna a la presencialitat per celebrar el 40è aniversari Foto: Víctor Arias
Aquest "nínxol de mercat" parcialment desatès haurà de lidiar amb un dels entrebancs principals amb els que s'han trobat fins ara els editors en català: les editorials japoneses. "Els has de fer entendre la diferència entre territori i llengua, depèn de qui ho porti ho entén, hi ha algunes editorials japoneses que de moment ho han vetat perquè no acaben d'entendre-ho", explica, però es mostra optimista: "Amb el temps, quan ja estiguem publicant, ja acabaran d'entendre-ho". Miralles reconeix que si bé legalment les editorials en castellà no poden exercir cap dret a veto, en cas que tinguin els drets per a tot l'Estat, sí que poden fer pressió en el marc de les negociacions, retirant ofertes i bloquejant qualsevol possibilitat que una altra editorial publiqui també en català. Els espera, doncs, un repte majúscul.
Per aquest motiu, fins ara l'única editorial que publicava tots els seus títols manga en català, Ooso Còmics, obtenia els drets per a la llengua castellana i la llengua catalana -en aquest saló han desvetllat també que s'atreveixen amb l'euskera, en una nova línia de còmic científic-. La seva editora, Olga Resina, assegura que en el seu cas les vendes no acompanyen però sí que es van incrementant any rere any, des del 2018 en què van publicar el seu primer títol. Kamen Rider o Himitsu Sentai Gorenger són les seves dues últimes novetats, que segons detalla són les que han funcionat millor, si bé l'edició en català "viu de les vendes en castellà". Resina reconeix, però, que els seus còmics són "de nínxol". Es tracta de clàssics d'autors que van publicar els seus grans èxits als anys 70, com ara Go Nagai o Shotaro Ishinomori, i que van dirigits a un públic específic més entès que la mitjana. Les dues novetats que aviat estaran disponibles són Getter Robot i X-Venture.
Per fer funcionar el mercat del manga en català, segons Carles Miralles, cal "ignorar el mercat castellà". "Al final és construir el mercat català de zero, sense tenir en compte què s'ha fet en castellà, perquè si no no publicaríem res, perquè clar, gairebé tot està publicat en castellà". Des del Grup Enciclopèdia opten, doncs, per un camí diferent a l'establert fins a la data. L'arribada del manga a casa nostra es va produir justament fa 30 anys: Bola de Drac, de Planeta de Agostini, va revolucionar el sector i per aquest motiu la mateixa editorial es va atrevir també amb Doraemon i anunciaven el còmic original en català de Dr. Slump, que no ha arribat fins enguany. En aquells primers anys noranta es venien més exemplars en català que en castellà, de les aventures d'en Son Goku, sobretot gràcies a l'èxit de la versió televisiva.
El Còmic Barcelona torna a la presencialitat per celebrar el 40è aniversari Foto: Víctor Arias
Allò, però, va ser una "flor d'estiu". David Hernando, editor de Planeta Cómic, assegura que el llançament conjunt aquest passat mes de març dels primers volums de Dr. Slump i de My Hero Academia està "funcionant molt bé". "Està sent una sorpresa, era una tasca que teníem pendent i per fi ho hem pogut publicar, ha estat una alegria amb tants bons resultats". L'altra sèrie és My Hero Academia, que segons apunta Hernando és la sèrie "més venuda del mercat", en la seva versió en castellà. Aquests aparents bons resultats els fan treballar ja en més títols de cara a 2023 i engruixir d'aquesta manera el seu catàleg, que ja compta amb obres estrella com ara Bola de Drac, Detectiu Conan o Naruto.
A l'espera de publicar manga en català i pendents de la reacció del públic a aquests primers llançaments hi ha altres dues editorials: Penguin Random House, a través del seu nou segell Distrito Manga, i Norma Editorial. L'editora de manga de Norma, Annabel Espada, explica que des d'abans de la pandèmia van estar mirant d'encetar una línia sencera de manga en català. "No volem treure-ho per treure-ho, si ho treiem ho volem treure bé", explica, i avança que no hi haurà novetats fins a final d'any. "Tenim algunes idees, però no volem treure un títol i ja està, deixar-ho allà, ens agradaria crear una certa cadència de sèries interessants per formar una línia editorial", diu Espada.
L'alentiment de les contractacions i la crisi de subministraments de matèries primeres -la manca de paper està afectant des de fa mesos el sector del llibre- ha provocat que hagin prioritzat altres títols. De tota manera, es tracta d'una "estratègia d'empresa" en la qual també hi participen Astronave, el segell de còmic infantil i juvenil, o la secció d'europeu, amb una novetat per a aquest Comic BCN: El fill del xofer, l'adaptació a un format visual del llibre de Jordi Amat, sobre la vida del periodista Alfons Quintà. "Això del manga en català, no és només pel manga en català", conclou Espada.
Al sector del còmic, els aficionats al manga estan liderant la reivindicació de poder llegir també en català. Es tracta d'un ressorgiment que en part renega del model implantat ara fa una dècada, quan una gran editora com Glénat va nodrir-se de les subvencions de la Generalitat i que finalment va naufragar. No només Ooso Còmics, que diuen preferir no rebre subvencions per no dependre'n, sinó també l'editorial Finestres ha engegat un camí propi, un projecte amb tres potes -una llibreria a Barcelona, la convocatòria de beques i premis i la mateixa editorial-. Montserrat Terrones, la seva directora editorial, explica que la seva aposta és el còmic per a adults amb temàtiques lligades a l'actualitat. Es tracta d'un projecte "amb cert risc", però que ja ha aconseguit exhaurir els exemplars de les primeres edicions dels seus primers dos llançaments, d'un total de sis. Tot i així demana paciència: "S'ha de crear lectorat, no és una cosa que es pugui fer en quatre dies". Algunes de les novetats presentades en aquest Comic BCN són Kent State, Túnels, Els ignorants, i també tenen previst publicar Dragman, una obra premiada al festival d'Angulema.
Altres iniciatives a l'entorn del còmic en català que han sorgit en els darrers temps, a banda d'editors independents com ara Humberto González (Senyera Studios), són les relacionades amb els premis. El Premi Finestres és el millor dotat, amb 25.000 euros, i el primer cop va recollir 55 propostes diferents, la guanyadora es publicarà aviat. També el diari Ara va engegar durant els primers moments de la pandèmia el seu propi premi, dotat amb 10.000 euros, i ja té acumulades dues edicions i fins i tot han publicat el recull dels 18 projectes candidats al llibre Vinyetari.
Crear el costum de lectura en català de productes associats a la "subcultura" és en general l'objectiu de tots els agents implicats. També, fugir de la "militància" fins ara necessària per conèixer quines són les obres publicades i trobar-les a les llibreries. Un aspecte, aquest darrer, en el que hi pot ajudar la cada cop més popularització del còmic en les llibreries generalistes, un fenomen inèdit anys enrere i que és fruit del creixement de les vendes. Una de les editorials més importants, Planeta, nega que hi hagi ara mateix cap "bombolla" en general al sector. "Creiem que el mercat està creixent de veritat, aquest cop hi ha nous lectors de veritat. Quan això s'estabilitzi i per descomptat aquest boom disminueixi una mica, perquè és normal que la cosa anirà cap avall, creiem que es mantindrà per sobre d'on estava abans, de totes maneres", assegura David Hernando.
Pel que fa a la manca de presència del català als globus de les vinyetes, si aquestes iniciatives tenen continuïtat només quedarà pendent, doncs, conquerir el món dels superherois, el còmic occidental indubtablement més popular. Per ara, les grans franquícies de Marvel i DC -a través de les seves llicenciatàries a l'estat espanyol, Panini i ECC- no s'han atrevit a fer el pas de manera decidida, si bé en aquest saló no han descartat intentar-ho en un futur. Editors i aficionats coincideixen que el moment actual és l'idoni, tant per l'interès creixent en el còmic per part d'un gruix important de la població, com també per la major conscienciació de l'ús de la llengua catalana, un tema que ha esdevingut tema de debat polític en els últims anys.