07
de maig
del
2022
Actualitzat
el
09
de maig
a les
22:09h
Dijous passat, l'Ajuntament de Malgrat de Mar va presentar els actes de record que es faran el proper 29 de maig per commemorar els 85 anys de l'enfonsament del vaixell "Ciudad de Barcelona" pels submarins franquistes. S'inaugurarà un monument de record -obra de Rob MacDonald- a les víctimes d'aquells fets, que han estat rescatades del silenci, però que sempre havien quedat presents en la memòria de Malgrat. S'hi presentarà també el llibre Les aigües de l'oblit, de la historiadora Sònia Garangou, editat per Pagès.
La del Ciudad de Barcelona és una d'aquells molts episodis de la Guerra Civil que per elles mateixes ja constitueixen un relat històric atractiu. El vaixell havia pertangut a la Companyia Trasmeditarrània per fer el trajecte Barcelona-Mallorca, però va ser requisat en l'inici del conflicte i posat al servei de les autoritats republicanes. De fet, en el moment de l'esclat de la guerra, la nau transportava atletes de Mallorca que havien de participar en l'Olimpíada Popular que s'havia d'inaugurar el 19 de juliol. Per qui vulgui endinsar-se en la peripècia d'aquests esportistes, hi ha el llibre de Pau Tomàs,Els mallorquins a l'Olimpiada que no fou (Galés).
El Ciudad de Barcelona va ser utilitzat a partir d'aquell moment per al trasllat d'efectius militars. El 29 de maig del 1937 va salpar del port de Marsella duent uns 200 membres de les Brigades Internacionals per combatre al front republicà. Així que va entrar en aigües jurisdiccionals espanyoles, es va advertir que havia estat detectat per un submarí franquista. Es tractava d'un dels submarins que el dictador feixista italià, Benito Mussolini, havia lliurat al general Franco. D'això feia poc i la seva tripulació era formada per espanyols i italians. En un primer moment, van avisar al vaixell que fes marxa enrere. Però al continuar la seva marxa, es va llançar un torpede a l'alçada de Lloret, que no va tocar-lo.
Assetjat, el Ciudad de Barcelona es va arrecerar més a la costa, però davant de Malgrat de Mar va ser ferit de ple per un altre torpede i es va enfonsar en pocs minuts. Es va viure aleshores una escena dramàtica, amb la gent de Malgrat mobilitzant-se per salvar la vida dels brigadistes. Un munt de barques de pescadors van sortir a la mar, mentre d'altres persones duien mantes a la platja. Unes 140 persones van poder ser salvades, però més de 50 van morir, sense que se'n pugui determinar la xifra exacta. Sònia Garangou explica a NacióDigital que ha pogut recollir el nom de 46 víctimes mortals, però que només set cossos de combatents morts van poder ser recuperats i enterrats a Malgrat.
La història dels brigadistes no va acabar al Maresme sinó que va continuar més enllà. Tot i que la Generalitat els va oferir ajut per tornar als seus països, la immensa majoria va voler anar al front i van ser transportats primer al quarter Karl Marx, a la Ciutadella, i d'aquí a Albacete, on es concentraven les Brigades Internacionals. Molts van combatre -i morir- a Belchite o a la Batalla de l'Ebre. D'altres foren fets presoners. Alguns anaren al camp d'Argelers. Els qui van tenir més mala sort van acabar en un camp nazi.
Garangou explica el significat dels actes d'homenatges que es preparen: "El col·lectiu bombardejat indica la internacionalització de la Guerra Civil. Hi havia gent de moltíssimes nacionalitats: nord-americans, canadencs, neozelandesos, suecs, francesos, britànics... Els esdeveniments del 30 de maig van suposar també un gran acte de solidaritat protagonitzat per la gent de Malgrat, que es va desviure pels brigadistes".
Però, a més, l'episodi del Ciudad de Barcelona mostra l'altra internacionalització del conflicte. En paraules de Garangou, "és un exemple més del paper decisiu que van tenir a la Guerra Civil els suports de l'Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini, amb l'arsenal i la maquinària militar posada en mans de Franco. Una intervenció sense la qual no s'hagués produït la superioritat militar dels franquistes". Ara, 85 anys després, Malgrat recordarà els seus brigadistes, molt a prop de les aigües on encara hi ha restes d'aquell vaixell que no va arribar a port.
La del Ciudad de Barcelona és una d'aquells molts episodis de la Guerra Civil que per elles mateixes ja constitueixen un relat històric atractiu. El vaixell havia pertangut a la Companyia Trasmeditarrània per fer el trajecte Barcelona-Mallorca, però va ser requisat en l'inici del conflicte i posat al servei de les autoritats republicanes. De fet, en el moment de l'esclat de la guerra, la nau transportava atletes de Mallorca que havien de participar en l'Olimpíada Popular que s'havia d'inaugurar el 19 de juliol. Per qui vulgui endinsar-se en la peripècia d'aquests esportistes, hi ha el llibre de Pau Tomàs,Els mallorquins a l'Olimpiada que no fou (Galés).
El Ciudad de Barcelona va ser utilitzat a partir d'aquell moment per al trasllat d'efectius militars. El 29 de maig del 1937 va salpar del port de Marsella duent uns 200 membres de les Brigades Internacionals per combatre al front republicà. Així que va entrar en aigües jurisdiccionals espanyoles, es va advertir que havia estat detectat per un submarí franquista. Es tractava d'un dels submarins que el dictador feixista italià, Benito Mussolini, havia lliurat al general Franco. D'això feia poc i la seva tripulació era formada per espanyols i italians. En un primer moment, van avisar al vaixell que fes marxa enrere. Però al continuar la seva marxa, es va llançar un torpede a l'alçada de Lloret, que no va tocar-lo.
Assetjat, el Ciudad de Barcelona es va arrecerar més a la costa, però davant de Malgrat de Mar va ser ferit de ple per un altre torpede i es va enfonsar en pocs minuts. Es va viure aleshores una escena dramàtica, amb la gent de Malgrat mobilitzant-se per salvar la vida dels brigadistes. Un munt de barques de pescadors van sortir a la mar, mentre d'altres persones duien mantes a la platja. Unes 140 persones van poder ser salvades, però més de 50 van morir, sense que se'n pugui determinar la xifra exacta. Sònia Garangou explica a NacióDigital que ha pogut recollir el nom de 46 víctimes mortals, però que només set cossos de combatents morts van poder ser recuperats i enterrats a Malgrat.
La història dels brigadistes no va acabar al Maresme sinó que va continuar més enllà. Tot i que la Generalitat els va oferir ajut per tornar als seus països, la immensa majoria va voler anar al front i van ser transportats primer al quarter Karl Marx, a la Ciutadella, i d'aquí a Albacete, on es concentraven les Brigades Internacionals. Molts van combatre -i morir- a Belchite o a la Batalla de l'Ebre. D'altres foren fets presoners. Alguns anaren al camp d'Argelers. Els qui van tenir més mala sort van acabar en un camp nazi.
Garangou explica el significat dels actes d'homenatges que es preparen: "El col·lectiu bombardejat indica la internacionalització de la Guerra Civil. Hi havia gent de moltíssimes nacionalitats: nord-americans, canadencs, neozelandesos, suecs, francesos, britànics... Els esdeveniments del 30 de maig van suposar també un gran acte de solidaritat protagonitzat per la gent de Malgrat, que es va desviure pels brigadistes".
Però, a més, l'episodi del Ciudad de Barcelona mostra l'altra internacionalització del conflicte. En paraules de Garangou, "és un exemple més del paper decisiu que van tenir a la Guerra Civil els suports de l'Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini, amb l'arsenal i la maquinària militar posada en mans de Franco. Una intervenció sense la qual no s'hagués produït la superioritat militar dels franquistes". Ara, 85 anys després, Malgrat recordarà els seus brigadistes, molt a prop de les aigües on encara hi ha restes d'aquell vaixell que no va arribar a port.