06
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
10:55h
"Catalunya ha de parlar menys de política i més d'economia". Aquesta frase d'Alberto Núñez Feijóo aquest divendres davant el Cercle d'Economia resumeix bé el missatge del líder del PP davant l'empresariat català, que l'ha rebut amb cert alleugeriment. L'encara president gallec s'ha presengtat en tot moment com una "garantia d'estabilitat", i una "alternativa" enfront un govern de Pedro Sánchez -que intervindrà d'aquí a una estona davant del Cercle-, que delata contínues divisions, tant amb els seus socis al Congrés com en el si mateix de l'executiu. Feijóo no ha desaprofitat l'ocasió per fer una referència implícita al Catalangate ("el que ha passat aquesta setmana" ha estat la fórmula utilitzada), que ha obert una crisi sense precedents entre la Moncloa i el Govern de la Genralitat. El president Pere Aragonès, en la inauguració de les jornades dimecres, va acusar Sánchez de "dinamitar" el diàleg i ha demanat depuracions "inajornables" després que la directora del CNI admetés l'espionatge.
En només un any, han canviat moltes coses. Les jornades del Cercle del 2021 van veure, per astorament de molts, un xoc sense precedents entre la flor i nata de l'empresariat català i el lideratge de la dreta espanyola pels indults als dirigents independentistes, que l'entitat catalana va defensar explícitament davant Pablo Casado, que ho va entomar amb irritació gens dissimulada. El nou líder del PP, que ha fet un discurs molt econòmic, cosa que sempre s'agraeix en aquest fòrum.
A la pregunta de si el seu discurs de moderació és compatible amb un acord amb Vox, Feijóo ha dit que el partit de Santiago Abascal és fruit d'una escissió del centre dreta i és al PP a qui fa més mal. Feijóo ha subratllat que ell no vol representar una coalició sinó ser una alternativa. I ha subratllat les diferències amb Vox: "Som un partit europeista, som un partit autonomista i som un partit de gestors". Ha afirmat que l'exteema dreta no creu en el projecte europeu, ni en les autonomies ni ha gestionat mai res. "El que sí que ens interessa és el 16 o el 17% de votants de Vox", ha dit.
En l'inici de l'acte, el president del Cercle, Javier Faus, ha recordat a Feijóo el caràcter "transversal" de l'entitat i la seva defensa del "diàleg, l'europeisme i els valors de la Constitució del 78", així com la seva defensa de "l'aspiració de la nostra realitat nacional i la millora de l'autogovern". Faus ha demanat una millora del finançament de Catalunya, alhora que ha expressat que el Cercle rebutja "la unilateralitat i la desobediència, per molt pacífica que pugui ser". El líder del Cercle ha reclamat que Catalunya i l'Estat retrobin "el consens i un major encaix dins d'Espanya".
Faus ha demanat una major redistribució de la productivitat dins de l'estat, posant fi a la diferència d'un centre més pròsper i una perifèria més allunyada del benestar. Faus ha advertit que aquesta realitat de "ciutadans de primera i de segona" genera populismes i radicalismes. El president del Cercle ha recordat el suport de l'entitat a "grans pactes d'estat", especialment entre els dos principals partits, per entomar les reformes necessàries de l'economia i sempre dins del projecte europeu. Faus ha demanat a Feijóo que treballi per aquests grans consensos. Ha propugnat al líder del PP "centralitat i moderació", com també reclamaran a Sánchez.
Feijóo ha recordat que com a president de Galícia ha compatibilitzat el caràcter de màxim representant de l'Estat i alhora com a cap de l'executiu gallec: "Les autonomies no estan a l'Estat, són Estat". Ho ha dit allunyant-se explícitament de les posicions "centralistes i independentistes". El líder del PP ha definit l'Espanya de les autonomies com un "feliç encontre que és vigent", destacant la personalitat de les comunitats històriques. "Ens trobem a casa expressant els nostres sentiments en gallec, català, basc o espanyol", ha dit. Feijóo ha rebutjat un món d'identitats irreconciliables i ha assegurat que "el procés ha estat un pèssim negoci".
El líder del PP ha citat Antón Costas, expresident del Cercle i actual president del Consell Econòmic i Social, per subratllar que és l'economia el marc en què s'ha de moure una política que afronti els problemes reals de la societat. "L'economia i la política han d'anar de la mà, són les dues cares del mateix desig compartit: l'estabilitat", ha dit l'encara president de la Xunta. Ha afirmat que no ha vingut "a prejutjar res".
El cap de l'oposició ha criticat que la política espanyola porta massa anys instal·lada en la "trinxera". Un fenomen que a Catalunya s'ha vist accentuat per l'acció dels "polítics", i enfront el qual ha dit que ell ha vingut a oferir "estabilitat". "Catalunya no pot quedar enrera i necessita parlar menys de política i més d'economia".
El president del PP ha criticat les polítiques "il·lusòries" de l'actual govern espanyol. Un dia després que la vicepresidenta Nadia Calviño oferís un escenari optimista davant el Cercle, Feijóo ha criticat durament la gestió econòmica, subratllant l'increment del deute públic en els darrers dos anys de 200.000 miilions d'euros. Ha criticat la "càrrega" fiscal existent, tot recordant el pla del PP ofert a la Moncloa per superar la crisi econòmica, que ha desgranat breument en elss eus punts centrals: la reducció de la despesa "supèrflua"; una fiscalitat més competitiva, amb un reajustament de l'IRPF i la reducció de l'IVA del gas i l'energia elèctrica; redissenyar l'execució dels fons europeus i reformes estructurals per reactivar l'economia per agilitar els procediments administratius i canviar la cultura de la funció pública en el nou context de digitalització.
En només un any, han canviat moltes coses. Les jornades del Cercle del 2021 van veure, per astorament de molts, un xoc sense precedents entre la flor i nata de l'empresariat català i el lideratge de la dreta espanyola pels indults als dirigents independentistes, que l'entitat catalana va defensar explícitament davant Pablo Casado, que ho va entomar amb irritació gens dissimulada. El nou líder del PP, que ha fet un discurs molt econòmic, cosa que sempre s'agraeix en aquest fòrum.
A la pregunta de si el seu discurs de moderació és compatible amb un acord amb Vox, Feijóo ha dit que el partit de Santiago Abascal és fruit d'una escissió del centre dreta i és al PP a qui fa més mal. Feijóo ha subratllat que ell no vol representar una coalició sinó ser una alternativa. I ha subratllat les diferències amb Vox: "Som un partit europeista, som un partit autonomista i som un partit de gestors". Ha afirmat que l'exteema dreta no creu en el projecte europeu, ni en les autonomies ni ha gestionat mai res. "El que sí que ens interessa és el 16 o el 17% de votants de Vox", ha dit.
En l'inici de l'acte, el president del Cercle, Javier Faus, ha recordat a Feijóo el caràcter "transversal" de l'entitat i la seva defensa del "diàleg, l'europeisme i els valors de la Constitució del 78", així com la seva defensa de "l'aspiració de la nostra realitat nacional i la millora de l'autogovern". Faus ha demanat una millora del finançament de Catalunya, alhora que ha expressat que el Cercle rebutja "la unilateralitat i la desobediència, per molt pacífica que pugui ser". El líder del Cercle ha reclamat que Catalunya i l'Estat retrobin "el consens i un major encaix dins d'Espanya".
Faus ha demanat una major redistribució de la productivitat dins de l'estat, posant fi a la diferència d'un centre més pròsper i una perifèria més allunyada del benestar. Faus ha advertit que aquesta realitat de "ciutadans de primera i de segona" genera populismes i radicalismes. El president del Cercle ha recordat el suport de l'entitat a "grans pactes d'estat", especialment entre els dos principals partits, per entomar les reformes necessàries de l'economia i sempre dins del projecte europeu. Faus ha demanat a Feijóo que treballi per aquests grans consensos. Ha propugnat al líder del PP "centralitat i moderació", com també reclamaran a Sánchez.
Feijóo ha recordat que com a president de Galícia ha compatibilitzat el caràcter de màxim representant de l'Estat i alhora com a cap de l'executiu gallec: "Les autonomies no estan a l'Estat, són Estat". Ho ha dit allunyant-se explícitament de les posicions "centralistes i independentistes". El líder del PP ha definit l'Espanya de les autonomies com un "feliç encontre que és vigent", destacant la personalitat de les comunitats històriques. "Ens trobem a casa expressant els nostres sentiments en gallec, català, basc o espanyol", ha dit. Feijóo ha rebutjat un món d'identitats irreconciliables i ha assegurat que "el procés ha estat un pèssim negoci".
El líder del PP ha citat Antón Costas, expresident del Cercle i actual president del Consell Econòmic i Social, per subratllar que és l'economia el marc en què s'ha de moure una política que afronti els problemes reals de la societat. "L'economia i la política han d'anar de la mà, són les dues cares del mateix desig compartit: l'estabilitat", ha dit l'encara president de la Xunta. Ha afirmat que no ha vingut "a prejutjar res".
El cap de l'oposició ha criticat que la política espanyola porta massa anys instal·lada en la "trinxera". Un fenomen que a Catalunya s'ha vist accentuat per l'acció dels "polítics", i enfront el qual ha dit que ell ha vingut a oferir "estabilitat". "Catalunya no pot quedar enrera i necessita parlar menys de política i més d'economia".
El president del PP ha criticat les polítiques "il·lusòries" de l'actual govern espanyol. Un dia després que la vicepresidenta Nadia Calviño oferís un escenari optimista davant el Cercle, Feijóo ha criticat durament la gestió econòmica, subratllant l'increment del deute públic en els darrers dos anys de 200.000 miilions d'euros. Ha criticat la "càrrega" fiscal existent, tot recordant el pla del PP ofert a la Moncloa per superar la crisi econòmica, que ha desgranat breument en elss eus punts centrals: la reducció de la despesa "supèrflua"; una fiscalitat més competitiva, amb un reajustament de l'IRPF i la reducció de l'IVA del gas i l'energia elèctrica; redissenyar l'execució dels fons europeus i reformes estructurals per reactivar l'economia per agilitar els procediments administratius i canviar la cultura de la funció pública en el nou context de digitalització.