Sempre hi ha alguna cosa d'especial en el concert de presentació d'un disc nou. L'artista ha fet la seva feina a casa i el públic ha fet la seva feina a casa. Dues activitats prou íntimes per separat, que requereixen una concentració i d'una voluntat de diàleg a distància que, quan un puja a l'escenari i l'altre balla a la pista, prenen una altra dimensió. Hi ha molta generositat, en aquesta trobada. Els músics serveixen la seva obra el més ben emplatada possible, amb la feinada prèvia que això suposa d'assajos, proves i errors, i els espectadors hi dediquen temps, diners i actitud. Com a oient, de seguida veus si aquella proposta té sentit quan es fa tangible i com a músic (m'ho imagino, perquè no recordo ni com fer anar la flauta dolça) veus la reacció sincera de la gent que t'escolta.
Aquesta setmana, Intana ha presentat el seu tercer àlbum: Planeta Nou. Si algú no coneix el grup, em farà il·lusió que aquest article serveixi per a poder-lo descobrir. Ells mateixos defineixen el que fan com "pop lluent i íntim amb tocs d'americana, electrònica i folk vibrant". Intana ha actuat en grans escenaris del país com ara el del Primavera Sound, el Vida Festival, el Petit Palau de la Música, el Festival de Pedralbes o el Mercat de Música Viva de Vic, entre altres. Dimecres van fer-ho a LaNau de Barcelona, al Poblenou, per donar forma a aquest Planeta Nou que des del passat 18 de març els fans ja havíem anat escoltant des de la intimitat de casa nostra.
La frontwoman d'Intana és la Núria Moliner, arquitecta de formació i comunicadora de professió (potser l'haureu vist presentant el programa d'arquitectura Escala humana a TVE o col·laborant al Punts de vista de la mateixa emissora). Cada cop m'agraden més les formacions amb dones al capdavant (en aquest cas, a més, la veu de la Núria és una cosa finíssima) perquè demostra que hi ha altres maneres de portar la veu cantant. Es parla sovint dels lideratges feministes i una cosa que em va sorprendre de la posada en escena d'Intana va ser la disposició dels instruments. Guitarra, bateria, baix i la Núria amb guitarra. Tots al mateix nivell. Ella no era al centre, com estem habituats a veure els cantants, sinó que es va situar a un extrem de l'escenari. Aquest detall feia evident que Intana és un grup i, tot i que tot dugui el segell i la mirada de la Núria, tots tenen la mateixa importància.
A la Núria ara ja fa un temps que la conec (aquest món és realment petit) i l'ètica periodística m'obliga a dir que malgrat no poder ser del tot objectiva sí que sóc del tot sincera. Quan vaig escoltar Planeta Nou per primera vegada ho vaig fer, evidentment, cançó a cançó amb l'ordre que proposa el grup. Inevitablement, vaig parar atenció a les lletres perquè per primera vegada Intana publica un disc en català i el fet que sigui un disc conceptual té tot el sentit del món. Qui conegui la Núria sabrà que una de les coses que la preocupen és el món on vivim (i on habitem) i Planeta Nou reflexiona sobre tot això. Davant l'escenari global que se'ns presenta, Intana proposa en aquest treball una composició d'una utopia en contraposició a una realitat distòpica. Planeta Nou serveix de refugi. La mirada arquitectònica de la Núria Moliner hi és molt present en aquest disc, que beu de referències com Walden, de Henry David Thoreau, les utopies i els futurismes dels anys setanta o l'experiment ecologista Biosphere 2.
La proposta d'Intana no és només musical, convida a reflexionar sobre com ens relacionem amb el món on vivim. I capgira dinàmiques. En una època on la compravenda de discos s'ha començat a convertir en una cosa... caduca? Romàntica?, Intana ha ideat el primer CD amb packaging 100% reciclat, fet amb plàstics procedents del contenidor groc. Un disc de 'Planeta Nou' equival a dues ampolles de detergent. Cosa que els fa d'una banda preciosos i d'altra banda, únics. L'altre dia a LaNau es va poder veure com, al llarg d'aquesta gira, la banda portarà una escenografia feta amb plàstics 100% reciclats, procedents de bosses de brossa i excedents i també un vestuari de cotó reciclat, cotó orgànic i retalls.
Intana planteja una utopia en resposta a l'ecoansietat i el nihilisme propis de la generació millennial i demostra que apostar per un Planeta Nou sostenible es pot fer també a través de la música. Llarga vida als projectes amb ànima.