Entrevista

Joan Josep Isern: «El reconeixement de les seleccions catalanes hauria de ser a la taula de diàleg»

El candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol, que celebra eleccions aquest maig, defensa modernitzar l'entitat i fer-la una eina de país: "Ara és una delegació submisa de la Federació Espanyola"

per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 8 de maig de 2022 a les 16:00 |
Joan Josep Isern, aspirant a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. | Adrià Costa
Joan Josep Isern (1957, Barcelona) es postula per pilotar la Federació Catalana de Futbol, que celebra eleccions el 22 de maig. Arquitecte de formació, antic militant d'Unió Democràtica i amb experiència a l'administració -on va ser director del Servei Català de Trànsit-, Isern suma també trajectòria en el futbol català. Va presidir el Club Esportiu Europa i va ser vicepresident de la Federació, en una etapa, la d'Andreu Subies, que va acabar amb el president investigat. Isern argumenta que els problemes judicials de Subies i la manera de fer de l'actual president, Joan Soteras, no ajuden la Federació a fer un salt en termes de modernització i transparència.

L'aspirant a la presidència va presentar aquest divendres 709 avals per aspirar al càrrec i aquest dilluns es proclamarà de forma oficial la seva candidatura. En aquesta conversa amb NacióDigital, defensa una sacsejada a la Federació per millorar-ne la gestió i projecta idees per dotar les seleccions catalanes de major representativitat.


- El 2015 li preguntaven si, més endavant, vostè voldria ser president de la Federació Catalana de Futbol, i deia que no. Què ha canviat?

- En aquella època estava molt satisfet de la gestió que havia fet Andreu Subies. Jo entenia que havia completat una gestió extraordinària, perquè havíem modernització la Federació, havíem recuperat el prestigi perdut en temps anteriors i la selecció havia aconseguit notorietat. Estava molt satisfet. Succeeix que no m'assabento dels problemes d'Andreu Subies fins que ell ja ocupa el càrrec de vicepresident a la Federació Espanyola de Futbol. És en aquell moment quan es coneix l'escàndol que encara està pendent de resolució judicial. I, a partir d'aquí, em començo a desencantar. Joan Soteras [actual president de la Federació] és una persona col·locada per Subies, però observo que comença a haver-hi diferències de criteri entre tots dos, que deriva en una guerra interna entre dues faccions alineades amb aquestes dues figures. I veig coses estranyes a la Federació. Això trenca el meu somni, construït en aquella etapa, dels grans canvis a la Federació, una institució que és la primera entitat esportiva de Catalunya.


- Per què costa tant que entitats com la Federació Catalana de Futbol siguin transparents?

- Crec que tot això està vinculat al fet que els dos darrers presidents han tingut uns sous molt elevats. Des de sempre, els presidents de la Federació Catalana de Futbol havien assumit el càrrec com una qüestió d'honor. És el millor càrrec del futbol català, el de més prestigi i consideració. I tots els presidents han actuat de manera altruista. Dels 56 presidents, només dos han cobrat. En el moment que s'incorpora el factor econòmic, amb sous tan desproporcionats i en el qual hi ha gent que participa d'aquest benefici econòmic, se succeeixen les tensions per aglutinar aquest poder. I això acaba en una guerra interna. En definitiva, el problema que té la Federació és intern. Amb els clubs no hi ha problemes.


- En el programa electoral, fa referència a la modernització de la Federació. Però és compatible voler modernitzar-la i que el president no cobri?

- Crec que el president no ha de tenir aquesta tasca executiva i remunerada. Els altres presidents federatius no cobren. Jordi Roche va modernitzar moltíssim la Federació i no cobrava. Entenc que el president de la Federació ha de situar-se en una posició més elevada, per poder prendre decisions sobre l'organització i fixar el programa estratègic. I els que han de cobrar han de ser els executius, que haurien de ser els millors en les seves matèries. A aquests sí que se'ls ha de pagar i exigir en conseqüència.

"La Federació hauria d'estar dirigida per executius de primeríssim nivell. I això no està passant en aquest moment"

- Una de les màximes de la seva campanya és més eficiència i més transparència. Per on es pot començar per fer menys obscura la gestió de la Federació? Com es concreta això?

- En principi, buscant els millors professionals. Crec que ara no els té. Atesa l'envergadura de la Federació i de la quantitat d'activitat que promou, hauria d'estar dirigida per executius de primeríssim nivell. I això no està passant en aquest moment, començant pel mateix director general.

- I com s'explica que no es detecti aquesta voluntat de perseguir l'excel·lència, més enllà de la guerra interna que citava?

- Perquè les persones que assumeixen responsabilitats són càrrecs de confiança. Hem d'aïllar l'interès personal de l'interès federatiu. S'han de buscar les persones que realment cobreixin les mancances absolutes que té la Federació: la modernització i la transparència però, sobretot, la captació de recursos externs. Ara, tot el que està passant a la Federació està subvencionat pels clubs, fins i tot les guerres internes i judicials.
 

Joan Josep Isern. Foto: Adrià Costa


- Insisteixo en la dinàmica de gestió opaca. Els precedents a la Federació Espanyola de Futbol, com els àudios publicats en relació a la negociació per l'organització de la Supercopa -amb Gerard Piqué i Luis Rubiales com a protagonistes-, indiquen que hi ha camí per recórrer en transparència. És ètic el comportament de Piqué i Rubiales?

- Desconec el cas Piqué i Rubiales més enllà de les informacions publicades a la premsa. Per tant, no voldria posicionar-me en aquesta qüestió. Però sí que crec que és absolutament imprescindible que hi hagi transparència. Per exemple, el fet que les assemblees de la Federació Catalana de Futbol s'hagin de fer a mà alçada, per poder controlar qui vota què, ja demostra la poca credibilitat de la institució. La direcció necessita saber qui són els crítics per poder amenaçar-los o coaccionar-los. Això està passant.

- El cas que citava demostra, també, el poder de les persones sobre les institucions, i com això pot condicionar les decisions.

- Sí, perquè pel mig hi ha molts diners.

- Es referia a la necessitat d'incorporar talent a la Federació. Per què creu que no s'ha fet fins ara, si això en limita la recerca de recursos?

- Només per interessos estratègics. Si entres a la Federació i pretens guanyar les pròximes eleccions, t'envoltes de gent que poden aportar un valor electoral, com està passant ara. Quan tu entres simplement per beneficiar la institució, independentment de qui pugui votar-te o no, saps que si fas bé la gestió, la solució final vindrà sola. Si la gestió és correcta, el vot vindrà sol. Si agafes el millor director general o el millor cap de compres, aquesta gent garantirà que el seu sou serà rendible i també generarà recursos. La funció del president de la Federació hauria de ser el de director d'orquestra.

"En el mandat del senyor Soteras, la Federació s'ha governat amb interès personal i un nepotisme descarat"

- Vol dir que, fins ara, la Federació Catalana de Futbol s'ha governat a partir de l'interès personal?

- En aquest darrer mandat del senyor Soteras, absolutament. I amb un nepotisme descarat.

- I quins controls s'haurien d'aplicar perquè això no passi?

- La compliance. És un element fonamental. A la meva candidatura hi ha especialistes en compliance. Si no la fas o qui l'executa és part interessada, la compliance no funciona. Cap de les persones de la meva candidatura és capaç de posar el seu nom en perill per una qüestió de manca d'ètica o de transparència.

- Aquest és el camí, el d'obrir finestres fins ara tancades.

- I el funcionament de les assemblees. S'han de poder digitalitzar. S'ha de poder votar de manera telemàtica. Els clubs no poden estar obligats a anar un dia determinat a votar. Això comporta problemes. Com el que s'ha vist en assemblees en què s'han utilitzat actes notarials falses per votar a favor de la junta directiva. La transparència passa per votar de forma democràtica i amb facilitats.
 

Isern defensa modernitzar la Federació Catalana de Futbol. Foto: Adrià Costa


- Escoltant el seu discurs, més que de modernitzar sembla que reclami que no s'actuï de manera caciquil.

- Totalment, obrir finestres i generar il·lusió entorn a la federació més important del país. La Federació Catalana de Futbol, per número de jugadors, és la més rellevant. Si no tenim clar que l'entitat està per sobre de tot, anem malament. No es tracta de portar una gestoria. Hem de canviar el paradigma.

"A les assemblees de la Federació s'ha de poder votar de manera telemàtica"

- A la seva candidatura hi incorpora Joana Ortega, amb experiència a primera línia política. La seva intenció és que la Federació no sigui una gestoria sinó que faci país. Com es concreta?

- Joana Ortega s'integra a la candidatura no pel seu passat a la política sinó per la funció que està desenvolupant a l'Associació Catalana de Municipis. El futbol és un esport amb molts vincles amb el municipalisme i la protecció als clubs ha de passar per tenir una intermediació amb els ajuntaments, perquè ajudin els clubs. He buscat el suport de l'associació i Joana Ortega n'és la secretària general, i ens pot ajudar molt. De la mateixa manera que Iolanda Latorre també forma part de la candidatura, perquè ens interessa la relació amb Pimec i ella és responsable de la secció d'empreses d'esports de Pimec. Ens poden ajudar a fer dels clubs petites empreses ben organitzades, amb línia formativa.

"Ara mateix, la Federació no arriba ni a la categoria de gestoria"

- Repeteix que la Federació Catalana de Futbol ha de ser una estructura de país. Fins ara ha actuat com una delegació de la Federació Espanyola o una simple sucursal?

- Potser menys i tot. Crec que és una delegació submisa de la Federació Espanyola de Futbol i una gestoria mal organitzada. Només destaca pels problemes judicials i la guerra interna. No arriba ni a la categoria de gestoria que, ben portada, té un prestigi.
 

Isern va presidir del Club Esportiu Europa i va ser vicepresident de la Federació. Foto: Adrià Costa


- És possible fer net en la imatge de la Federació?

- Jo no soc ni d'un bàndol ni de l'altre. La imatge de la institució és vital, perquè és la federació més important de Catalunya, per nombre de federats i potència esportiva. Però altres federacions ens han passat al davant en modernització i millor gestió. Això no ens ho podem permetre. Hem de ser el pal de paller de l'esport a Catalunya.

- La selecció catalana tornarà a jugar un amistós el 25 de maig, contra Jamaica, després del parèntesi de la pandèmia. Però quina notorietat ha de tenir de forma regular?

- Em fa molta vergonya el que passarà en el partit del dia 25, perquè segurament la presidència de la Federació tindrà en aquell moment una junta gestora. I que la selecció estigui representada a la llotja per una junta gestora, quan hauria de ser el dia del partit més important de l'any per a la Federació, genera perplexitat. Els gestors actuals han col·locat el partit de la selecció al calendari com si no els importés absolutament res. Segurament hi haurà el president de la Generalitat a la llotja, perquè és el partit de Catalunya. També sabem que no hi haurà cap jugador del Barça. Són detalls que demostren el poc interès amb el qual s'ha preparat el partit.

"La selecció catalana ha de tenir vida pròpia i es mereix un reconeixement oficial"

La selecció catalana ha de tenir vida pròpia i es mereix un reconeixement oficial. M'he posat a disposició del Govern de la Generalitat per poder col·laborar. Aquest hauria de ser un tema de la taula de diàleg. Hem d'explorar aquesta via d'internacionalització que ens permet el futbol. És un valor que no podem menystenir mai. Hem d'aspirar a competir, com ho fan les Illes Feroe, sense necessitat de ser un estat ni estar independenditzats. Em posaré a treballar. No depèn de mi, sinó de la Generalitat i del govern d'Espanya, però crec que no és tan difícil.

- Segur que no és tan difícil que Catalunya disputi competicions oficials de futbol?

- Crec que no és difícil si hi ha bona voluntat.

- No parteix d'una sola voluntat.

- Catalunya pot tenir una selecció per competir de forma oficial. O, fins i tot, de manera oficiosa. Podem fer els passos necessaris per tenir algun tipus de representativitat. El que no pot ser és el partit de costellada que farem el 25 de maig.
 

Joan Josep Isern, aquesta setmana, al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa


- Més enllà de la competició, la selecció catalana ha de jugar anualment? Quina regularitat ha de tenir?
 
- El meu esperit és que, encara que no es pugui competir de forma oficial, hi hagi partits solidaris que beneficiïn algun col·lectiu social. Per exemple, enfrontaments benèfics en favor de l'ELA, que és una malaltia horrible. Ens agradaria poder-ne organitzar tants com siguin possibles.    

- I la selecció femenina, quina notorietat ha de tenir?

- La mateixa que la selecció masculina.

- Això passa, per exemple, per aprofitar tots els escenaris possibles? Com el Camp Nou, ple en els partits del Barça femení a la Champions.

- I tant, ha de passar el mateix. El creixement del futbol femení ha de ser exponencial. Fins ara, només el 8% de les persones federades a Catalunya són noies. Als Estats Units, per exemple, estan per sobre del 60% i, en alguns països europeus, se supera la barrera del 50%. Aquest treball previ ha d'anar acompanyat de donar valor al paper de la dona directiva. És importantíssim que les dones s'incorporin en l'organigrama dels clubs i la Federació. Si aconseguim que la dona no només jugui sinó que també dirigeixi clubs, farem un pas endavant.

- El millor cartell de presentació que avui pot tenir el futbol català és Alexia Putellas?

- Sí, és un dels grans valors que tenim. També ho és Gerard Piqué o els jugadors que han triomfat en el futbol internacional.
 

Isern ja disposa dels avals necessaris per aspirar a la presidència de la Federació. Foto: Adrià Costa


- Què li semblaria que un dirigent que ha tingut pes en el panorama futbolístic com Sandro Rosell, expresident del Barça, fes el salt a la política? El seu és un nom que sona com a alcaldable de Barcelona.

- Totes les persones que tenen inquietuds, em generen bones sensacions. Qui té experiència en la gestió d'una gran organització, i el Barça ho és, pot projectar-se en altres esferes de la societat. Crec que podria fer una grandíssima feina. En Joan Laporta també va tenir una experiència en la política. El senyor Rosell seria un grandíssim gestor. Ho ha demostrat al Barça i en el món empresarial. I Barcelona necessita grans gestors, més que grans polítics.

"Sandro Rosell seria un grandíssim gestor. Ho ha demostrat al Barça i en el món empresarial. I Barcelona necessita grans gestors, més que grans polítics"

- Ara es referia al Barça. Quin hauria de ser el paper del club en la contesa electoral a la Federació Catalana de Futbol?

- No li demanaria un gran posicionament. El Barça té el mateix pes en el vot que qualsevol altre club de Catalunya, almenys pel que fa a la representativitat electoral. Només els demano que comparin les quatre candidatures que es presentin i que votin en funció del que pot ser millor per al futbol català.

- I, després de les eleccions, la implicació del Barça en la Federació Catalana de Futbol ha de patir algun tipus de transformació?

- Si volem fer aquest pas de qualitat a la institució, el seu suport seria imprescindible. La Federació no serà una institució d'estat si el Barça no la reconeix com a tal o si, entre tots, no li adjudiquem a l'entitat aquest rol de preponderància que ha de tenir. Passa el mateix amb la funció de suport que esperem de l'Espanyol, el Nàstic o tots els clubs amb ascendent a Catalunya. I els clubs han d'esperar de la Federació que ajudi a enfortir-los en les competicions estatals.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació