ENTREVISTA

Irene Rigau: «Si no protegim la immersió, anirem cap al model basc i es posarà en risc la cohesió»

L'exconsellera d'Ensenyament i impulsora de l'acord per modificar la llei de política lingüística alerta que demanar que l'escola sigui "exclusivament en català" és posar el professorat i les escoles "en perill"

per Sara González, Barcelona, Catalunya | 7 de maig de 2022 a les 13:00 |
Irene Rigau, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
El nom de l'exconsellera Irene Rigau (Banyoles, 1951) és clau per entendre l'acord per defensar la immersió que aquesta setmana ha acabat embarrancant al Parlament. Ha estat la impulsora d'una entesa per modificar la llei de política lingüística com a resposta a la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules. Cogut a foc lent durant dos mesos, el van signar, finalment, ERC, Junts, el PSC i els comuns. Però, en tan sols vuit hores, el pacte a quatre va saltar pels aires per la discrepància a Junts i d'entitats del sobiranisme civil. 

El resultat és que, un mes i mig després de l'execució de la sentència, no hi ha hagut cap resposta als tribunals des del Parlament. Rigau avisa dels riscos que això suposa tant pel professorat com pel model d'escola catalana. Especificar que la llengua vehicular als centres ha de ser "només" el català, com defensen sectors de l'independentisme que critiquen que l'acord no protegeix la immersió, suposa, segons l'exconsellera, obrir la porta perquè els tribunals imposin el 50% de castellà. Tot plegat, amb la conseqüència que s'acabi anant cap al model basc amb escoles exclusivament catalanes al marge del sistema públic que suposarien "posar en risc la cohesió social".   


- L'acord per defensar la immersió al Parlament s’ha ajornat per tercera vegada. Vostè que en va ser impulsora, està decebuda?


- No, jo entenc que les coses que es presenten amb rapidesa, de vegades funcionen més que mai i de vegades generen més problemes dels previstos.


- Som en el segon dels escenaris.

- El que em sorprèn no és tant el temps que es prenen, que és legítim, sinó la falta de reflexió que sembla que hi ha per a una part del món vinculat a la política educativa, que és les conseqüències que té prendre o no prendre aquesta decisió. Estem en un moment en què sembla que es governa molt per a la immediatesa. Sí que la política ha de servir per resoldre problemes immediats i reals de la gent, però sempre tenint previst i present les conseqüències de les decisions que prens. Quines conseqüències té per a l’escola catalana acceptar el 25% de castellà? Quines conseqüències té no fer res? I quines conseqüències té aprovar una llei? Si em demostren que la proposta que he estimulat no és la millor, amb tota humilitat, doncs ho deixaré estar.


- Si arriba a saber que l'acord embarranca d’aquesta manera, s’hi hagués posat?

- Sí. Vaig posar-m’hi sola a partir d’unes declaracions a la ràdio. Vaig defensar que s’ha de refer el consens lingüístic a Catalunya perquè aquesta sentència ve d’una llei, la llei Wert, i que l'actual llei tampoc resol quan diu a la disposició 38 que les administracions educatives garantiran l’ensenyament en castellà. Allò ho van pactar PSOE i ERC, i van excloure les altres forces polítiques catalanes del pacte. Aquests pactes fets amb marge estret quan afecten tota la societat porten problemes i, en llengua, és claríssim. Hauria d’haver-hi estat inclòs el PDECat, Junts i la CUP, i fer un front català.

"El castellà mai ha estat exclòs del sistema. Quan s’ha dit que el català és la llengua normalment emprada vol dir generalment emprada, no exclusivament emprada"

- Per tant, la Lomloe no protegeix la immersió?

- Com és que quan es va aprovar allò ningú dels que ara troben tan horrorosa la iniciativa al Parlament va protestar? Que no sabem que no tenim competències exclusives i que les lleis orgàniques ens manen? O només reaccionem quan tenim un problema? Jo vaig entendre que a aquella decisió li havia faltat consens. Faltava més gent per assumir que l’ensenyament en castellà havia de formar part del sistema.

- A nivell pràctic, ja en forma.

- El castellà mai ha estat exclòs del sistema. Quan s’ha dit que el català és la llengua normalment emprada vol dir generalment emprada, no exclusivament emprada. Per tant, sí que és veritat que hem estat molts anys sense impartir matèries en castellà. Nosaltres hem pogut demostrar que, encara que no es fessin matèries en castellà, s’assolia l’objectiu final, que és el domini de les dues llengües. Però la sentència del 2010 va ser aclaparadora. I aquí és quan comença veritablement el problema. Al Parlament aprovem l’Estatut, que deia que el català era la llengua preferent, i la sentència va dir que el castellà havia de tenir un tracte equivalent. Va marcar l’objectiu del 50%-50%. Qualsevol mesura que es deixi derivada de l’aplicació d’una sentència per part dels tribunals tendirà al 50% si políticament no s’utilitzen competències de les quals es disposa per intentar evitar-ho.
 

Irene Rigau ha estat clau en la negociació de l'acord per la immersió al Parlament. Foto: Adrià Costa


- No aprovar la modificació de la llei de política lingüística ens abocaria al model basc? 

- Un ha de pensar què passaria a Catalunya si renunciem a fer una llei pròpia per regular aquesta circumstància imperativa que tenim per llei orgànica i deixem que ens ho regulin els tribunals. Com que el tribunal diu que, com a mínim, s'ha de fer el 25% en castellà, però sabem que l’objectiu de la sentència del TC ens pot situar en el 50% en poc temps, què passaria si el 50% i 50% fos la realitat lingüística a les escoles públiques? Em temo que tornarien a sorgir escoles privades exclusivament catalanes per esquivar-ho.

- Quina impacte tindria això?

- Si a Catalunya se substituís el model global d’escola catalana pública i concertada i la gent que s’ho pogués pagar apostés per l’escola privada només en català, seria una gran escletxa en contra de la cohesió social que havíem aconseguit amb l’actual model. Dic això perquè persones que són molt crítiques amb l’acord ja comencen a apuntar que potser el que necessitem és el model basc. És aleshores que he vist que hi ha molta cosa que està perillant darrere de tot aquest debat. Si no protegim el model actual, anirem al model basc i es posarà en risc la cohesió social. 

- Què suposa per als centres educatius i el professorat que, en aquests moments, aquest acord hagi embarrancat al Parlament? Vol dir que estan desprotegits?

- Doncs, sí, evidentment. Què ha passat quan un centre, després que una família ho hagi demanat, rep una sentència que diu que s’ha d’impartir el 25% en castellà a la classe d’aquell alumne? Quina protecció ha tingut aquell mestre?

- L’ha hagut d’aplicar.

- Doncs, generalitzem això al sistema. No incentivaré mai l’incompliment d’una sentència per part d’un docent. Una cosa és que ho faci el polític, l’altra és que ho faci un professor. Per això crec que és tan important demostrar que les polítiques en defensa del model no pot comportar la pèrdua de seguretat jurídica dels professionals i separar-ho del risc que corren els polítics quan toca córrer-los.

"Els que diuen que volen defensar el català el primer que han de fer és defensar els professors que han de garantir el català. Demanar que sigui exclusivament en català és posar tot el professorat en perill"

- Sindicats com USTEC, entitats com l'ANC i partits com la CUP o dirigents de Junts reclamen que s'especifiqui que "només" el català és llengua vehicular

- Per a mi és deixar-lo als peus dels cavalls. Anem a analitzar aquesta afirmació: és que fins ara no l’hem tingut protegit el català, quan hem dit que és la llengua normalment emprada? Quan hem demostrat que hi ha entre un 14% i un 17% de centres que imparteixen continguts en castellà? Quan hem demostrat que al final d’etapa el domini del català i del castellà era equivalent, i el domini oral i escrit a la selectivitat era equivalent? Els que diuen que volen defensar el català el primer que han de fer és defensar els professors que han de garantir el català. Demanar que sigui exclusivament en català és posar tot el professorat en perill. Confio que els principals sindicats, com USTEC, reflexionaran sobre aquest tema. UGT i CCOO ja ho han fet. Es pot posar en perill tot el professorat, i la prova és que no han demanat mai que els professors que estan obligats a impartir el 25% de castellà a la seva aula desobeeixin. Si no l’han demanat pels 50 casos que hi ha hagut, per què l’hem de demanar pels 100.000? 
 

Rigau va ser consellera d'Educació durant el govern d'Artur Mas. Foto: Adrià Costa


- Aleshores, l'acord del Parlament busca esquivar el 25% i, a la vegada, impedir que els tribunals en demanin més?

- Si en el cas de les denúncies la Generalitat no demanen que aquells professors desobeeixin perquè quedarien desprotegits totalment, tenint present que la sentència no només afecta aules concretes sinó tot el sistema, o el conjunt del sistema es comporta com el professor de l’aula d’aquella família que ha demanat l’aplicació del 25% o bé hi ha una alternativa i es va a l’arrel de la denúncia, que és la inacció del Govern a l’hora de regular l’ensenyament en castellà. Això ve d’una denúncia de l’advocat de l’Estat que ERC no va fer retirar mentre negociava la llei. Aquesta denúncia fa el seu camí, mentrestant es pacta la Lomloe i, quan s’ha votat tothom celebra a que s’hagi blindat la immersió i, després, surt la sentència. Em vaig quedar sola advertint que no quedava blindada la immersió. 

- La sentència del TSJC és en base a la llei Wert, ja derogada.

- Què pretenia la llei Wert i què pretenia la llei Celáa? El TSJC té pendent d’executar una sentència que deriva de l’incompliment de la llei Wert, que deia que s’ha de fer matèries en castellà a tot el sistema. La llei Celáa diu que s’ha de garantir l’ensenyament en castellà. D’això podem entendre fer-ho tot o triar en quins moments, quines matèries, a quins llocs més i a quins llocs menys. Anem a aprofitar aquest marge, aquesta millora, que parteix d’un principi que no havíem tingut mai, que era que una llei orgànica regulés els ensenyaments en castellà per a Catalunya. No ho havíem tingut mai, perquè el PP s’havia proposat que Catalunya canviés de model, que era el que em demanava Wert, que féssim com el País Basc perquè no volen que el català sigui la llengua de cohesió social.

- Continua mantenint converses amb els grups per intentar recosir el consens?

- Diguem-ne que ho segueixo activament.

- Entén que Junts se’n desmarqués vuit hores després de registrar-lo al Parlament?

- No, no ho vaig entendre. Era una decisió del grup parlamentari, i quan un grup pren una decisió però després nota que hi ha discrepàncies en persones que no hi han intervingut perquè era de caràcter d’urgència, hi ha el tràmit de les esmenes. Jo vaig entendre que ho aturessin per discrepàncies, el que no vaig entendre és que no formulessin esmenes immediatament per tramitar l’acord de forma esmenada amb els altres grups.

"Dir que pots fer matèries en anglès i que l’escola catalana no pot impartir continguts en castellà em sembla una provocació gratuïta"

- Quin pot ser ara el desllorigador? En base a quin concepte es pot reagrupar els quatre partits en una esmena?

- És complicat. Jo crec que la solució continua sent optar per la pedagogia. Si l’objectiu final és el ple domini del català i del castellà, hem de confiar en les estratègies metodològiques dels centres per garantir aquest objectiu. El que passa és que no s’estan qüestionant les metodologies, hi ha qui qüestiona el fet que pugui haver-hi ensenyament en castellà. Dir que pots fer matèries en anglès i que l’escola catalana no pot impartir continguts en castellà em sembla una provocació gratuïta. Sí que sempre he estat partidària de no fer matèries totalment en una llengua o en una altra, sinó de tenir present que determinats continguts o materials poden ser tractats en català, castellà o anglès. Quan els tribunals s’han posat en el camp pedagògic és quan s’ha esquerdat l’acció educativa. Al mínim de 25% de castellà ara t’afegeixen que ha de ser una llengua troncal. Aquí hi ha una cosa curiosa: el pati, a primària, és considerat matèria lectiva per llei.
 

L'exconsellera alerta del risc que suposa no modificar la llei de política lingüística. Foto: Adrià Costa


- Això no ho tenim prou present.

- 25 hores lectives a la setmana i, d’aquestes 25, n’hi ha dues i mitja que són de pati. Al pati, si els professors no dirigeixen el joc, els alumnes reprodueixen la llengua majoritària i el canvi d’ús que fan els adults també el fan els nens. Haurem d’enfortir la capacitat de no canviar de llengua gratuïtament. Però el pati és horari lectiu i jo, en el seu dia, justificava les hores de pati. Després, les assignatures de plàstica, educació física, música... Però deien que no. Quan es puntua i es dona un títol, es valora i es tenen en compte totes les matèries, però resulta no totes les matèries son valuoses per complir les sentències del castellà. Què estan buscant?

- Què estan buscant?

- Anar al moll de l’os. Què ha fet Feijóo a Galícia? 50% i 50%, però les matemàtiques en castellà, obligatòriament. I el gallec s’ha diluït. Si vas per la vida comptant en castellà, comptes en castellà en el teu dia a dia i vius en castellà. La manera de protegir el català és enfortir i ser més exigent amb aquest objectiu final de garantir el domini. Per això la proposta de modificació de la llei de política lingüística diu que s’avaluarà l’objectiu final de coneixement oral i escrit. Hi afegim l’oral. 

"Vam intentar ser independents. I ningú va dubtar de quina va ser la meva posició. Però no podem pensar i regular com si ho fóssim, perquè aboquem a la inseguretat jurídica el sistema"

- Això requereix fiscalització per part de la conselleria. 

- Evidentment, el conseller va anunciar que les proves finals de competències bàsiques que es fan serien de preguntes escrites i també de domini oral, com fem amb l’anglès. Com donem seguretat al català? Insisteixo, posar que només s’utilitzarà el català ens porta directament al model del 50%. 
  
- En tot cas, la proposta per modificar la llei de política lingüística garanteix que els tribunals deixin d’actuar? 

- A Catalunya no hem tingut segur res mai, però hem fet camí. És veritat que vam intentar ser independents. I ningú va dubtar de quina va ser la meva posició. Però no podem pensar i regular com si ho fóssim, perquè aboquem a la inseguretat jurídica el sistema. Quan regules, has de fer-ho d’acord amb el marc legal vigent. I tu pots aprovar això un dia, però l’endemà el Consell de Garanties Estatutàries t’ho tombarà, l’endemà el govern central ho farà paralitzar. I que et paralitzin una cosa per ideologia, és dur, però per incompetència? Tu no pots fer veure que tens unes competències que no tens. El que dona seguretat jurídica al català és que pugui continuar sent una llengua que la poden adquirir tant els que la reben des de casa com els que la reben des de l’escola. Per tant, revisar les polítiques audiovisuals, les aplicacions informàtiques, tot allò que avui dia és de gra domini i no està catalanitzat. 

- Hi ha qui diu que el model d’immersió ha fracassat. 

- Quan tu veus en Joan Mena o persones que estan dirigint institucions culturals molt importants a Catalunya que diuen que gràcies al model són on són, jo que he sigut mestra d’immersió abans que es fes pública la immersió, he vist el resultat i no accepto que es qüestioni que el model no ha estat d’èxit. Altra cosa és la relaxació que s’ha produït fruit de diferents motius, i hem d’admetre també que el procés ha tingut efectes col·laterals. 
 

Irene Rigau, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Com ha influït en el cas de l’escola? 

- Ha fet que no s’hagi continuat insistint en la bondat que el català fos la llengua vehicular del centre, això no vol dir que ho sigui de totes les matèries. Prefereixo que el català sigui llengua vehicular al centre durant tot el temps escolar encara que en el temps lectiu hi hagi una presència del castellà i l’anglès a l’hora d’impartir determinades activitats. Tot, sempre que sigui d’acord amb el projecte del centre i que permeti salvar l’aprenentatge de la lectoescriptura del català a partir de la immersió des d’infantil, que aquesta és la clau. Si podem continuar fent immersió a infantil i als primers cicles de primària, haurem salvat un altra vegada l’escola catalana; i jo crec que l’acord del Parlament això ho ha de permetre. 

- A molts centres es fa ja, des de fa anys, més d’un 25% de les classes en castellà? 

- Aquesta afirmació l’he sentit molt, però mai acompanyada del nom i cognom del centre. Les estadístiques que tenim des del 2014 fins al 2021 recullin que entre un 17% i un 21% es fa en castellà, anglès o altres llengües. L’ensenyament de matèries en anglès ha baixat. Per a mi era una obsessió, l’èxit escolar va pujar perquè hi havia una pressió. Allò que el conseller verbalitza i pregunta és calat per l’estructura com que això té valor. Si el conseller deixa de parlar del català, deixa parlar de l’anglès i de l’èxit escolar, hi ha una relaxació. 

- Creu que això ha passat en els darrers anys? 

- Jo crec que sí. S’ha parlat de laïcitat, de segregació, beques, calendari... coses perimetrals del sistema. Allò que és el nucli dur, ha de ser una obsessió pel dirigent de la conselleria de torn. El català ha de ser una d’aquestes obsessions. Què pot haver passat quan diuen que s’ha estès el castellà en els darrers anys? S’ha estès el castellà com a llengua relacional entre el professor i l’alumne, això l’informe del Síndic ho deixa clar.

"Si el conseller deixa de parlar del català, deixa parlar de l’anglès i de l’èxit escolar, hi ha una relaxació. El català ha de ser una obsessió"

- A què ho atribueix?

- A dos motiu. Per una banda, a la gran arribada de nous alumnes de fora amb una edat que ja no poden fer immersió. La relació amb els adolescents no és fàcil i per empatitzar hi ha qui pensa que li fa un favor si li parla en castellà encara que a la llarga el perjudica. Ha faltat reflexió teòrica sobre quin és l’impacte de canviar la llengua de relació entre professor i alumne més que la llengua d’impartició d’una matèria. I la llengua general del centre entre els propis professors també s’han relaxat. Han fet de mirall del que ha fet la societat, que en els darrers anys ha canviat de llengua amb una facilitat escandalosa, al meu entendre. S’ha incrementat molt el percentatge de gent que davant d’una persona que no parla català li parla en castellà.

- Els docents fan referència també a la falta de recursos per atendre la complexitat a les aules. 

- Una cosa són recursos de reflexió i de formació en l’àmbit lingüístic en la relació entre professors i alumnes, i altra cosa, els recursos, que segur que en calen més, a les aules d’acollida. Vam posar-hi molts recursos i poca reflexió teòrica sobre la pràctica relacional. Si el català és llengua d’aula però no llengua d’escola perquè als passadissos, a l’entrada o al pati va perdent pes, l’alumne nouvingut acaba pensant que no val la pena aprendre-la. 
 

Rigau assegura que tot el sou que es va retallar als docents s'ha retornat. Foto: Adrià Costa


- Com a consellera va haver de gestionar una etapa difícil que incloïa les retallades. 

- Va ser difícil per les directrius de retallades d’Europa, al contrari que ara, perquè hi va haver un intent de recentralització molt fort per part del PP amb el ministre Wert i perquè teníem una distància dels índexs de fracàs, de rendiment escolar i de formació postsecundària molt alta. De l’esforç en aquesta darrera qüestió és del que jo estic més contenta en el pla de millora de l’èxit escolar. Les retallades van ser dures, però hi ha una cosa que es diu molt poc: la Generalitat ha tornat els diners retallats a les nòmines dels professors. I això, per què no es diu?  

- Els docents asseguren que el seu malestar actual prové, en bona part, de les retallades. Comprèn les successives vagues convocades

- A mi el que em costa d’entendre és que cada vegada que la Generalitat ha fet un pagament, i fa pocs mesos es va fer l’últim, per tornar els diners que s’havien retallat, no ho han fet públic. El que sí que és veritat que ha quedat és una diferència horària de la jornada. 

"Les retallades van ser dures, però hi ha una cosa que es diu molt poc: la Generalitat ha tornat els diners retallats a les nòmines dels professors. I això, per què no es diu?"

- Les dues hores lectives que estan negociació. 

- Exacte, que eren les de sempre i que és el tripartit qui les va rebaixar. Jo les vaig tornar a posar com abans. Com és que la concertada fa quatre i cinc hores més que ells? La reivindicació sindical pot ser que vol tornar a tenir la jornada lectiva de 23 hores, però tu com a administració has de saber explicar que l’important és la dotació d’un centre, els espais de coordinació, els horaris i pots arribar a comparar amb Europa quin és el nombre d’hores lectives. Ara, econòmicament, tot el personal de la Generalitat ha recuperat tot allò que es va retallar. Ja vam explicar que era transitori, que seria uns anys, i em sento satisfeta de veure que allò que vaig dir s’ha complert. Encara que ho hagi fet una altre govern. No entenc per què no hi posen l’accent, la societat no n’és conscient. 
 
- Entén la bel·ligerància dels sindicats educatius amb el conseller Cambray?

- Ensenyament ha estat sempre la meva vida. Quan jo prenia una mesura, sabia a qui disgustaria i a qui no. Perquè crec que la connexió existia. Altra cosa és que l’aplaudissin o no. Crec que ara ha faltat connexió amb el món docent i s’han primat més aspectes que poden agradar més les famílies i la societat en general. La modificació de calendari crec que es va interpretar com una picada d’ullet a les famílies i una ofensa pel professorat perquè segons qui podia entendre que no ho acceptaven perquè no volien treballar.

"La modificació de calendari es va interpretar com una picada d’ullet a les famílies i una ofensa pel professorat perquè segons qui podia entendre que no ho acceptaven perquè no volien treballar"

- Quin consell li donaria al conseller?

- Que a l’hora de prendre una decisió política executiva sempre has de saber a qui vols agradar. Si per un moment creus que amb una decisió agrades més als pares que als mestres, has de frenar. Si creus que agrades molt més a les mestres que als pares, t’has d’assegurar que els mestres ho sabran explicar als pares.
 

L'exconsellera va ser inhabilitada per l'organització del 9-N. Foto: Adrià Costa


- Creu que el calendari escolar ha d’escurçar vacances d’estiu i assemblar-se més al d’altres països d’Europa?

- Aquest és un debat etern. És un tema que no s’hauria d’haver mogut del Consell Escolar de Catalunya. Jo vaig ser la primera secretària del Consell, l’any 1986 el vam posar en marxa amb Maria Rúbies com a presidenta, i vaig veure des de la primera reunió que no es podia tractar unilateralment el calendari escolar si no s’abordava el les vacances laborals que pactaven els sindicats. Nosaltres hem tingut uns sindicats que, tradicionalment, eren masculins i negociaven diners i no temps. La negociació dels temps que comportaven la conciliació ha arribat quan les dones s’han incorporat al món sindical. Això ha costat molt. Però en aquells països que hi havia més negociació del temps que aquí, s’havien negociat uns calendaris de vacances diferents als espanyols. Això és el que permet fer un calendari escolar diferent.

- És a dir, que si no canvien els calendaris de vacances de les empreses no es pot canviar el de les escoles?

- Mentre tothom negociï les vacances laborals tot juliol o tot agost, tu tens molt complicat fer un canvi radical del calendari. Pots fer retocs. Per exemple, la Setmana Blanca, com que no coincidia amb les vacances dels pares, s’havia de tornar a obrir l’escola per posar-hi monitors. Jo ho vaig treure i vaig promoure els dies de lliure disposició i que cada centre es repartís petites pauses en funció del municipi. Això ha funcionat i ningú ha demanat canviar-ho.

- I avançar l’inici de curs al setembre?

- Avançar-ho tot al 5 de setembre només en jornada de matí jo entenc que tampoc era la resposta, perquè no arregles la conciliació.

"La primera quinzena de juliol, a les escoles tothom està a disposició del centre o fent formació o treballant i, a partir del 15, tothom marxa excepte l’equip directiu"

- La conselleria argumenta que els docents poden preparar el curs durant el juliol perquè és laborable encara que no sigui lectiu. Què passa al juliol a les escoles?

- La primera quinzena tothom està a disposició del centre o fent formació o treballant i, a partir del 15, tothom marxa excepte l’equip directiu. A la concertada, el conveni laboral del juliol no permet treballar, això no ho va tenir present el conseller, que no se’ls pot obligar. És molt complicat. Amb la Setmana Blanca va passar que qui la va aprofitar van ser els professors, però els nens no, s’havien quedat al poble o al barri perquè els pares treballaven. Qui troba normal que una persona demani les vacances fragmentades per tenir una setmana al febrer o al març per estar amb els nens perquè aturen l’escola?

Tothom està mentalitzat per fer torns a l’estiu per cobrir les vacances, però no hi ha una cultura ni sindical ni laboral per fragmentar-les. Per altra banda, és veritat que la docència és una feina estressant, i ara més que abans per la càrrega conflictiva relacional que hi ha. Que no hi ha prou amb un mes estricte de vacances i cal un període important, jo sempre ho defensaré, però defensaré per sobre de tot el nombre de dies lectius que té el calendari escolar. Si parlem de calendari escolar, anem a la base.
 

Irene Rigau sosté que no és viable canviar el calendari escolar sense canviar el laboral. Foto: Adrià Costa


- Anem-hi.

- La proposta que s’ha fet de començar el dia 5 de setembre resta cinc hores de classe de tot l’any. Llavors, de què parlem? De les hores que els alumnes han d’estudiar i aprendre o de les hores que han d’anar a l’escola? Aquest és el motiu pel qual els docents estan enfadats, perquè van entendre que primaven més la funció de guarderia que d’aprenentatge. Tu pots dir que com que la Covid ha generat un dèficit en matemàtiques i en anglès aquest any allargarem el calendari escolar per compensar. Quina resposta hi hauria hagut? Si es pagaria a banda no, perquè el juliol ja es cobra, però potser caldrà anar l’última setmana d’agost a l’escola. O s’allargaran classes fins al 30 de juny per compensar el dèficit. Hauríem tingut un enfocament més moral que sindical. Ara, el professor s’ofèn quan se li qüestiona la professionalitat. Entenc que ha passat això sense voler.   

- Després d’haver gestionat l’època de les retallades, la llei Wert i haver encaixat una inhabilitació pel 9-N, quina reflexió li queda? 

- Els polítics no es poden endurir, han de ser forts i resilients. No poden endurir-se davant d’una crítica per àcida que sigui. Jo no vaig deixar apreciar mai el col·lectiu per més que una part del col·lectiu sindical tingués comportaments molt pocs cívics amb mi mateixa amb els escarnis familiars que vaig viure, però no vaig voler mai ser víctima d’això. s’ha de ser molt resistent sense endurir-se perquè cada servei té la seva ànima. El servei educatiu té la seva ànima, que per això són feines vocacionals. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació