05
de maig
del
2022
Falten menys de dos mesos per acabar el curs i les protestes estaran a l'ordre del dia. Els sindicats han convocat quatre jornades més de vaga, que se sumen a les que hi va haver al març, i portaran el pols amb el Departament d'Educació fins al final per exigir millores laborals i també canvis en polítiques educatives que ha impulsat el conseller, Josep Gonzàlez Cambray. En total, en aquest curs s'hauran fet vuit jornades de vaga unitària, i una novena en defensa de la immersió lingüística i contra la sentència del 25% de castellà, aquesta sense els suport de totes les organitzacions sindicals. Quan el curs encara el tram final, els sindicats reactiven les mobilitzacions, que començaran el proper 14 de maig amb una manifestació a Barcelona, i el Departament ja veu poc marge de temps per assumir les demandes dels treballadors. Fa temps que el conflicte s'ha enquistat.
Després de la pandèmia, en què el col·lectiu docent -i també molts d'altres- ha hagut de fer un esforç important, els sindicats d'educació han intensificat la pressió i han obert tots els fronts possibles. Reclamen canvis en mesures laborals, però també s'oposen a decisions com l'avançament del calendari escolar o la implementació del nou currículum que planteja Educació. Si les properes mobilitzacions no serveixen per desencallar la situació, també tenen sobre la taula l'opció d'una vaga indefinida abans d'acabar el curs, cosa que tensaria la situació de cara al setembre. Educació insisteix que els sindicats tornin a seure a la taula de negociació i recorden que no es poden assumir alhora totes les demandes que plantegen, i menys amb tant poc marge de temps. "Hem donat resposta a 10 de les 14 propostes", apuntava aquest dijous al migdia Dolors Collell, directora general de Professorat i Personal Docent de Centres Públics.
Què demanen els sindicats? La qüestió de l'avançament del calendari lectiu, anunciada per sorpresa pel conseller Cambray, va indignar la comunitat educativa i va ser la gota que va fer vessar el got, però hi ha moltes altres demandes. Ara com ara, un de les centrals és la que fa referència a la reducció d'una hora lectiva: de 24 a 23 hores als cicles d'infantil i primària, i de 19 a 18 hores a secundària, batxillerat i FP. Aquest canvi implica una despesa aproximada de 170 milions d'euros. La conselleria volia aplicar-ho al final de la legislatura, però els sindicats ho volen per al curs vinent. La darrera proposta passa per reduir aquesta hora a Infantil i primària de cara al curs 2022/23, i fer el mateix a secundària el curs 2023/24, però no ha estat acceptada. A la qüestió econòmica s'hi sumen, també, aspectes tècnics, que fan pràcticament impossible assumir la demanda dels representants dels treballadors per al curs vinent.
L'avançament del calendari escolar es manté
La relació de la conselleria amb els sindicats és dolenta i fa unes setmanes es van donar per trencades les negociacions. Una altra de les demandes és la de derogar l'ordre d'avançar el començament del curs al 5 de setembre a les escoles, i al 7 als instituts. El conseller escolar i els sindicats volen que la mesura s'ajorni un curs, però ara com ara el Govern no ho preveu. Al seu torn, la conselleria manté el compromís d'avançar l'adjudicació de les plantilles als centres educatius al mes de juny. Tot plegat, va lligat a la necessitat de treballar cinc dies al juliol per preparar-lo, cosa que rebutgen els sindicats, que argumenten que aquest mes es dedica a formació.
A banda, els sindicats plantegen altres demandes com la retirada del nou currículum, l'eliminació progressiva dels centres privats que no donin resposta a les necessitats d'escolarització, que es doti el sistema dels recursos necessaris per fer-lo "inclusiu", l'estabilització real del personal interí i el compromís del Departament en la defensa de la immersió lingüística. També que es dugui a terme una negociació "real" entre Educació i els representants dels mestres. Precisament, la conselleria assenyala que els sindicats no assisteixen les reunions per negociar i que han faltat en set trobades consecutives. "Si hem de dialogar, l'espai és aquest", ha recordat Collell.
Educació: "Les retallades ja s'estan revertint"
Els sindicats volen que es reverteixin les retallades i el Departament diu que ja s'està fent, tot i que insisteixen que cal temps. De les 14 demandes, Educació assegura que ha donat resposta a 10 i, d'aquestes, vuit s'apliquen de cara al curs que ve. Des de la conselleria insisteixen en qüestions com, per exemple, la rebaixa de ràtios a 20 alumnes a P3 a partir del curs que ve, una "mesura estructural" que continuarà curs rere curs; la gratuïtat d'Infantil 2 també a partir de l'any vinent, el desplegament del decret d'admissió que afavoreix l'alumnat vulnerable, l'increment de l'oferta de Formació Professional (FP) i de dotacions de docents o el fet que cap docent farà un terç de jornada sinó que, com a mínim, en faran mitja. "Tot això repercuteix en la qualitat educativa", ha dit Collell.
Cambray, assenyalat
En tot cas, Josep Gonzàlez-Cambray torna a estar al punt de mira, i una de les exigències de les properes mobilitzacions serà la seva dimissió. Els sindicats argumenten que el conseller "menysprea" la comunitat educativa, i desplega una actitud autoritària mentre no mostra cap voluntat de negociació efectiva. Cambray és el conseller més qüestionat del Govern, si bé en tot moment ha comptat amb el suport públic de Pere Aragonès, que li ha ratificat la confiança al Parlament en més d'una ocasió davant les demandes de cessament per part de la CUP i En Comú Podem. El malestar amb Cambray, però, és un fet. Es va fer evident durant les jornades de vaga i també fa un parell de setmanes, quan una protesta de mestres va impedir un acte amb el conseller a la Universitat de Barcelona. Quan falten dos mesos per acabar el curs, els sindicats intensifiquen la pressió i portaran fins al final el pols amb la conselleria.
Després de la pandèmia, en què el col·lectiu docent -i també molts d'altres- ha hagut de fer un esforç important, els sindicats d'educació han intensificat la pressió i han obert tots els fronts possibles. Reclamen canvis en mesures laborals, però també s'oposen a decisions com l'avançament del calendari escolar o la implementació del nou currículum que planteja Educació. Si les properes mobilitzacions no serveixen per desencallar la situació, també tenen sobre la taula l'opció d'una vaga indefinida abans d'acabar el curs, cosa que tensaria la situació de cara al setembre. Educació insisteix que els sindicats tornin a seure a la taula de negociació i recorden que no es poden assumir alhora totes les demandes que plantegen, i menys amb tant poc marge de temps. "Hem donat resposta a 10 de les 14 propostes", apuntava aquest dijous al migdia Dolors Collell, directora general de Professorat i Personal Docent de Centres Públics.
Què demanen els sindicats? La qüestió de l'avançament del calendari lectiu, anunciada per sorpresa pel conseller Cambray, va indignar la comunitat educativa i va ser la gota que va fer vessar el got, però hi ha moltes altres demandes. Ara com ara, un de les centrals és la que fa referència a la reducció d'una hora lectiva: de 24 a 23 hores als cicles d'infantil i primària, i de 19 a 18 hores a secundària, batxillerat i FP. Aquest canvi implica una despesa aproximada de 170 milions d'euros. La conselleria volia aplicar-ho al final de la legislatura, però els sindicats ho volen per al curs vinent. La darrera proposta passa per reduir aquesta hora a Infantil i primària de cara al curs 2022/23, i fer el mateix a secundària el curs 2023/24, però no ha estat acceptada. A la qüestió econòmica s'hi sumen, també, aspectes tècnics, que fan pràcticament impossible assumir la demanda dels representants dels treballadors per al curs vinent.
L'avançament del calendari escolar es manté
La relació de la conselleria amb els sindicats és dolenta i fa unes setmanes es van donar per trencades les negociacions. Una altra de les demandes és la de derogar l'ordre d'avançar el començament del curs al 5 de setembre a les escoles, i al 7 als instituts. El conseller escolar i els sindicats volen que la mesura s'ajorni un curs, però ara com ara el Govern no ho preveu. Al seu torn, la conselleria manté el compromís d'avançar l'adjudicació de les plantilles als centres educatius al mes de juny. Tot plegat, va lligat a la necessitat de treballar cinc dies al juliol per preparar-lo, cosa que rebutgen els sindicats, que argumenten que aquest mes es dedica a formació.
A banda, els sindicats plantegen altres demandes com la retirada del nou currículum, l'eliminació progressiva dels centres privats que no donin resposta a les necessitats d'escolarització, que es doti el sistema dels recursos necessaris per fer-lo "inclusiu", l'estabilització real del personal interí i el compromís del Departament en la defensa de la immersió lingüística. També que es dugui a terme una negociació "real" entre Educació i els representants dels mestres. Precisament, la conselleria assenyala que els sindicats no assisteixen les reunions per negociar i que han faltat en set trobades consecutives. "Si hem de dialogar, l'espai és aquest", ha recordat Collell.
Educació: "Les retallades ja s'estan revertint"
Els sindicats volen que es reverteixin les retallades i el Departament diu que ja s'està fent, tot i que insisteixen que cal temps. De les 14 demandes, Educació assegura que ha donat resposta a 10 i, d'aquestes, vuit s'apliquen de cara al curs que ve. Des de la conselleria insisteixen en qüestions com, per exemple, la rebaixa de ràtios a 20 alumnes a P3 a partir del curs que ve, una "mesura estructural" que continuarà curs rere curs; la gratuïtat d'Infantil 2 també a partir de l'any vinent, el desplegament del decret d'admissió que afavoreix l'alumnat vulnerable, l'increment de l'oferta de Formació Professional (FP) i de dotacions de docents o el fet que cap docent farà un terç de jornada sinó que, com a mínim, en faran mitja. "Tot això repercuteix en la qualitat educativa", ha dit Collell.
Cambray, assenyalat
En tot cas, Josep Gonzàlez-Cambray torna a estar al punt de mira, i una de les exigències de les properes mobilitzacions serà la seva dimissió. Els sindicats argumenten que el conseller "menysprea" la comunitat educativa, i desplega una actitud autoritària mentre no mostra cap voluntat de negociació efectiva. Cambray és el conseller més qüestionat del Govern, si bé en tot moment ha comptat amb el suport públic de Pere Aragonès, que li ha ratificat la confiança al Parlament en més d'una ocasió davant les demandes de cessament per part de la CUP i En Comú Podem. El malestar amb Cambray, però, és un fet. Es va fer evident durant les jornades de vaga i també fa un parell de setmanes, quan una protesta de mestres va impedir un acte amb el conseller a la Universitat de Barcelona. Quan falten dos mesos per acabar el curs, els sindicats intensifiquen la pressió i portaran fins al final el pols amb la conselleria.