05
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
11:33h
La infiltració del software espia Pegasus als mòbils dels membres del govern espanyol no es limita al president de l'executiu, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, sinó que afecta altres ministres entre els quals hi ha el titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Fonts de l'executiu han avançat a l'ACN que les conclusions de l'anàlisi del Centre Criptològic Nacional (CCN) d'un mòbils de Marlaska ha posat al descobert que –entre altes membres de l'executiu- el dispositiu del ministre va ser infectat el 2021, poc després dels de Sánchez i Robles al maig i juny d'aquell any.
Segons aquestes fonts, el volum de dades sostretes d'un dels dispositius del ministre de l'Interior és baix, i possiblement es correspon únicament a missatges de Whatsapp i de text. Les mateixes fonts confirmen la informació publicada per diversos mitjans que apunta que l'exministra d'Exteriors, Arancha González Laya, també va ser espiada durant el seu mandat.
La Moncloa té previst donar a conèixer el volum total de la infiltració –i el nombre de ministres afectats- en els pròxims dies, un cop hagi enllestit l'examen dels mòbils dels membres del govern espanyol. Fonts de l'executiu esperen que el procés estigui enllestit aquesta mateixa setmana. També inclourà el resultat de l'anàlisi dels telèfons d'alguns membres de l'executiu de Podem, que malgrat algunes reticències inicials van lliurar els dispositius entre dimarts i dimecres.
L'executiu espanyol assegura que ha detectat les infeccions recentment arran de la publicació del Catalangate per part de la revista The New Yorker. Segons la portaveu, Isabel Rodríguez, si no s'hagués destapat l'espionatge a l'independentisme, el telèfon del president del govern espanyol, de la ministra de Defensa i de la resta de membres del govern no hauria estat revisat pel Centre Criptològic Nacional (CCN).
Mentrestant el govern espanyol manté que l'espionatge als mòbils dels ministres i del president és obra d'un agent "extern", però viu una pugna interna per delimitar les responsabilitats i errors de seguretat que han fet possible la infiltració. Les mirades estan posades en la directora del CNI, Paz Esteban, que dirigeix des del juny del 2019 l'òrgan que havia de vetllar per la seguretat de les institucions d'atacs externs.
En les últimes hores han aparegut informacions atribuïdes a fonts del CNI que apunten en altres direccions. El País, El Mundo i Onda Cero van publicar aquest dimecres que el juliol del 2021 el CCN –que depèn del CNI- havia distribuït un manual als ministeris per detectar la presència de Pegasus als mòbils. Aquestes fonts recorden que la seguretat del govern espanyol depèn del Departament de Seguretat de Presidència, és a dir, del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.
Malgrat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, va apuntar inicialment que hi pot haver altres departaments del govern espanyol que poden disposar de Pegasus –en una referència implícita a les policies autonòmiques, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional- el Ministeri de l'Interior i la Generalitat ja van descartar ràpidament a l'inici de la crisi que les seves policies disposessin d'aquest sistema d'espionatge.
La infiltració a Marlaska es dona a conèixer coincidint amb la compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials del Congrés. Segons fonts coneixedores del contingut de la intervenció, Paz Esteban ha mostrat als membres de la comissió algunes de les ordres del Suprem que avalen les escoltes a líders independentistes. En tot cas, serien més d'una desena d'ordres, però lluny dels 65 casos d'infiltració detectats per Citizen Lab.
De fet, el funcionament de la comissió impedeix que els diputats hi assisteixin amb telèfons mòbils o en treguin còpies dels documents que s'hi presenten. Els diputats tampoc reben documentació prèvia sobre la qüestió que s'hi aborda. Tampoc podran explicar a la sortida detalls de què s'hi ha tractat per l'amenaça de vulnerar la llei de secrets oficials que limita la publicació de qüestions relacionades amb la seguretat de l'Estat.
Segons aquestes fonts, el volum de dades sostretes d'un dels dispositius del ministre de l'Interior és baix, i possiblement es correspon únicament a missatges de Whatsapp i de text. Les mateixes fonts confirmen la informació publicada per diversos mitjans que apunta que l'exministra d'Exteriors, Arancha González Laya, també va ser espiada durant el seu mandat.
La Moncloa té previst donar a conèixer el volum total de la infiltració –i el nombre de ministres afectats- en els pròxims dies, un cop hagi enllestit l'examen dels mòbils dels membres del govern espanyol. Fonts de l'executiu esperen que el procés estigui enllestit aquesta mateixa setmana. També inclourà el resultat de l'anàlisi dels telèfons d'alguns membres de l'executiu de Podem, que malgrat algunes reticències inicials van lliurar els dispositius entre dimarts i dimecres.
L'executiu espanyol assegura que ha detectat les infeccions recentment arran de la publicació del Catalangate per part de la revista The New Yorker. Segons la portaveu, Isabel Rodríguez, si no s'hagués destapat l'espionatge a l'independentisme, el telèfon del president del govern espanyol, de la ministra de Defensa i de la resta de membres del govern no hauria estat revisat pel Centre Criptològic Nacional (CCN).
Mentrestant el govern espanyol manté que l'espionatge als mòbils dels ministres i del president és obra d'un agent "extern", però viu una pugna interna per delimitar les responsabilitats i errors de seguretat que han fet possible la infiltració. Les mirades estan posades en la directora del CNI, Paz Esteban, que dirigeix des del juny del 2019 l'òrgan que havia de vetllar per la seguretat de les institucions d'atacs externs.
En les últimes hores han aparegut informacions atribuïdes a fonts del CNI que apunten en altres direccions. El País, El Mundo i Onda Cero van publicar aquest dimecres que el juliol del 2021 el CCN –que depèn del CNI- havia distribuït un manual als ministeris per detectar la presència de Pegasus als mòbils. Aquestes fonts recorden que la seguretat del govern espanyol depèn del Departament de Seguretat de Presidència, és a dir, del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.
Malgrat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, va apuntar inicialment que hi pot haver altres departaments del govern espanyol que poden disposar de Pegasus –en una referència implícita a les policies autonòmiques, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional- el Ministeri de l'Interior i la Generalitat ja van descartar ràpidament a l'inici de la crisi que les seves policies disposessin d'aquest sistema d'espionatge.
La infiltració a Marlaska es dona a conèixer coincidint amb la compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials del Congrés. Segons fonts coneixedores del contingut de la intervenció, Paz Esteban ha mostrat als membres de la comissió algunes de les ordres del Suprem que avalen les escoltes a líders independentistes. En tot cas, serien més d'una desena d'ordres, però lluny dels 65 casos d'infiltració detectats per Citizen Lab.
De fet, el funcionament de la comissió impedeix que els diputats hi assisteixin amb telèfons mòbils o en treguin còpies dels documents que s'hi presenten. Els diputats tampoc reben documentació prèvia sobre la qüestió que s'hi aborda. Tampoc podran explicar a la sortida detalls de què s'hi ha tractat per l'amenaça de vulnerar la llei de secrets oficials que limita la publicació de qüestions relacionades amb la seguretat de l'Estat.