Vaga a l'escola i sentit comú

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'última setmana d'abril, el Departament d'Educació i els sindicats van certificar la ruptura definitiva de les negociacions. El conflicte està tan enquistat que, com preveia la conselleria i advertien els representants dels docents, el final de curs serà agitat. Hi haurà quatre dies de vaga entre el maig i el juny, protestes que tindran com a punt de partida la manifestació del dia 14. No es divisa una entesa abans que acabin les classes.

La distància creixent entre l'administració i el professorat no s'explica a partir d'una única causa, però hi ha qüestions que tenen més pes que d'altres per relatar el xoc. Els sindicats havien convertit en demanda irrenunciable la reducció d'una hora lectiva, tant a educació infantil i primària, com a secundària, batxillerat i FP. Tot i que inicialment la conselleria pretenia posposar un curs la incorporació de nous mestres per cobrir el que implica la rebaixa d'hores -amb un cost aproximat de més de 170 milions d'euros-, finalment havia cedit en l'aplicació immediata de la mesura als cicles d'infantil i primària. Els sindicats no van acceptar que la revisió del temps lectiu no s'apliqués a tot el recorregut educatiu.

L'altra gran queixa que havia motivat les jornades de vaga del març estava vinculada a l'avançament del curs escolar, que el Govern havia anunciat sense negociació prèvia i que va generar rebuig entre el professorat. El que havia crispat més els sindicats, però, era la decisió d'Educació de fer treballar presencialment els mestres els primers cinc dies de juliol per preparar el curs que ve, que ha d'arrencar el 5 de setembre (i el dia 7 en el cas de secundària). La conselleria insisteix que els sindicats argumenten que els de juliol són dies dedicats a la formació. Unes sessions de formació que no completa el conjunt dels docents.

La falta d'entesa entre les parts per portar la negociació a un punt de trobada farà que la incorporació de mestres i la reducció d'hores lectives quedi congelada, i que la modificació del calendari escolar s'apliqui tal com la va comunicar el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, emparat fins ara pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. Cambray, incapaç de portar les converses a bon port, haurà de lidiar amb un enuig sindical creixent. En els properes setmanes s'hi juga no només el clima que es respiri aquest setembre als centres sinó també part del seu capital polític. De moment, Educació ha instat els docents a tornar al diàleg.

Però els sindicats també s'hi juguen la seva credibilitat. Perquè el que no han justificat els representants dels docents és si és les vuit jornades de vaga convocades -les quatre fetes el març i les que vindran- són proporcionals al conflicte existent. El sentit comú diu que les reclamacions haurien d'estar ancorades en aquest fil de proporcionalitat. Quan s'observa la realitat d'altres sectors públics encara més colpejats pels efectes de la pandèmia -com el personal sanitari i el que atén les residències de gent gran- i la intensitat de les seves reclamacions es manifesta el dubte sobre si tanta bel·ligerància està ben substanciada. A no ser que, davant del repartiment del pastís dels recursos públics en un escenari de pressupost postpandèmia, els sindicats incrementin decibels perquè entenguin que és el moment oportú per aconseguir bones contrapartides després d'anys de retallades.

Sobta, en qualsevol cas, que al nucli de les demandes sobresurtin només les condicions laborals del professorat i, en canvi, continuïn quedant al calaix mesures de clar benefici per a l'alumnat i les famílies, com la reclamació de la recuperació de la sisena hora a l'escola pública. Una mesura, la de la sisena hora, que revertia desigualtats i perseguia l'equitat, i que hauria de ser al centre de les reclamacions dels mestres i de les prioritats d'Educació.  
 

---

Avui no et perdis

»Els sindicats d'educació porten fins al final el pols amb la conselleria; per Bernat Surroca.

»La segregació escolar pot empitjorar per la negativa de la concertada a reduir ràtios; per Roger Tugas Vilardell.

» Crònica:La confirmació de l'espionatge a Aragonès enfanga la represa de la relació amb la Moncloa; per Joan Serra Carné.

» El CNI ja reconeix 29 casos d'espionatge a independentistes amb aval judicial.

» Opinió: «Sense marge», per Oriol March.

» Crònica: «El rei es queda al pica-pica»; per Pep Martí.

» Artadi renuncia a ser candidata de Junts a l'alcaldia de Barcelona.

»Puigneró defensa que els alcaldables de Junts tinguin «mans lliures» per pactar amb el PSC.

» Opinió: «Es necessita líder (i més coses)», per Francesc-Marc Álvaro.

»El TSJC rebaixa a un any i mig la condemna contra Marcel Vivet; Bernat Surroca.

»El detingut per la violació d'Igualada havia intentat violar la seva germana petita.

»Els condemnats pel setge al Parlament no entraran a presó perquè la pena ha prescrit.

»Els mossos que van abatre els terroristes del 17-A demanden Interior.

»«Borgen» tornarà amb una nova sèrie a Netflix; per Víctor Rodrigo.

»De Peret a Chanel: tots els catalans que han cantat a Eurovisió; per Carles Fiter.

» Secció Rumbes i flors: «Planeta Nou»; per Paula Carreras.

» Secció Futbolítica: «Furiani 92: 30 d'anys d'una tragèdia corsa»; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

La final de la Champions League entre el Liverpool i el Reial Madrid -que va eliminar el Manchester City en un nit agra per a Pep Guardiola- es disputarà a l'estadi de Saint-Denis el 28 de maig. A París no hi haurà, doncs, l'equip blue ni el tècnic de Santpedor, però la final tindrà una connexió catalana. La gespa sobre la qual es jugarà la final s'està cultivant en uns terrenys de Can Corominetes, una finca de la Gleva (Les Masies de Voltregà) i se n'encarrega l'empresa Royalverd, amb seu a Les Preses i que forma part del Grup Morera. De fet, en els darrers dies, el personal de la UEFA ha fet un nou control a la gespa sembrada en els terrenys osonencs, supervisada meticulosament pels tècnics de la firma garrotxina. El tapís verd serà retirat en panells i traslladada a París entre el 24 i 25 de maig. Dels treballs de col·locació a Saint-Denis també se n'encarregarà Royalverd. El dia 27 ja es faran els entrenaments previs a la final amb la gespa de naturalesa híbrida preparada a Osona.

Royalverd va assumir l'encàrrec de la final de la Champions després que la UEFA decidís portar-ne l'organització a París. La localització inicial era a Sant Petersburg, però la guerra a Ucraïna també va comportar sancions a Rússia en el món del futbol. Amb 24 anys d'experiència en la preparació i manteniment de gespa esportiva, l'empresa de la Garrotxa va triar el centre de producció de la Gleva per cultivar la petició de la UEFA, per bé que també en disposa d'un altre a la Vall d'en Bas. En aquestes dues localitzacions atén les exigències de gespa de competició d'estadis com el Wanda Metropolitano (Atlètic de Madrid), San Mamés (Athletic Club de Bilbao) o el Ciutat de València (Llevant). De fet, la firma garrotxina treballa amb la meitat dels equips de la Lliga espanyola en el manteniment dels seus estadis i les respectives ciutats esportives.   

Vist i llegit

La guerra està farcida d'històries, com la que relatava aquest dimecres a El País el periodista Jacobo García, enviat especial del rotatiu a Ucraïna. A Odessa, els treballadors del Museu Nacional de Belles Arts -un dels més importants del país, amb més de 10.000 peces dels artistes russos i ucraïnesos més reconeguts, com Kandinskyi o Aivazovski- van dedicar els primers dies de la invasió a guardar quadres i escultures en caixes, i protegir el recinte per aïllar-lo de les bombes i la humitat. Els empleats van dormir algunes nits al museu, fins que van completar la feina de posar en lloc segur el patrimoni artístic de l'equipament, una localització que és secreta. La directora, Oleksandra Kovalchuk -ara exiliada a Massachusetts-, detalla en el reportatge el compromís dels treballadors mentre que Vladimir Damiskin, un dels qui van fer nit entre caixes, recorda que protegir l'art és una manera de "cuidar la identitat" del poble ucraïnès.  

 El nom propi

Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), va comparèixer a la comissió de secrets oficials del Congrés per aportar informació als grups parlamentaris sobre el Catalangate. Era una de les mesures anunciades per la Moncloa per contenir el malestar dels partits independentistes. Tot i que el que es consigna en la comissió no es pot difondre per llei, diputats presents a la sessió van apuntar -sense entrar en detalls del contingut- que la directora dels serveis secrets espanyols va confirmar l'espionatge a 29 dirigents sobiranistes amb autorització judicial -entre els quals, Pere Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont- i no es va responsabilitzar dels conjunt dels casos investigats per Citizen Lab. La compareixença d'Esteban -que ha fet trajectòria al CNI fins assolir les més altes responsabilitats- va rebre el suport de PSOE i PP, al qual s'hi van sumar Vox i Ciutadans, un front comú que ja va servir per tombar la comissió d'investigació i que ara fa pensar en el fet que la Moncloa no oferirà, de moment, la dimissió d'Esteban per aplacar l'escàndol polític i la crisi amb els socis parlamentaris. Les forces independentistes no van sortir satisfetes del Congrés i Aragonès ja ha exigit a Pedro Sánchez depurar responsabilitats de manera "inajornable". La legislatura espanyola és ara mateix una nebulosa.

 Els imperdibles

Barcelona va estrenar aquest dijous un certamen que s'allargarà fins al 15 de maig, Model: Festival d’Arquitectures de Barcelona, pensat com a entremès de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura del 2026. Coorganitzat per l’Ajuntament i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), disposarà d'una desena d'instal·lacions en espais cèntrics com la ronda de Sant Antoni, el passeig Lluís Companys o la plaça de Catalunya. El festival, que homenatjarà la figura d'Oriol Bohigas, pretén transmetre la idea de l'espai urbà com a plataforma per a la creació arquitectònica. En la confluència dels districtes de Ciutat Vella i l'Eixample també es programaran debats i activitats d'oci per descobrir rutes de ciutat i cuina popular. Traieu-hi el cap si us ve de gust. Bon cap de setmana!

 ​