1 de 10
Reportatge

«El Barco» d'Esplugues s'enfonsa

L'Ajuntament es veu obligat a expropiar i enderrocar l'històric edifici, construït en una zona verda i que acull 38 famílies amb pocs recursos i sense alternativa residencial

L'edifici d''El Barco' d'Esplugues de Llobregat. | Víctor Arias
per Marc Orts, Esplugues de Llobregat, Catalunya | 12 de maig de 2022 a les 18:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Veïns del número 30 del carrer de la Riba d'Esplugues de Llobregat xerren al replà. Es posen al dia sobre els seus problemes. "I ara se'ns enfonsa El Barco!", riuen. Riuen per no plorar. El Barco no és un vaixell. És un edifici històric, de l'any 1951, que acull 38 famílies, parelles i inquilins individuals. La majoria, d'escassos recursos. Està lluny de ser un bloc luxós. També un d'estàndard. La façana, esquerdada i descolorida, ho anuncia des de la distància. Els sostres apuntalats, les escales de no més de 70 centímetres d'amplada i la manca d'adequació a les condicions legals de seguretat i higiene ho corroboren. No hi ha extintors i les bombetes de les zones comunes que funcionen són l'excepció. "L'aspecte de l'edifici és tan terrible que ens fa vergonya convidar gent a casa", admet en Ricardo, un dels veïns.

Fa anys que es planteja la idea del seu enderrocament. L'Ajuntament, governat pel PSC, ha confirmat la voluntat de materialitzar els rumors. El Pla General Metropolità de Barcelona, de 1976, va qualificar de zona verda el terreny on està edificat. Això va facultar la propietat, la família Bonet, per demanar-ne l'expropiació; un dret que va fer efectiu el 2006, 30 anys després. La sol·licitud d'expropiació coincideix amb la bombolla immobiliària. "L'Ajuntament no l'hauria expropiat, però la llei ens obliga", explica el tinent d'alcalde, Eduard Sanz. Hauran d'expandir el parc que envolta el bloc residencial.


Des d'aleshores, s'han presentat fins a tres recursos contenciosos administratius per determinar l'administració que ha d'executar-ho, així com el seu preu just. En un primer instant, la propietat va demanar l'expropiació a la Generalitat de Catalunya que, mitjançant un primer contenciós, va justificar que aquesta obligació ha de recaure sobre l'Ajuntament d'Esplugues. Al seu torn, aquest va presentar un segon recurs per contradir el primer, que va ser resolt amb la ratificació que és l'administració local qui ho ha d'executar. Finalment, ja el 2011, el Jurat d'Expropiació de Catalunya va valorar l'edifici en 711.000 euros.

Si bé l'actual propietari, Miguel Bonet, va remetre la demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, el 2018, va resoldre fer créixer la xifra fins a un total de 3.635.318,29 euros. El 2019, es va establir un calendari de pagaments i ara, un cop abonada la quantitat total, l'administració es farà càrrec d'El Barco el mes d'octubre. Davant la intenció manifesta d'executar la demolició, el grup municipal d'ERC hi ha presentat una moció en contra, que no ha prosperat, però ha posat el cas sobre la taula. 


Divergència sobre el seu valor patrimonial


El Barco es va construir entre 1949 i 1951 com un bloc d'habitatges per a la immigració andalusa de la postguerra. Uns 70 anys després, gran part dels seus llogaters continuen sent migrants, tot i que, ara, estrangers. Principalment, magribins i llatinoamericans. L'Aziz i la Luisana formen part d'aquests col·lectius. També hi queden fills i nets dels primers residents andalusos, així com gent vinguda de la resta de l'Estat. És el cas del Ricardo. "El Barco és patrimoni i memòria de la immigració d'Esplugues", explica la coordinadora del Projecte Apadrinem el Nostre Patrimoni i membre de la Plataforma Salvem El Barco, Esther Alquézar.


L'Ajuntament no ho veu així. Es basa en l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Esplugues de Llobregat, que va encarregar a la Diputació de Barcelona el 2007, que reconeix la singularitat d'El Barco, però no el seu valor patrimonial ni recomana la seva protecció ni la seva rehabilitació. Un estudi del Grup d'Estudis d'Esplugues i la Universitat de Barcelona publicat el 2021 contradiu aquesta tesi. "L'Administració fa servir l'inventari per desacreditar el valor de l'edifici i poder tirar endavant sense impediments", interpreta Irene García, coautora del segon informe.

FOTOS El Barco d'Esplugues de Llobregat


El tinent d'alcalde, Eduard Sanz, admet que existeixen divergències respecte a la qüestió patrimonial. No obstant això, descarta constituir una comissió d'estudi perquè "no és l'única variable en discussió". La normativa de l'inventari de 2007 estableix, tanmateix, la prohibició d'enderrocar els elements que hi apareixen considerats com a patrimoni. El regidor d'ERC, Roger Martínez, acusa el govern municipal socialista de tenir un "llarg historial de poca cura del patrimoni".

La inquietud dels inquilins


L'Ajuntament no es planteja explorar l'opció de requalificar el terreny on s'aixeca El Barco. "No ho trobem justificable des del punt de vista de l'interès públic", reflexiona Sanz. Una requalificació implicaria traslladar la zona verda a una altra part d'Esplugues i reformar l'edifici suposaria una important inversió. En aquesta direcció, s'ha encarregat un informe tècnic que "pot concloure que la construcció es troba en ruïna econòmica, a més d'urbanística", explica el tinent d'alcalde.

"No sabem què faran amb nosaltres, estem passant el pitjor any des que vam arribar", lamenta l'Aziz. El seu to transmet una barreja de preocupació i d'indignació. Va arribar des de Talandaoued (Marroc) el 2009 i, des d'aleshores, ha estat pare tres vegades. "Les meves filles han nascut aquí i no volen marxar, tenen els seus amics i el seu pla d'estudis". Si no se li ofereix una alternativa residencial o una indemnització justa, l'enderrocament d'El Barco suposarà l'obligació de marxar d'Esplugues. Té pocs recursos i no pot afrontar els preus del lloguer a la resta del municipi.

Molts veïns estan en una situació semblant. Si bé, no tots comparteixen el mateix punt de vista. N'hi ha que volen marxar i que prefereixen acceptar les compensacions que plantegi l'Administració. A l'edifici hi viuen més de 30 infants. El govern municipal afirma que no procedirà a l'enderrocament fins que la situació residencial dels inquilins estigui resolta. Per llei, només tenen dret a ser reubicades aquelles persones amb un contracte de lloguer des de 2006. No és el cas de la majoria. "Volem anar més enllà de la normativa i estudiar cada cas de manera individual", diu Sanz. El regidor republicà, Roger Martínez, alerta, però, que "alguns contractes podrien ser paper mullat".

"No ho sé, no estem en disposició de garantir res", admet el tinent d'alcalde sobre si alguns veïns es veuran expulsats d'Esplugues. En tot cas, defensa que no és l'Ajuntament qui estaria fent fora ningú, sinó "la normativa". Les competències de l'administració local són limitades en matèria d'urbanisme i depèn de la Generalitat de Catalunya i la Comissió d'Urbanisme.
 

Aziz El Rifi i Luisana Romero, veïns del Barco d'Esplugues de Llobregat. Foto: Víctor Arias


La Luisana, reivindica la sensibilitat i l'arrelament dels veïns amb els seus habitatges. "S'obliden que tenim els nostres records aquí", es queixa. Fa tres anys que viu al bloc amb la seva parella i tenen un contracte de sis mesos. Saben que si es demoleix, no els tocarà res. Ja estan buscant pisos, per si un cas. Tenen clar que les condicions econòmiques no seran les mateixes. El lloguer costa prop de 500 euros a El Barco.

"El lloguer és molt barat, però les condicions de l'edifici no són les millors", justifica el Ricardo. Acusen l'Ajuntament de consentir l'abandonament i el menysteniment que han patit per part del propietari. Entenen que la propietat no ha tingut incentius per a dur a terme grans reparacions perquè sabia que el bloc seria expropiat. Fins i tot, molts veïns de la resta d'Esplugues creuen, equivocadament, que els inquilins d'El Barco són ocupes. L'equip de govern, al seu torn, nega que se'ls pugui responsabilitzar i recorda que han sancionat la propietat en diverses ocasions.

Debat sobre el model de municipi


"Ens fa la impressió que ens volen fer fora d'Esplugues", es queixa la Luisana. El grup municipal d'ERC considera que el govern municipal socialista planteja un model de municipi que afavoreix la gentrificació. "La pèrdua de conciutadans arrelats a la ciutat contrasta amb els pisos de luxe que s'estan construint a la falda de Collserola, en el marc de l'anomenat Pla Caufec" entenen.

L'Ajuntament afirma que es tracta d'una lectura interessada. En aquesta direcció, recorden que, "durant els anys vinents, està prevista la construcció de més de 1.200 habitatges de protecció oficial a la ciutat". El projecte més important és el de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Montesa, que permetrà la incorporació de 1.059 habitatges protegits. Les construccions de Ca N'Oliveres i Can Clota també responen a l'"impuls de la promoció d'habitatge públic" del qual es congratula Eduard Sanz.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació