El 5 de maig és una data tràgica en la història de Còrsega i del seu futbol, ja que aquest mateix dia de l'any 1992, ara fa tot just tres dècades, l'ensorrament d'una tribuna provisional va provocar una autèntica catàstrofe abans de l'inici de la semifinal de la Copa de França que havia d'enfrontar l'Sporting Club de Bastia amb l'Olympique de Marsella.
El 5 de maig d'enguany tindrà una significació especial, no només per la celebració del trentè aniversari de la tragèdia sinó perquè, per primera vegada, estarà vigent la prohibició de disputar cap partit de futbol en aquesta data que va ser adoptada per l'Assemblea Nacional el febrer de 2020 i va ser ratificada posteriorment pel Senat l'octubre de 2021 i que fa que, teòricament, a l'Estat francès no es pugui jugar mai més un partit de futbol coincidint amb aquest dia fatídic.
I diem teòricament perquè aquest 5 de maig sí que se'n jugarà un de partit, precisament a l'estadi de l'Olympique de Marsella, un dels protagonistes del drama de Furiani, ja que correspon a la Conference League i la legislació francesa només té competència per prohibir els partits organitzats en el marc de les competicions gal·les.
Una mesura que havia estat llargament reivindicada per les famílies de les víctimes, pel nacionalisme cors i pels afeccionats del Bastia a la qual es va afegir una figura tan distant d'aquestes posicions com la de Marine Le Pen, candidata de l'antic Front Nacional a les eleccions presidencials franceses que, en plena companya de 2017, no va dubtar a reclamar-la durant una visita a Còrsega on va desenvolupar una operació de seducció dels votants de l'illa.
Una operació que, vistos els resultats, sembla que va funcionar, ja que el 2017 Le Pen va fregar l'empat davant de Macron, amb un 48,52% dels sufragis, i aquest 2022 el va superar àmpliament, amb un resultat del 58,08% de vots favorables.
Més enllà de la qüestió purament política, que un personatge com Marine Le Pen presentés aquesta mesura, finalment aprovada, com una de les seves propostes estrella destinades a la població corsa evidencia la importància que té el record de les víctimes de la darrera gran tragèdia del futbol europeu.
Aquell dimarts 5 de maig de 1992, l'Sporting Club de Bastia, el club far del nacionalisme cors que jugava aleshores a la segona divisió, es disposava a enfrontar-se al totpoderós Olympique de Marsella, un dels millors equips continentals de l'època, que havia estat subcampió d'Europa el 1991 i que acabaria, finalment, aixecant l'orelluda dos anys després.
El partit tenia una transcendència màxima, ja que es tractava de la semifinal de la Copa de França, una competició disputada a partit únic i per la qual els corsos tenien una especial predilecció, ja que n'havien estat finalistes el 1972 i campions el 1981, en dues finals en què milers de corsos van envair París i van protagonitzar un autèntic acte de reivindicació nacionalista.
Afeccionats del Bastia omplen una de les graderies de l'estadi de Furiani el 5 de maig de 1992 Foto: MOVE.Corsica
Fruit de la gran demanda d'entrades, que ja havia obligat a ampliar la capacitat de l'estadi en el partit de quarts de final que havia enfrontat els corsos amb el Nancy, els directius del Bastia van decidir, una setmana abans de la semifinal, enderrocar una de les tribunes de l'estadi Armand-Cesari, més conegut amb el nom de Furiani, per la vila corsa on se situa, i construir-hi una gran estructura metàl·lica provisional amb una graderia que pogués albergar deu mil espectadors per duplicar així la capacitat habitual del recinte.
Construïda sense permisos administratius, sense controls de seguretat, sense contracte i fruit, únicament, d'una conversa telefònica entre el president del Bastia, Jean-François Filippi, i l'empresa constructora, Sud-Tribunes, la tribuna provisional va cedir pocs minuts abans de l'inici del partit i va deixar un balanç tràgic de 19 morts i 2.357 ferits. De res van servir els avisos que, durant l'escalfament, amb l'estadi ple i amb un gran clima de tensió entre els seguidors corsos i els marsellesos, es van realitzar per megafonia sol·licitant als espectadors situats a la tribuna provisional que no la colpegessin amb els peus per augmentar l'ambient intimidatori cap al rival. Tampoc va servir de res que, davant del temor que la tribuna pogués enfonsar-se, un grup d'empleats de l'empresa constructora es dediqués a estrènyer els cargols de l'estructura metàl·lica.
A les 20:20 h, deu minuts abans de l'inici del partit i amb la televisió francesa emetent en directe, la tribuna va enfonsar-se, en part perquè la seva secció posterior havia estat construïda amb tubs metàl·lics de qualitat inferior i sense diagonals de reforç, provocant una autèntica tragèdia que va commocionar Còrsega. Els 19 morts, entre els quals hi havia diversos menors, van colpir durament la societat d'una illa on gairebé l'1% de la població va resultar ferida en la catàstrofe i on prop d'un 4% era assegut a la tribuna que va esfondrar-se.
Víctimes de la tragèdia ateses sobre el terreny de joc Foto: @Franceatpresso2
La tragèdia, a més, va produir-se en un context d'especial tensió política entre el nacionalisme cors i l'Estat francès. Poc abans del partit, l'independentisme havia assolit un gran resultat en les eleccions regionals i la coalició Corsica Nazione, liderada per A Cuncolta Naziunalista, l'organització política vinculada al Front d'Alliberament Nacional de Còrsega, l'FLNC-Canal Històric, havia fregat el 18% dels sufragis; mentre que l'escissió d'A Cuncolta, el Moviment per l'Autodeterminació (MPA), havia sumat gairebé el 8% dels vots, situant per primer cop l'independentisme cors per sobre del 25% dels suports electorals.
Aquesta situació, doncs, va provocar que la semifinal de Copa adoptés una dimensió que transcendia l'estrictament esportiva, en bona part per la vinculació de l'Sporting Club de Bastia de l'època amb el partit independentista A Cuncolta Naziunalista.
De fet, abans de la tragèdia, a l'estadi de Furiani s'hi van poder sentir diversos crits en suport de l'FLNC, l'organització corsa que en aquells temps encara practicava la lluita armada per alliberar l'illa de la dominació francesa i que, curiosament, havia nascut un dia 5 de maig, però en aquest cas de 1976.
L'estadi de Furiani realitza una coreografia per recordar les víctimes de la tragèdia Foto: @pellegr77077291
La catàstrofe va ser un cop duríssim pel futbol francès, però també pel nacionalisme cors, ja que un esdeveniment que havia de ser una festa i un èxit "polític" va convertir-se en una gran tragèdia. Si bé inicialment la federació francesa va intentar buscar una nova data per la semifinal, la magnitud del drama va acabar evitant-ho i l'edició de 1992 de la Copa de França va quedar deserta al palmarès.
El Mònaco, vencedor de l'altra semifinal, va ser designat com a representant francès a la Recopa sense ser considerat, però, guanyador d'un torneig que va quedar tacat de sang per la tragèdia de Furiani.
A Còrsega, que vivia en aquells temps una cruenta divisió entre les diferents faccions del moviment independentista que lliuraven una guerra soterrada amb múltiples atemptats destinats a debilitar la posició rival, la tragèdia va enrarir encara més el clima de tensió.
Després del drama, l'FLNC-Canal Històric va ser acusat de pressionar la comissió de seguretat que va reunir-se per avaluar la tribuna provisional per tal que acceptés una construcció que havia de permetre omplir les caixes del Bastia, i de protegir el president del club, proper a les seves posicions, de la ira dels familiars de les víctimes de la catàstrofe.
Roda de premsa del clandestí FLNC-Canal Històric Foto: @picsofcorsica
Evidenciant la guerra soterrada existent a Còrsega, el desembre de 1994, tot just dos dies abans de l'inici del procés contra els responsables del drama de Furiani, el president del Bastia, Jean-François Filippi, va ser assassinat per una fracció armada propera a l'MPA.
El judici pels fets de Furiani, molt esperat per les víctimes, no va portar la llum necessària sobre el cas i el seu veredicte, amb unes penes molt lleus, va ser considerat com un "insult" pels familiars. Des d'aleshores, la seva lluita va anar destinada a preservar la memòria de les víctimes i a reclamar que no es jugués cap partit el 5 de maig en record de la tragèdia.
Una mesura que, després de diversos anys de combat, es va adoptar finalment l'octubre de 2021, si bé prèviament el Ministeri de Joventut i Esports francès ja havia establert, el 2015, la prohibició de jugar partits durant els dies 5 de maig que coincidissin en dissabte. Una circumstància que fa que, en principi, mai més es pugui jugar a França un partit de futbol el dia 5 de maig. Una data que evoca la darrera gran catàstrofe del futbol europeu. Una tragèdia corsa.