04
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
18:35h
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat aquest matí de dimecres el sisè paquet de sancions a Rússia per la guerra a Ucraïna: tallarà el petroli rus i els seus derivats en sis mesos, exclourà el banc més gran de Rússia, el Sberbank, del sistema internacional de transferències SWIFT i posarà més obstacles als mitjans afins del Kremlin.
En primer lloc, Von der Leyen ha anunciat que "faran una llista amb oficials militars d'alt càrrec i altres persones que han comès crims com els de Butxa i que són responsables de setges inhumans de la ciutat de Mariúpol. Això envia un altre senyal important a tots els perpetradors de la guerra del Kremlin: sabem qui són i hauran de retre comptes".
En segon lloc, “traurem del sistema SWIFT a Sberbank, amb diferència el banc més gran de Rússia", que representa el 37% del sector, "i a altres dos bancs importants". Amb això, l'objectiu de la Unió Europea és fer mal als bancs rellevants en el sistema financer rus, que ajuden al president, Vladímir Putin, a fer la guerra. "Això consolidarà el complet aïllament del sector financer rus del sistema global”, ha assegurat la cap de l'executiu comunitari.
En tercer lloc, "estem vetant tres grans cadenes estatals russes de les nostres ones. Ja no se'ls permetrà distribuir el seu contingut a la UE, en qualsevol format, ja sigui per cable, via satèl·lit, Internet o aplicacions per a telèfons mòbils. Hem identificat aquests canals de televisió com a plataformes, que amplifiquen les mentides i la propaganda de Putin. No hem de deixar-los difondre aquestes mentides. A més, el Kremlin compta amb consultors i assessors a Europa. I això ara s'acabarà. Estem prohibint que aquests serveis es proporcionin a empreses russes”, ha detallat.
Un altre agent multiplicador del relat del Kremlin és el cap de l'Església ortodoxa russa, el patriarca Kirill de Moscou. Per això, la Unió Europea també té previst sancionar-lo, tal com explica el New York Times. La seva font són uns diplomàtics anònims que han pogut veure documentació al respecte. Segons ells, Kirill és un objectiu pel seu suport "incondicional" a Putin en la invasió d'Ucraïna.
A mitjans de març, els líders comunitaris es van reunir a Versalles i ja van acordar anar reduint, progressivament, la seva dependència de l'energia russa. Van començar pel carbó, al cinquè paquet de sancions, i ara fan més grossa la seva ofensiva amb el cru i els seus derivats. Von der Leyen ha assenyalat que "no serà fàcil, alguns estats membre depenen en gran mesura, però hem de treballar-hi". La prohibició de petroli rus a Europa serà total: "per mar, per oleoducte, en cru i en refinat".
Ho faran de manera "ordenada, assegurant rutes de subministrament alternatives i minimitzant l'impacte en els mercats globals". De moment, en donar-se a conèixer la intenció europea, aquest dimecres el preu del barril Brent ha apujat un 2,5% fins als 102,20 euros i un 2,6% el barril WTI, que arriba als 99,86 euros.
La decisió comunitària arriba després que Alemanya hagi donat el seu vistiplau per tirar-la endavant. El país, que ara lidera el canceller Olaf Scholz, podria haver estat un dels països més afectats pel tall en el subministrament del petroli rus, però les darreres setmanes ha aconseguit trobar alternatives i reduir la seva dependència energètica del Kremlin. Només queden dos països que mantenen el seu no a la proposta: Hongria i Eslovàquia. La presidenta de la Comissió Europea no ha detallat encara com solucionaran el seu veto.
A hores d'ara, els 27 de la Unió Europea estan reunits valorant la proposta abans de la seva aprovació definitiva, que es preveu que arribi a finals de setmana.
En primer lloc, Von der Leyen ha anunciat que "faran una llista amb oficials militars d'alt càrrec i altres persones que han comès crims com els de Butxa i que són responsables de setges inhumans de la ciutat de Mariúpol. Això envia un altre senyal important a tots els perpetradors de la guerra del Kremlin: sabem qui són i hauran de retre comptes".
En segon lloc, “traurem del sistema SWIFT a Sberbank, amb diferència el banc més gran de Rússia", que representa el 37% del sector, "i a altres dos bancs importants". Amb això, l'objectiu de la Unió Europea és fer mal als bancs rellevants en el sistema financer rus, que ajuden al president, Vladímir Putin, a fer la guerra. "Això consolidarà el complet aïllament del sector financer rus del sistema global”, ha assegurat la cap de l'executiu comunitari.
En tercer lloc, "estem vetant tres grans cadenes estatals russes de les nostres ones. Ja no se'ls permetrà distribuir el seu contingut a la UE, en qualsevol format, ja sigui per cable, via satèl·lit, Internet o aplicacions per a telèfons mòbils. Hem identificat aquests canals de televisió com a plataformes, que amplifiquen les mentides i la propaganda de Putin. No hem de deixar-los difondre aquestes mentides. A més, el Kremlin compta amb consultors i assessors a Europa. I això ara s'acabarà. Estem prohibint que aquests serveis es proporcionin a empreses russes”, ha detallat.
Un altre agent multiplicador del relat del Kremlin és el cap de l'Església ortodoxa russa, el patriarca Kirill de Moscou. Per això, la Unió Europea també té previst sancionar-lo, tal com explica el New York Times. La seva font són uns diplomàtics anònims que han pogut veure documentació al respecte. Segons ells, Kirill és un objectiu pel seu suport "incondicional" a Putin en la invasió d'Ucraïna.
A mitjans de març, els líders comunitaris es van reunir a Versalles i ja van acordar anar reduint, progressivament, la seva dependència de l'energia russa. Van començar pel carbó, al cinquè paquet de sancions, i ara fan més grossa la seva ofensiva amb el cru i els seus derivats. Von der Leyen ha assenyalat que "no serà fàcil, alguns estats membre depenen en gran mesura, però hem de treballar-hi". La prohibició de petroli rus a Europa serà total: "per mar, per oleoducte, en cru i en refinat".
Ho faran de manera "ordenada, assegurant rutes de subministrament alternatives i minimitzant l'impacte en els mercats globals". De moment, en donar-se a conèixer la intenció europea, aquest dimecres el preu del barril Brent ha apujat un 2,5% fins als 102,20 euros i un 2,6% el barril WTI, que arriba als 99,86 euros.
La decisió comunitària arriba després que Alemanya hagi donat el seu vistiplau per tirar-la endavant. El país, que ara lidera el canceller Olaf Scholz, podria haver estat un dels països més afectats pel tall en el subministrament del petroli rus, però les darreres setmanes ha aconseguit trobar alternatives i reduir la seva dependència energètica del Kremlin. Només queden dos països que mantenen el seu no a la proposta: Hongria i Eslovàquia. La presidenta de la Comissió Europea no ha detallat encara com solucionaran el seu veto.
A hores d'ara, els 27 de la Unió Europea estan reunits valorant la proposta abans de la seva aprovació definitiva, que es preveu que arribi a finals de setmana.